La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú en l’exposició temporal “1960-1963. El Museu d’Art Contemporani. Testimoni d’una època” mostra el que va ser el primer Museu d’Art Contemporani de la ciutat de Barcelona, un projecte molt innovador en aquella època però que, malauradament no va tenir el suport necessari i al cap de tres anys va haver de tancar. Amb el tancament, les 120 obres de la col·lecció del primer Museu d’Art Contemporani es van emmagatzemar a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona fins que, el 1969 la ciutat de Vilanova i la Geltrú les va acollir al castell de La Geltrú.
El llegat dels indians com a tret identificatiu del Garraf
Un dels trets més identificatius de la comarca del Garraf és el llegat que deixaren els indians, tots aquells qui a partir del 1778 amb la Llei de lliure comerç amb Amèrica anaren a fer fortuna a les malanomenades Índies. Tot i que hi ha molts municipis catalans amb llegat indià, la major part dels indians de tot Catalunya es concentra a la comarca del Garraf. Un passeig pels centres de Ribes, Sitges o Vilanova, per exemple, ens permet descobrir edificacions luxoses de l’època que segueixen les tendències dels moviments del Noucentisme, el Modernisme, el Romanticisme o l’Eclecticisme i en alguns casos detalls i forces referències a l’arquitectura colonial.
El nou Espai Goya de la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú
La Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú exposa des de mitjans de maig la col·lecció dels dotze gravats de la sèrie Disparates de Goya en un nou espai expositiu que enllaça amb el discurs del col·leccionisme del segle XVIII i del sorgiment de la burgesia com a nova classe social. La família Cabanyes és un bon exemple que ho exemplifica; la seva sensibilitat per l’art, la ciència i la cultura i, alhora, la seva posició privilegiada i l’esperit romàntic d’alguns membres de la família van incentivar l’afany pel col·leccionisme dels Cabanyes durant el segle XIX. La seva col·lecció pictòrica, d’instruments musicals, de mobiliari de l’època, d’objectes científics i la seva biblioteca ve ampliada per aquesta col·lecció de dotze estampes pertanyents a la sèrie Disparates realitzades per Francisco de Goya.
“Tupí or not tupí” vers la recerca dels propis orígens per ésser
Hi ha exposicions que no et deixen indiferent, que et criden a asseure’t i digerir, ja no només el contingut sinó tot allò que ha volgut dir el comissari en l’exposició. La mostra “Tupí or not tupí” del Centre d’Art Contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú és una d’aquestes exposicions que després de veure-les, palpar els detalls, els significats i els continguts i concebre-les en la seva globalitat et conviden a aturar-te i donar-hi tombs. L’art contemporani no deixa de ser això, no busca tan la forma i la bellesa sinó les emocions, la interacció i la reflexió. Tupí or not tupí, ser o no ser. Una crida a construir un diàleg constant amb els nostres orígens culturals per no deixar d’ésser.
La independència agafa força des dels municipis i des de l’esquerra
Ahir va ser un dia llarg i no vaig poder escriure. Les eleccions municipals han demostrat que el procés d’emancipació nacional no té aturador i s’ha vist enfortit des dels municipis i des de la transversalitat política. A Catalunya hi ha més regidors sobiranistes que en tota la història i ERC ha doblat el nombre de regidors que tenia als ajuntaments passant a ser la segona força política de tot Catalunya en nombre de regidors. La majoria independentista és una realitat que ens dóna força per encarar el 27 de setembre i constituir un nou Parlament que és el que ha de redactar la Constitució de la República Catalana i crear les estructures d’estat.