Categories
Cultura Política VNG

Tres Tombs: tradició, festa i promoció

Se’ns coneix per ser una de les ciutats amb més incidència en el calendari festiu, se’ns anomena llunàtics precisament perquè la nostra ciutat sempre està de festa i és un no-parar d’activitats i celebracions de tot tipus. Som una de les ciutats amb més moviment associatiu de tot el país i això ens fa ser únics. Som una ciutat que viu i vol fer vida al carrer i d’aquí que la festa sigui un dels nostres trets d’identitat que ens convé aprofitar.

La festa és un dels nostres potencials com a ciutat que esdevé pol d’atracció i promoció del municipi i que enforteix la nostra economia local. Alhora, la festa és un element de cohesió social que ens convida a ser partícips del que es mou als nostres carrers i ens fa sentir-nos part d’una comunitat on l’espai públic és l’espai de trobada i de convivència entre la diversitat de persones que la configurem.

Categories
Cultura Museus VNG

El Far de Vilanova: centre turístic i patrimonial

El ple de desembre de Vilanova i la Geltrú ha aprovat les obres de remodelació de les actuals instal·lacions de l’edifici del Far i de la construcció d’un nou espai per protegir el bot salvavides Víctor Rojas. En principi, les obres no suposen cap tipus de despesa del pressupost municipal ja que estan finançades en un 50% pels fons europeu FEDER i en l’altre 50% pel Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya.

Vista la situació econòmica en la que ens trobem, seria greu treure partides de serveis, beques i ajudes a la ciutadania i/o despeses ordinàries de l’Ajuntament per destinar-les a unes obres per un centre no existent a la capital del Garraf. Amb tot, veient que les inversions provenen d’altres ens, cal aprofitar els recursos per solucionar un buit patrimonial a la ciutat i, alhora, vetllar per la rendibilitat d’aquest nou equipament.

Cal doncs, primer de tot, posar de manifest que la ciutat de Vilanova i la Geltrú disposava de dues col·leccions marineres que no tenien un espai d’exposició permanent ni disposaven dels serveis adequats. Per una banda, hi havia la col·lecció que havia anat aplegant l’Associació dels Amics del Mar i que s’allotjava de forma temporal a l’edifici del Far. Per l’altra, hi havia la col·lecció privada Roig Toqués, més coneguda per tenir la Carpa Juanita -un peix que menjava amb cullereta i bebia amb porró-, però que d’ençà de la mort del propietari la col·lecció restava tancada a l’espera d’una solució.

Ja feia anys doncs, que les dues col·leccions vilanovines al voltant del mar i de la tradició marinera de la ciutat tenien un futur incert i necessitaven una resposta per part de l’Administració Local que solucionés aquest buit. El projecte del Centre d’Insterpretació del Far és la sortida a aquest buit ajuntant les dues col·leccions en un mateix equipament i dotant-los d’una oficina d’informació i turisme per ser alhora un centre d’acollida de visitants de la ciutat.

Parlar de nous equipaments patrimonials, de nous centres d’interpretació que allotgin una col·lecció determinada, a la pràctica es tradueix en un augment de personal, un augment de serveis i un augment de despeses ordinàries. No seria gaire encertat elaborar un nou equipament patrimonial sense despeses per a la seva creació però que el seu manteniment augmentés les despeses ordinàries de l’Ajuntament. I no seria gaire encertat, bàsicament, perquè no seria rendible.

El fet d’incloure en el mateix Centre d’Interpretació un centre d’acollida de visitants i turistes fa més viable l’equipament perquè no necessites tan personal -i en casos puntuals el pots augmentar-, disminueixes les despeses ordinàries -no és el mateix un equipament que dos- i es pot apostar de manera conjunta en la promoció turística i cultural de la ciutat, quelcom que ens ajudarà a arribar a un públic més gran.

Des del punt de vista de la gestió cultural doncs, és un encert apostar per allotjar en un mateix edifici el projecte de El Far com a centre d’interpretació i acollida turística de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Ara caldrà veure quin és el desenvolupament, la promoció i la gestió del dia a dia a partir de la seva obertura prevista pel gener de 2015.Imatge

Categories
Cultura

L’art i la cultura en la projecció dels territoris

La cultura és el reflex del que som i el que hem anat sent al llarg de la nostra pròpia història com a poble. La cultura d’un país i/o d’un territori no es crea d’un dia per l’altre sinó que és el resultat d’un procés continuat on hi interactuen tot un seguit d’elements que la van configurant. La llengua, les tradicions i la identitat són el bressol que configura la identitat de les diferents societats i és en la cultura i en les arts on podem descobrir la màxima projecció.

Hi ha molts discursos que tracten sobre la projecció exterior dels territoris però massa sovint es redueixen en elements d’atracció turística. Els territoris no només són espais físics sinó que venen també configurats per la història cultural que l’ésser humà li ha anat donant al llarg del temps. I és aquesta dimensió cultural el que dóna al territori un element diferent i únic respecte als altres territoris que puguin semblar-s’hi físicament. Allò que li dóna valor afegit als territoris és l’element cultural i patrimonial relacionat amb el què és i què ha estat el territori per a la societat que hi viu i hi ha anat vivint.

No podem entendre doncs, el Penedès només com una costa d’una gran ciutat sense afegir-hi el llegat deixat per tants grans personatges i artistes, el cultiu i el treball de la vinya per extreure’n el millor vi, les festes i tradicions populars tan arrelades, els paratges naturals distribuits al llarg del territori, els diferents castells i torres de defensa que l’identifiquen com a terra de frontera… I el mateix podríem dir de Catalunya i/o d’altres territoris que a l’hora de projectar-se a l’exterior creen diferents missatges, confonen el destinatari i no acaben de reflectir el territori en la seva plenitud.

Un dels papers clau en aquesta projecció d’un territori l’exerceixen els mateixos personatges i ciutadans quan en parlen arreu. Hi ha missatges i projeccions que no poden transferir les campanyes de promoció i que són els mateixos ciutadans que la duen a terme quan parlen de la seva ciutat, regió, país. Les sensacions i els sentiments que mostren els grans personatges que viuen i s’estimen el territori és la millor campanya perquè no només descriuen com és sinó com el senten i com hi viuen.

Personatges reconeguts internacionalment com Casals, Dalí, Tàpies, Miró han estat i continuen sent una de les millors campanyes de projecció pels seus municipis i pel nostre país. Però no només els personatges històrics sinó artistes i personatges reconeguts internacionalment com l’igualadí Jordi Savall o el vilanoví Sergi López són, a dia d’avui, una gran projecció del territori i de la seva realitat cultural que caldria potenciar.

Categories
Cultura

El patrimoni del territori com a atracció turística

Normalment és allò que tenim més a prop el que ens fa esdevenir el que som i ens dóna identitat. A l’hora de promocionar un territori no cal copiar, cercar temàtiques o models patrimonials ja existents en altres indrets sinó conèixer-se i conèixer el propi patrimoni i la història de l’indret. Un bon exemple el tenim en el Centre del Romànic de la Vall de Boí a Erill la Vall. Els diferents pobles s’han unit per ser un reclam turístic en la seva col·lectivitat. No només els paratges naturals meravellosos i les pistes d’esquí de qualitat que disposen són motiu de reclam sinó que han buscat allò que els fa ser únics davant la resta i, evidentment, és el romànic català.

Sens dubte, la Vall de Boí és característica per la concentració d’esglésies romàniques que han conservat l’estil arquitectònic sense alterar-lo. Per al contrari, la gran majoria de temples històrics del país han començat sent romànics i han estat progressivament alterat pels diferents estils arquitectònics posteriors o, fins i tot, destruïts.

El Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí és un petit espai que tracta el context del territori per entendre el que el fa ésser el que és. Explica el context històric del moment, mostra diferents personatges i, a través d’una museografia interactiva, incita l’espectador a no acabar la visita al centre sinó a endinsar-se en la vall de Boí i la seva identitat, a entrar en les diferents esglésies romàniques que formen el conjunt, a gaudir dels paisatges dels diferents poblets, a deixar-se endur per l’estil de vida i establir conversa amb la gent que hi viu. El Centre no és només contingut sinó també actitud: l’interès en conèixer i descobrir el meravellós territori de la Vall de Boí. És, sens dubte, un gran conjunt patrimonial i un gran recurs d’atracció turística ben emprat. Patrimoni i turisme, quelcom inseparable.