Categories
Cultura Museus

El patrimoni com a discurs per explicar el municipi

No tots els pobles i ciutats disposen del mateix patrimoni perquè cada municipi té la seva història, el seu llegat i les seves particularitats. El patrimoni ens ajuda a explicar la història, els orígens i l’evolució de les nostres viles però, és necessari construir un relat coherent, cohesionat i entenedor. Per això ens és imprescindible saber quins són els elements patrimonials potencials i que més ens ajuden a explicar el nostre municipi.

Sovint ens trobem amb municipis que tenen un batibull de patrimoni impressionant: diferents museus o centres d’interpretació, unes restes arqueològiques dels íbers, unes ruïnes romanes, una ermita romànica, una col·lecció privada d’un col·leccionista, uns edificis modernistes, uns d’altres indians, la casa nadiua d’un personatge il·lustre, etc. Cada conjunt patrimonial es pot explicar sol però, no té sentit explicar el patrimoni com a elements aïllats l’un de l’altre. El patrimoni és el resultat d’un passat, d’un present i influirà en un futur. Els diferents elements patrimonials d’un municipi s’han d’explicar de manera conjunta, connectada i adquirint un relat històric i que ens ajudi a explicar el municipi des dels seus orígens fins a l’actualitat.

Categories
Cultura

L’art i la cultura en la projecció dels territoris

La cultura és el reflex del que som i el que hem anat sent al llarg de la nostra pròpia història com a poble. La cultura d’un país i/o d’un territori no es crea d’un dia per l’altre sinó que és el resultat d’un procés continuat on hi interactuen tot un seguit d’elements que la van configurant. La llengua, les tradicions i la identitat són el bressol que configura la identitat de les diferents societats i és en la cultura i en les arts on podem descobrir la màxima projecció.

Hi ha molts discursos que tracten sobre la projecció exterior dels territoris però massa sovint es redueixen en elements d’atracció turística. Els territoris no només són espais físics sinó que venen també configurats per la història cultural que l’ésser humà li ha anat donant al llarg del temps. I és aquesta dimensió cultural el que dóna al territori un element diferent i únic respecte als altres territoris que puguin semblar-s’hi físicament. Allò que li dóna valor afegit als territoris és l’element cultural i patrimonial relacionat amb el què és i què ha estat el territori per a la societat que hi viu i hi ha anat vivint.

No podem entendre doncs, el Penedès només com una costa d’una gran ciutat sense afegir-hi el llegat deixat per tants grans personatges i artistes, el cultiu i el treball de la vinya per extreure’n el millor vi, les festes i tradicions populars tan arrelades, els paratges naturals distribuits al llarg del territori, els diferents castells i torres de defensa que l’identifiquen com a terra de frontera… I el mateix podríem dir de Catalunya i/o d’altres territoris que a l’hora de projectar-se a l’exterior creen diferents missatges, confonen el destinatari i no acaben de reflectir el territori en la seva plenitud.

Un dels papers clau en aquesta projecció d’un territori l’exerceixen els mateixos personatges i ciutadans quan en parlen arreu. Hi ha missatges i projeccions que no poden transferir les campanyes de promoció i que són els mateixos ciutadans que la duen a terme quan parlen de la seva ciutat, regió, país. Les sensacions i els sentiments que mostren els grans personatges que viuen i s’estimen el territori és la millor campanya perquè no només descriuen com és sinó com el senten i com hi viuen.

Personatges reconeguts internacionalment com Casals, Dalí, Tàpies, Miró han estat i continuen sent una de les millors campanyes de projecció pels seus municipis i pel nostre país. Però no només els personatges històrics sinó artistes i personatges reconeguts internacionalment com l’igualadí Jordi Savall o el vilanoví Sergi López són, a dia d’avui, una gran projecció del territori i de la seva realitat cultural que caldria potenciar.

Categories
Cultura

El patrimoni del territori com a atracció turística

Normalment és allò que tenim més a prop el que ens fa esdevenir el que som i ens dóna identitat. A l’hora de promocionar un territori no cal copiar, cercar temàtiques o models patrimonials ja existents en altres indrets sinó conèixer-se i conèixer el propi patrimoni i la història de l’indret. Un bon exemple el tenim en el Centre del Romànic de la Vall de Boí a Erill la Vall. Els diferents pobles s’han unit per ser un reclam turístic en la seva col·lectivitat. No només els paratges naturals meravellosos i les pistes d’esquí de qualitat que disposen són motiu de reclam sinó que han buscat allò que els fa ser únics davant la resta i, evidentment, és el romànic català.

Sens dubte, la Vall de Boí és característica per la concentració d’esglésies romàniques que han conservat l’estil arquitectònic sense alterar-lo. Per al contrari, la gran majoria de temples històrics del país han començat sent romànics i han estat progressivament alterat pels diferents estils arquitectònics posteriors o, fins i tot, destruïts.

El Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí és un petit espai que tracta el context del territori per entendre el que el fa ésser el que és. Explica el context històric del moment, mostra diferents personatges i, a través d’una museografia interactiva, incita l’espectador a no acabar la visita al centre sinó a endinsar-se en la vall de Boí i la seva identitat, a entrar en les diferents esglésies romàniques que formen el conjunt, a gaudir dels paisatges dels diferents poblets, a deixar-se endur per l’estil de vida i establir conversa amb la gent que hi viu. El Centre no és només contingut sinó també actitud: l’interès en conèixer i descobrir el meravellós territori de la Vall de Boí. És, sens dubte, un gran conjunt patrimonial i un gran recurs d’atracció turística ben emprat. Patrimoni i turisme, quelcom inseparable.