Categories
Poesia

Vull plorar-te perquè és així com et sento

Els dies corren i el temps passa de pressa

i el seguit d’activitats no em deixen trobar-te

per sentir-te, olorar-te, somiar-te i recordar-te

i amb un somriure copsar la llàgrima que vessa.

 

El buit és immens i el silenci interminable,

malgrat l’agenda plena i la feina pendent

d’un dia a dia que va passant sent-ne tu absent

amb aquella boira de tristesa inesgotable.

 

Vull plorar-te perquè és així com et sento,

et visc en el record i et trobo en la solitud

que m’acompanya en el sender que començo.

 

I em dono forces per seguir el camí costerut

on t’imagino al meu costat i com a guia et penso

perquè és l’única manera de superar el teu buit.

 

Jordi Medina AlsinaPlantada Olivera Oriol Papell Castellar del Vallès

Categories
Poesia

Un exili forçós

Per un patriota vallesà que arreu on anava no es cansava de dir que era de Castellar, què més que retrobar-se amb La Mola, un dels emblemes indiscutibles del Vallès. Des d’aquí és d’on es pot concebre l’origen del Vallès com a gran vall entre Collserola, La Mola i el Montseny i des d’on es poden albirar els diferents municipis del Vallès i les principals muntanyes del país.

Quin millor lloc per llegir també un poema de Pere Quart, un dels principals poetes de la literatura catalana i fill de Sabadell. Són les “Corrandes d’exili”, un poema que mostra la duresa de l’exili, la duresa de la separació, la duresa del comiat amb aquella terra que tant t’ha donat, la duresa de l’enyorança i la duresa de l’esperança desfeta.

Un dels paràgrafs és ben sabut per tot bon vallesà i l’Oriol també en tenia una samarreta. Avui podem donar sentit al poema en un exili forçós causat per una mort sobtada, un exili que ens obliga a abandonar no una terra sinó algú molt estimat, un exili que ens obliga a acomiadar-nos de l’Oriol, un exili que ens trenca de records i enyorances, un exili amb “una esperança desfeta i una recança infinita“. Un exili que ens obliga a viure en una França perquè la mort s’ha endut la nostra terra.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededéu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart

La Mola Oriol Papell Torres

Categories
Poesia

Per a tu

Dolç hivern que decaus en la nit més càlida,

rialla de neu que et desfàs amb l’escalfor,

vitalitat del vent fred que minves en la tristor,

dia curt que t’eixamples en la terra més àrida.

 

Sóc conscient que ens deixes i no puc descriure

l’amargor del teu comiat ni grans paraules puc dir

perquè em dol reconèixer que no et tornaré a sentir

i em destrossa evidenciar que no et tornaré a viure.

 

Voldria quedar-me i copsar-te eternament al teu costat

mentre desprens el teu alè de vida alegrement

i veure com quan marxes bufes suaument

i obres els brots dels arbres que has despertat.

 

Ja no et tindrem però et sentirem en cada jornada

i el teu record reviurà en el Sol que ens esperona,

en la brisa fresca del mar que ens esborrona

i en la pluja que ens deixa olor a terra mullada.

 

L’estiu arriba i marxes cap a nous horitzons

on no et veurem ni palpar-te més podrem

però seràs en totes les nostres passes i et tindrem

en les nostres lluites i en les nostres rialles i emocions.

 

Ara tu esdevindràs sentit en la nostra existència,

aquell coratge que ens empeny i ens trenca la por,

aquella espurna d’alegria que ens trenca la tristor

i de totes les flors de primavera la seva essència.

 

Ets tu qui ens obligarà a aixecar-nos en el dia costerut,

ets tu qui convertirà les nostres llàgrimes en somriures,

ets tu qui ens donarà sentit als nostres viures

i ets tu qui ens acaronarà per trencar la solitud.

 

Gràcies Oriol, per haver-nos ensenyat

a viure amb tanta intensitat!

 

Jordi Medina Alsina

Oriol Papell

 

Categories
Poesia

La branca incerta està florida

Presseguer floritSol que despunta efervescent

caliu càlid que s’escampa

tot crida dins l’estança

a obrir els ulls i a estar despert.

 

És hora d’aixecar-se, és hora

de florir i de construir el niu

que no hi ha res més viu

que aquell que surt a fora.

 

La branca incerta està florida

i reflecteix bellesa i vitalitat

com si cap dubte ni realitat

l’hagués capficada ni afeblida.

 

Observa-la i mira’t a tu.

Branca florida o branca morta,

que brota amb allò que l’importa

o que per les pors s’ha deixat dur?

Categories
Poesia

Bon Nadal 2013

Reis Mags Jordi Medina Alsina 2013La felicitació de Nadal d’enguany té com a protagonistes els tres reis d’Orient, aquells qui ofereixen els tresors més valuosos a l’Infant Jesús. En són tres que venen d’Orient però que representen els tres grans continents del planeta: Europa (el rei Melcior), Àsia (el rei Gaspar) i Àfrica (el rei Baltasar). Evidentment no hi ha rei per Amèrica perquè encara no teníem constància de que existís tot aquell immens planeta.

Els tres reis representen doncs, que tota la humanitat va a adorar el Messies Salvador que acaba de néixer en la senzillesa més pura, en una establia. Però la cosa no acaba aquí, aquests tres personatges que representen els diferents pobles del planeta porten tres regals: l’encens, regal per a un déu, l’or, regal per a un rei, i la mirra, regal per un home. En un simple relat resumim tota la fe cristiana: Jesús és home, rei i Déu a la mateixa vegada i el seu missatge no va tan sols per al Poble d’Israel com fins al moment sinó adreçat a tota la humanitat. Sens dubte, molta simbologia que massa sovint ens passa desapercebuda.

És evident que parlar de reis al segle XXI és una mica surrealista, tot i que encara en molts estats trobem aquestes figures monàrquiques que, fent gairebé res, viuen com reis. La reflexió de la felicitació però, no és política, és la base per pensar en quins són els millors regals per avui, de què ompliríem nosaltres aquests tres cofres per oferir-los als que tenim al voltant… Que el poema de continuació ens faci a tots més propers i que sapiguem valorar més allò que tenim, les riqueses del viure.

Molt bon Nadal a tots!

Des de petits sempre hem sentit a dir

que els savis les millors paraules podien pronunciar

que els mags els millors somnis podien realitzar

i que els reis els millors regals podien oferir.

Però la quotidianitat ens encega i ens cal un sol instant

per adonar-nos que les millors paraules són les més simples

que el millor regal és el temps, per deixar de ser ximples

i dedicar-nos a fer feliços els que tenim al voltant.

No es tracta de reptes econòmics ni de grans inversions

sinó de tenir una bona gestió de la vida com a projecte

per saber planificar i jerarquitzar les nostres accions.

De tres savis, reis i mags aquest va ser el gran repte

oferir tres cofres de temps, estima i ganes d’emocions

per viure plenament i donar-te a tu aquesta recepta.

J. Medina Alsina

Categories
Poesia

Somnis del que volies

Gall del PenedèsSomnis del que volies,

realitat del que ets,

quants designis desfets

en un dia a dia de follies.

 

Què sent el gall al despertar?

Què sents tu insensible atrafagat,

presoner i esclau de l’ansietat,

des del corral que et vas crear?

 

És el gall qui a cada hora

t’observa amb gran neguit

com lluites amb despit

per poder sortir a fora.

 

No és un gran geni arrugant

però, es pregunta encuriosit

com pot ser que algú erudit

s’acabi a si mateix empresonant.

Categories
Poesia

Mentre en la nit estelada

IMAG1260Avui m’agradaria canviar un xic l’estil del meu blog i deleitar-vos amb un toc del jo més íntim, amb un poema. Té una estructura de sonet i l’acompanyo amb una imatge de les platges de Sant Salvador del Vendrell. Sóc conscient que el poema fa referència a la nit i la imatge és del dia però, no altera el sentit dels versos. Us deixo doncs, immersos en la lectura i espero que en gaudiu igual o més del que jo he fet composant-la.

Mentre en la nit estelada

sobresurt la lluna radiant

la mar fosca es va calmant

i dibuixa una veta il·luminada.

Quin goig poder admirar-la!

-ens confessa la brisa encisada-

i tu, capficada i angoixada,

ni et dignes a observar-la.

– Desperta noia, desperta!

-crida la brisa amb neguit-

i bufant, l’aixeca i l’empenta.

– Què fas amb tan delit

sense adonar-te de l’alerta

i vivint sense sentit?