En el Dia Internacional dels Museus d’enguany, una de les activitats dels Museus de Sitges fou la de presentar el documental “Muntant el Cau” sobre el procés de muntatge del Museu del Cau Ferrat. En ell es reflecteix tota la feina que hi ha darrere un museu i de la que no en som del tot conscients: projecte museològic, projecte museogràfic, mesures de conservació, tractament de les peces, accessibilitat, estudi de públics, comunicació i difusió, etc. L’audiovisual dóna a entreveure tot aquest seguit de tasques internes i transmet al visitant l’essència i l’esperit del Museu del Cau Ferrat que s’han mantingut vius tot i les reformes dels museus.
El Vendrell reobre la casa museu del dramaturg Àngel Guimerà
El cap de setmana passat el municipi del Vendrell va viure la reobertura de la casa museu Àngel Guimerà que ja feia cinc anys que estava tancada per obres de rehabilitació. Actualment, ha obert la planta baixa i la primera planta destinades a museu on es combina l’escenografia pròpia de la casa Guimerà amb la museografia d’un espai que vol ser el centre de referència de la vida i l’obra del dramaturg català. En el futur, la resta d’espais de l’immoble es destinaran a crear el Centre de Documentació Guimerà. Amb aquest projecte la vila del Vendrell vol fer un sentit homenatge a un dels dramaturgs més importants de la cultura i la llengua catalana i un dels màxims representants del moviment de La Renaixença, com ho fou Àngel Guimerà.
El patrimoni com a discurs per explicar el municipi
No tots els pobles i ciutats disposen del mateix patrimoni perquè cada municipi té la seva història, el seu llegat i les seves particularitats. El patrimoni ens ajuda a explicar la història, els orígens i l’evolució de les nostres viles però, és necessari construir un relat coherent, cohesionat i entenedor. Per això ens és imprescindible saber quins són els elements patrimonials potencials i que més ens ajuden a explicar el nostre municipi.
Sovint ens trobem amb municipis que tenen un batibull de patrimoni impressionant: diferents museus o centres d’interpretació, unes restes arqueològiques dels íbers, unes ruïnes romanes, una ermita romànica, una col·lecció privada d’un col·leccionista, uns edificis modernistes, uns d’altres indians, la casa nadiua d’un personatge il·lustre, etc. Cada conjunt patrimonial es pot explicar sol però, no té sentit explicar el patrimoni com a elements aïllats l’un de l’altre. El patrimoni és el resultat d’un passat, d’un present i influirà en un futur. Els diferents elements patrimonials d’un municipi s’han d’explicar de manera conjunta, connectada i adquirint un relat històric i que ens ajudi a explicar el municipi des dels seus orígens fins a l’actualitat.
El web patrimonivng.cat com a finestra del llegat cultural de Vilanova i la Geltrú
En l’era de la informació i la comunicació on tenim a l’abast la majoria de contingut i conceptes mitjançant internet, massa sovint ens trobem amb una saturació d’informació, amb informació dispersa i fins i tot amb informació que no sabem ben bé si és certa o no. Es fa necessari doncs, crear portals amb garantia d’informació verídica i que aglutinin informació especialitzada. En el cas del patrimoni a Vilanova i la Geltrú, no tenia cap sentit que hi hagués un portal pel Museu Víctor Balaguer, un altre pel Museu Romàntic Can Papiol i un altre pel Museu del Ferrocaril de Catalunya sense que hi hagués un lloc web específic que aglutinés tots aquests portals existents i s’ampliés amb la resta d’elements patrimonials que no tenen un lloc web específic.
“El Greco. La mirada de Rusiñol” a la Fundación Francisco Godia
L’exposició de la Fundación Francisco Godia de Barcelona s’emmarca dins de la commemoració del quart centenari de la mort de El Greco i reflecteix la influència d’aquest pintor cretenc en l’obra de Santiago Rusiñol fins al punt de crear un diàleg entre l’obra d’aquests dos autors. L’exposició ha estat produïda entre la Fundación Godia i els Museus de Sitges.
És ben sabut que Rusiñol va establir al Cau Ferrat de Sitges la seva casa-taller que acollia també la seva col·lecció de ferro forjat -d’aquí el seu nom-. Aquest espai esdevingué la Meca dels modernistes on diferents artistes es trobaven i vivien i experimentaven l’art en la seva globalitat. L’art s’entenia des d’una dimensió total que incloïa les diverses tipologies (música, teatre, pintura, poesia…) i d’aquí que s’organitzessin les festes modernistes on diferents artistes podien mostrar i intercanviar expressions sobre les seves noves produccions. Rusiñol fou també un artista en diferents vessants i un líder indiscutible del Modernisme.
Per a Rusiñol El Greco va ser el seu guia artístic, simbolitzava el desig de modernitat i, fins i tot, el considerà un “home modernista del seu temps”. L’interès ja no reposa tant en el que es pinta sinó en el com es pinta, en el què es vol transmetre. Es persegueix allò subjectiu, l’espiritualitat i la psicologia dels personatges. Es projecta una mirada crítica sobre la realitat i s’anhelen aires de regeneració, de renovació i de -evidentment- modernitat. Rusiñol es bolca en l’obra de El Greco per aprendre a representar la realitat subjectiva i aquesta exposició aconsegueix establir un fabulós diàleg entre l’obra d’aquests dos artistes.