Categories
Museus Penedès

Un audiovisual que explica com es va muntar el Museu del Cau Ferrat

En el Dia Internacional dels Museus d’enguany, una de les activitats dels Museus de Sitges fou la de presentar el documental “Muntant el Cau” sobre el procés de muntatge del Museu del Cau Ferrat. En ell es reflecteix tota la feina que hi ha darrere un museu i de la que no en som del tot conscients: projecte museològic, projecte museogràfic, mesures de conservació, tractament de les peces, accessibilitat, estudi de públics, comunicació i difusió, etc. L’audiovisual dóna a entreveure tot aquest seguit de tasques internes i transmet al visitant l’essència i l’esperit del Museu del Cau Ferrat que s’han mantingut vius tot i les reformes dels museus.

Categories
Museus Penedès

El Vendrell reobre la casa museu del dramaturg Àngel Guimerà

El cap de setmana passat el municipi del Vendrell va viure la reobertura de la casa museu Àngel Guimerà que ja feia cinc anys que estava tancada per obres de rehabilitació. Actualment, ha obert la planta baixa i la primera planta destinades a museu on es combina l’escenografia pròpia de la casa Guimerà amb la museografia d’un espai que vol ser el centre de referència de la vida i l’obra del dramaturg català. En el futur, la resta d’espais de l’immoble es destinaran a crear el Centre de Documentació Guimerà. Amb aquest projecte la vila del Vendrell vol fer un sentit homenatge a un dels dramaturgs més importants de la cultura i la llengua catalana i un dels màxims representants del moviment de La Renaixença, com ho fou Àngel Guimerà.

Categories
Cultura Museus

El patrimoni com a discurs per explicar el municipi

No tots els pobles i ciutats disposen del mateix patrimoni perquè cada municipi té la seva història, el seu llegat i les seves particularitats. El patrimoni ens ajuda a explicar la història, els orígens i l’evolució de les nostres viles però, és necessari construir un relat coherent, cohesionat i entenedor. Per això ens és imprescindible saber quins són els elements patrimonials potencials i que més ens ajuden a explicar el nostre municipi.

Sovint ens trobem amb municipis que tenen un batibull de patrimoni impressionant: diferents museus o centres d’interpretació, unes restes arqueològiques dels íbers, unes ruïnes romanes, una ermita romànica, una col·lecció privada d’un col·leccionista, uns edificis modernistes, uns d’altres indians, la casa nadiua d’un personatge il·lustre, etc. Cada conjunt patrimonial es pot explicar sol però, no té sentit explicar el patrimoni com a elements aïllats l’un de l’altre. El patrimoni és el resultat d’un passat, d’un present i influirà en un futur. Els diferents elements patrimonials d’un municipi s’han d’explicar de manera conjunta, connectada i adquirint un relat històric i que ens ajudi a explicar el municipi des dels seus orígens fins a l’actualitat.

Categories
Cultura VNG

El web patrimonivng.cat com a finestra del llegat cultural de Vilanova i la Geltrú

En l’era de la informació i la comunicació on tenim a l’abast la majoria de contingut i conceptes mitjançant internet, massa sovint ens trobem amb una saturació d’informació, amb informació dispersa i fins i tot amb informació que no sabem ben bé si és certa o no. Es fa necessari doncs, crear portals amb garantia d’informació verídica i que aglutinin informació especialitzada. En el cas del patrimoni a Vilanova i la Geltrú, no tenia cap sentit que hi hagués un portal pel Museu Víctor Balaguer, un altre pel Museu Romàntic Can Papiol i un altre pel Museu del Ferrocaril de Catalunya sense que hi hagués un lloc web específic que aglutinés tots aquests portals existents i s’ampliés amb la resta d’elements patrimonials que no tenen un lloc web específic.

Categories
Exposicions

“El Greco. La mirada de Rusiñol” a la Fundación Francisco Godia

L’exposició de la Fundación Francisco Godia de Barcelona s’emmarca dins de la commemoració del quart centenari de la mort de El Greco i reflecteix la influència d’aquest pintor cretenc en l’obra de Santiago Rusiñol fins al punt de crear un diàleg entre l’obra d’aquests dos autors. L’exposició ha estat produïda entre la Fundación Godia i els Museus de Sitges.

És ben sabut que Rusiñol va establir al Cau Ferrat de Sitges la seva casa-taller que acollia també la seva col·lecció de ferro forjat -d’aquí el seu nom-. Aquest espai esdevingué la Meca dels modernistes on diferents artistes es trobaven i vivien i experimentaven l’art en la seva globalitat. L’art s’entenia des d’una dimensió total que incloïa les diverses tipologies (música, teatre, pintura, poesia…) i d’aquí que s’organitzessin les festes modernistes on diferents artistes podien mostrar i intercanviar expressions sobre les seves noves produccions. Rusiñol fou també un artista en diferents vessants i un líder indiscutible del Modernisme.

Per a Rusiñol El Greco va ser el seu guia artístic, simbolitzava el desig de modernitat i, fins i tot, el considerà un “home modernista del seu temps”. L’interès ja no reposa tant en el que es pinta sinó en el com es pinta, en el què es vol transmetre. Es persegueix allò subjectiu, l’espiritualitat i la psicologia dels personatges. Es projecta una mirada crítica sobre la realitat i s’anhelen aires de regeneració, de renovació i de -evidentment- modernitat. Rusiñol es bolca en l’obra de El Greco per aprendre a representar la realitat subjectiva i aquesta exposició aconsegueix establir un fabulós diàleg entre l’obra d’aquests dos artistes.

Categories
Museus Penedès

Els Museus de Sitges es destapen després del llarg període d’obres

La notícia de l’obertura dels Museus de Sitges era molt esperada després de tants anys d’obres de rehabilitacó dels edificis, de polèmiques veïnals amb el projecte i de renovació i adaptació a les exigències pròpies d’un museu del segle XXI. El passat 14 de juny ja vam tenir una jornada de portes obertes que ens va mostrar els edificis del Cau Ferrat, Can Rocamora i Maricel connectats per dins i preparats per allotjar una de les col·leccions artístiques més importants del nostre país. En aquell aleshores, les pròpies parets ja mostraven neguit i ànsia per tornar a ser el que eren, un temple d’art i d’artistes.

Avui ja podem veure en ells aquell esperit de retrobament amb l’essència d’artista que cadascú té a dins seu, en aquell copsar el Cau Ferrat com a temple modernista, com a espai de trobada i d’intercanvi d’inquietuds i vigurositats incomprensibles, com a espai d’encontre amb un mateix mentre queda embadalit i bocabadat per la diversitat de peces en ell allotjades. L’afany pel col·leccionisme de ceràmica, vidre o ferro forjat que ens fan preguntar el per què de tot plegat i el sentit en nosaltres mateixos. L’espai enlluerna l’espectador i l’anima a formar part de la comunitat d’artistes que vaguen per donar sentit al món que els envolta.

Museus de SitgesLa visita és un relat d’història de l’art que es remunta a l’edat mitjana amb peces del Romànic i posteriorment del Gòtic fins a arribar a les segona meitat del segle XX. És un constant diàleg entre el mar i les obres que es mostren on el visitant no pot quedar-hi absent i es veu obligat a participar-hi, a preguntar-se què hi veu en cada peça i a cercar l’època o el moviment artístic amb que més es sent identificat. I aleshores, havent-lo trobat, és quan s’adona del que és, del que pretén ser i del que serà tard o d’hora. Hom forma part d’aquest itinerari i d’aquest diàleg inacabat que val la pena descobrir.

Els museus de Sitges amb la mostra de la seva col·lecció evidencien que són un referent nacional museístic indiscutible, que són una parada obligada per a tots aquells amants de l’art i per a tots aquells artistes que busquen retrobar-se. Us animo doncs a ser artistes, a retrobar-vos i a aprofitar les jornades de portes obertes que seran fins al 4 de gener (25 i 26 de desembre i 1 de gener tancat) en horari de 10 del matí a 5 de la tarda. També aprofito per felicitar i donar l’enhorabona a tot el personal del Consorci de Patrimoni de Sitges que ha treballat de valent per fer possible aquesta reobertura i, molt especialment, a la directora-gerent del Consorci perquè no era quelcom fàcil.

Categories
Cultura Museus

Els museus com a creadors de coneixement

En una època de restriccions econòmiques on totes les despeses de l’administració pública es qüestionen i s’obliguen a justificar al màxim, els museus si s’immobilitzen ho tenen molt cru. Fins ara els museus havien esdevingut equipaments que allotjaven una col·lecció i se’n feien càrrec a nivell de registrar-la, de preservar-la i d’explicar-la. Les exposicions eren totalment unidireccional on el visitant, amb l’ajuda de petits recursos museogràfics, havia de relacionar-se amb les peces o amb el contingut que es mostrava.

En l’era de la informació però, per tenir coneixement no és necessari ni anar a les biblioteques ni anar al museu perquè el coneixement és present a les xarxes. Els museus estan obligats a adaptar-se a aquestes noves maneres de fer de la societat i apostar per abocar tota la informació de la seva col·lecció a la xarxa. La seva justificació ja no poden ser les visites presencials sinó la seva contribució a donar coneixement també de manera virtual. Projectes com el Vikipèdia són un exemple clau per entendre la necessitat de ser presents arreu per existir com a tals i interrelacionar-se creant xarxes de coneixement. I és que en el fons l’origen de molts museus és aquest: crear coneixement i mostrar-lo a la societat.

Els museus han de continuar sent centres de coneixement ja sigui de forma presencial o no. Les diferents plataformes d’internet i les aplicacions per a dispositius mòbils ens hi ajuden. Però també ho fan les tendències actuals dels museus d’organitzar congressos especialitzats o simposis d’àmbits concrets. Podem posar per exemple l’Aula Joaquim Molas de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú o el Simposi Internacional del Noucentisme dels Museus de Sitges, dos exemples clars de dos museus que aposten per ser creadors de coneixement amb sintonia amb la universitat. Aquest és el futur, l’aposta dels museus com a centres creadors Simposi Internacional Noucentisme Sitges 2014de coneixement.