Categories
Exposicions VNG

El Museu d’Art Contemporani. Testimoni d’una època: 1960-1963

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú en l’exposició temporal “1960-1963. El Museu d’Art Contemporani. Testimoni d’una època” mostra el que va ser el primer Museu d’Art Contemporani de la ciutat de Barcelona, un projecte molt innovador en aquella època però que, malauradament no va tenir el suport necessari i al cap de tres anys va haver de tancar. Amb el tancament, les 120 obres de la col·lecció del primer Museu d’Art Contemporani es van emmagatzemar a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona fins que, el 1969 la ciutat de Vilanova i la Geltrú les va acollir al castell de La Geltrú.

Categories
Museus

El Museu del Disseny de Barcelona ja és una realitat

Fins a finals de mes de gener el Disseny Hub, Museu del Disseny de Barcelona ha celebrat una exitosa jornada de portes obertes on la gent ha pogut veure com havia quedat la distribució de les diverses col·leccions que integra aquest museu en el nou equipament. Es tracta de la unió de les col·leccions del Museu d’Arts Decoratives, del Museu de Ceràmica, del Museu del Tèxtil i la Indumentària i del Museu d’Arts Gràfiques. Per tant, el museu mostra objectes de tota mena: ceràmica, vidre, mobiliari, electrodomèstics, rellotges, carruatges, ventalls, tapissos, arquetes, vestits, automòbils, rètols, bosses, caixes de productes i un llarg etcètera.

I és que en la nostra quotidianitat estem envoltats d’objectes, els objectes determinen la nostra vida i els objectes són el reflex del nostre viure. Els objectes però no són immolables sinó que van canviant de format adaptant-se a les diverses èpoques. Hi ha objectes que desapareixen perquè esdevenen poc útils, hi ha objectes que apareixen del no res i n’hi ha que perduren amb el temps sofrint els canvis de modes, de gustos i de practicitat. És això el disseny, allò que ens fa atractiva alguna cosa per la seva bellesa i alhora per la seva utilitat. Com diuen al museu “el disseny del producte és un dels nostres grans patrimonis culturals.

Categories
Cultura Museus VNG

El Far de Vilanova: centre turístic i patrimonial

El ple de desembre de Vilanova i la Geltrú ha aprovat les obres de remodelació de les actuals instal·lacions de l’edifici del Far i de la construcció d’un nou espai per protegir el bot salvavides Víctor Rojas. En principi, les obres no suposen cap tipus de despesa del pressupost municipal ja que estan finançades en un 50% pels fons europeu FEDER i en l’altre 50% pel Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya.

Vista la situació econòmica en la que ens trobem, seria greu treure partides de serveis, beques i ajudes a la ciutadania i/o despeses ordinàries de l’Ajuntament per destinar-les a unes obres per un centre no existent a la capital del Garraf. Amb tot, veient que les inversions provenen d’altres ens, cal aprofitar els recursos per solucionar un buit patrimonial a la ciutat i, alhora, vetllar per la rendibilitat d’aquest nou equipament.

Cal doncs, primer de tot, posar de manifest que la ciutat de Vilanova i la Geltrú disposava de dues col·leccions marineres que no tenien un espai d’exposició permanent ni disposaven dels serveis adequats. Per una banda, hi havia la col·lecció que havia anat aplegant l’Associació dels Amics del Mar i que s’allotjava de forma temporal a l’edifici del Far. Per l’altra, hi havia la col·lecció privada Roig Toqués, més coneguda per tenir la Carpa Juanita -un peix que menjava amb cullereta i bebia amb porró-, però que d’ençà de la mort del propietari la col·lecció restava tancada a l’espera d’una solució.

Ja feia anys doncs, que les dues col·leccions vilanovines al voltant del mar i de la tradició marinera de la ciutat tenien un futur incert i necessitaven una resposta per part de l’Administració Local que solucionés aquest buit. El projecte del Centre d’Insterpretació del Far és la sortida a aquest buit ajuntant les dues col·leccions en un mateix equipament i dotant-los d’una oficina d’informació i turisme per ser alhora un centre d’acollida de visitants de la ciutat.

Parlar de nous equipaments patrimonials, de nous centres d’interpretació que allotgin una col·lecció determinada, a la pràctica es tradueix en un augment de personal, un augment de serveis i un augment de despeses ordinàries. No seria gaire encertat elaborar un nou equipament patrimonial sense despeses per a la seva creació però que el seu manteniment augmentés les despeses ordinàries de l’Ajuntament. I no seria gaire encertat, bàsicament, perquè no seria rendible.

El fet d’incloure en el mateix Centre d’Interpretació un centre d’acollida de visitants i turistes fa més viable l’equipament perquè no necessites tan personal -i en casos puntuals el pots augmentar-, disminueixes les despeses ordinàries -no és el mateix un equipament que dos- i es pot apostar de manera conjunta en la promoció turística i cultural de la ciutat, quelcom que ens ajudarà a arribar a un públic més gran.

Des del punt de vista de la gestió cultural doncs, és un encert apostar per allotjar en un mateix edifici el projecte de El Far com a centre d’interpretació i acollida turística de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Ara caldrà veure quin és el desenvolupament, la promoció i la gestió del dia a dia a partir de la seva obertura prevista pel gener de 2015.Imatge