Els que em coneixen ja saben que aposto fermament pel micromecenatge per tirar endavant els projectes culturals. Se’m podria considerar un micromecenes, dins la meva -més que limitada- situació econòmica. Les restriccions pressupostàries fan cada cop més difícil emprendre projectes culturals i d’aquí la necessitat de campanyes de micromecenatges per poder-los fer realitat. L’herència indiana ens demostra que els grans projectes de transformació de moltes ciutats del nostre país són fruit de fons privat, molts dels quals encara avui dia ens en beneficiem. Un clar exemple, és el de l’arribada del ferrocarril a moltes poblacions. La campanya que ara el Vinseum ens presenta no es tracta de fer arribar el ferrocarril a més ciutats sinó el de poder editar en DVD el documental “Josep Guinovart, l’art en llibertat”, d’explicar un dels artistes contemporanis catalans més internacionals i de difondre la seva obra. Jo us demano la vostra col·laboració, recordant-vos que…
L’inevitable micromecenatge en el patrimoni
El greu context de dificultats econòmiques del moment causa en el món de la cultura i del patrimoni una disminució dels recursos procedents de l’Administració Pública i una major dificultat en el desenvolupament de les seves activitats deguda a l’increment de l’IVA. La realitat de la gran majoria dels museus i entitats patrimonials, avui dia, és bastant precària i desconcertant. Degut a la davallada dels ingressos, la major part dels museus es veuen obligats a reduir el personal i, en conseqüència, no poden arribar a efectuar totes les tasques que caldria dur a terme entorn a la seva col·lecció. Alhora, les necessitats que presenten els monuments, els edificis catalogats i els espais d’interès de les ciutats no poden ser atesos perquè no hi ha recursos públics. Davant d’aquesta desempara del nostre patrimoni i de la necessitat de trobar finançament per continuar tasques com la restauració de monuments, l’adquisició de noves…