Categories
Catalunya Política

El full de ruta cap a la República Catalana #JuntsPelSí

A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, un 80% dels catalans va votar programes electorals que defensaven el dret a decidir. Un milió de persones el 2012, una cadena humana que unia el país de punta a punta el 2013 i dos milions de ciutadans el 2014 van fer una gran V a la capital catalana expressant pacíficament que volíem votar. El 9 de novembre passat 2.3 milions de persones vam anar a les urnes en una consulta sobre la independència de Catalunya, vetada pel Tribunal Constitucional. Ho hem intentat tot. Per això, el proper 27 de setembre, partits, entitats i persones de la societat civil hem decidit anar Junts Pel Sí. Pel Sí a decidir el nostre futur i Pel Sí a construir la nova República Catalana.

Categories
Catalunya Política

És l’hora d’assumir compromisos i tenir clars els objectius

Permeteu-me que l’article d’avui no es centri en el món de la cultura i el patrimoni sinó que sigui una reflexió més personal sobre el moment que ens toca viure. Ja fa molt de temps que es parla de la independència de Catalunya però, mai fins ara l’havíem tingut tan a tocar. Les últimes manifestacions, la via catalana i la V han estat uns reclams clars, majoritaris, pacífics i democràtics indiscutibles. La voluntat és clara i no ens podem arronsar ni fer enrere és l’hora d’assumir compromisos i tenir clars els objectius.

Categories
Catalunya Política

L’economia catalana és viable en un estat independent?

La voluntat de la majoria dels catalans àmpliament mostrada en diverses manifestacions multitudinàries, amb la via catalana del 2013, amb la V del 2014 i amb el 9N és evident que suscita dubtes sobre la viabilitat o no d’una Catalunya independent. Fins al moment Catalunya ha anat demanant més autogovern i en les últimes dècades ha anat ampliant les seves competències. La cessió de competències però, no ha anat acompanyada d’una cessió equivalent en matèria fiscal per poder desenvolupar-les i això ha provocat un endeutament progressiu de la Generalitat. Un endeutament que es pot traduir en dèficit d’infraestructures i en dèficit fiscal.

Si partim del PIB, a dia d’avui Catalunya esdevingués un estat independent seria la dotzena economia de la UE, just per sota d’Alemanya, França i el Regne Unit i per sobre d’Itèlia, Espanya, Portugal o la República Txeca. PErò, a què es deu que tinguem una economia tant forta? Doncs els nostres potencials econòmics són: la tradició i la diversificació industrial, l’excel·lència científica i la recerca, la fortalesa exportadora, el turisme i la capacitat d’extreure inversió estrangera.

Categories
Catalunya Política

Una mirada d’aprenentatge cap a Escòcia

La setmana passada el govern escocès va publicar l’esborrany del projecte de llei per celebrar un referèndum sobre la independència d’Escòcia. El nord de la Gran Bretanya esdevé així, el punt de mira no només dels britànics sinó també d’Europa i d’aquelles nacions que, com Catalunya, intenten exercir el seu dret democràtic de decidir el què volen pel seu país.

La presentació del document en aquestes dates no és casual. Coincideix amb l’etapa pre-electoral de les eleccions del parlament del Regne Unit. Els diferents candidats a la presidència de The house of Parliament doncs, es veuen obligats a tenir en compte la pluralitat nacional de l’estat en els seus discursos partidistes i a posicionar-se entorn a la causa escocesa. La nova presidència del Regne Unit, ja sigui dels laboristes o dels conservadors, no pot donar l’esquena al nou referèndum sobre la independència d’Escòcia previst per a finals d’aquest any o principis de l’any que ve. Els nous candidats a la presidència demostraran el seu tarannà democràtic en l’acceptació de la llei del referèndum que aprovi el Parlament escocès i el resultat d’aquest sorgit de la consulta del poble.

El Partit Nacional Escocès (SNP), tot i no tenir majoria al Parlament d’Escòcia, es mou per les necessitats del país i la demanda creixent de sobirania en el poble. És curiós observar com, els escocesos podran donar suport o a la independència d’Escòcia de la resta de la Gran Bretanya o a l’entrega de nous poders al Parlament Escocès. Tan una resposta com l’altra demostren el desig de créixer com a nació, com a govern i com a poble.

Catalunya ha d’aprendre d’Escòcia i ha de focalitzar la seva mirada en els processos que va seguint el Parlament Escocès. El Parlament de Catalunya necessita i demana més competències per respondre adequadament a les necessitats de la ciutadania. La celebració dels referèndums no oficials és un pas simbòlic de reivindicació d’un dret democràtic negat per l’estat espanyol. I els partits polítics catalans no poden donar l’esquena a aquesta reivindicació del Poble de Catalunya! Els partits democràtics tenen l’obligació de donar suport a les consultes decisives i l’estat espanyol ha de respectar la decisió democràtica dels catalans i catalanes.

Decidir el futur de Catalunya no és anar contra uns o contra uns altres sinó exercir un dret democràtic. España encara es troba massa sovint en concepcions franquistes inacceptables i ha de donar exemple de desenvolupament polític democràtic. La separació de Catalunya a l’estat espanyol sempre esdevé principi de discussió per no adequar-se a uns ideals de nació espanyola inexistents. España ha d’aprendre a ser democràtica i el Poble de Catalunya hem d’aprendre a exercir el nostre dret democràtic amb contundència, a mirar cap a Europa i entendre la independència com a únic camí viable de defensa, protecció i impuls econòmic, polític, comercial, social i cultural del nostre país i de les nostres necessitats. Escòcia doncs, és una mirada d’aprenentatge per a uns i per a uns altres.

Article publicat al diari electrònic VilanovaDigital

http://vilanovadigital.com/espais/blocs/viewdoc.asp?Iddoc=27024