exposicions

5 Posts Back Home

El nou Espai Goya de la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú

La Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú exposa des de mitjans de maig la col·lecció dels dotze gravats de la sèrie Disparates de Goya en un nou espai expositiu que enllaça amb el discurs del col·leccionisme del segle XVIII i del sorgiment de la burgesia com a nova classe social. La família Cabanyes és un bon exemple que ho exemplifica; la seva sensibilitat per l’art, la ciència i la cultura i, alhora, la seva posició privilegiada i l’esperit romàntic d’alguns membres de la família van incentivar l’afany pel col·leccionisme dels Cabanyes durant el segle XIX. La seva col·lecció pictòrica, d’instruments musicals, de mobiliari de l’època, d’objectes científics i la seva biblioteca ve ampliada per aquesta col·lecció de dotze estampes pertanyents a la sèrie Disparates realitzades per Francisco de Goya.

“Tupí or not tupí” vers la recerca dels propis orígens per ésser

Hi ha exposicions que no et deixen indiferent, que et criden a asseure’t i digerir, ja no només el contingut sinó tot allò que ha volgut dir el comissari en l’exposició. La mostra “Tupí or not tupí” del Centre d’Art Contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú és una d’aquestes exposicions que després de veure-les, palpar els detalls, els significats i els continguts i concebre-les en la seva globalitat et conviden a aturar-te i donar-hi tombs. L’art contemporani no deixa de ser això, no busca tan la forma i la bellesa sinó les emocions, la interacció i la reflexió. Tupí or not tupí, ser o no ser. Una crida a construir un diàleg constant amb els nostres orígens culturals per no deixar d’ésser.

Llibertat! La lluita dels catalans pels drets socials i nacionals

Fins el dimecres 6 de maig a la biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú es pot veure l’exposició “Llibertat! La lluita dels catalans pels drets socials i nacionals”. Una mostra formada per dotze plafons que expliquen la història de Catalunya lligada amb les reivindicacions socials des dels Comptats Catalans i les assemblees de pau i treva, passant pels fets històrics més rellevants com la creació del Consell de Cent i la Generalitat, la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, les lluites populars i obreres, la Mancomunitat i la República. La mostra acaba amb el període que va des del 1977 al 2014 amb la represa de la democràcia i la reivindicació del dret a l’autodeterminació dels pobles. A dia d’avui, la lluita dels catalans pels drets socials i nacionals només és possible amb la República Catalana que estem construint.

De la civilització del món rural de la Mancomunitat a la ruralització de les ciutats de l’actualitat

Fins al 26 d’abril podeu veure l’exposició “Catalunya ciutats” al Museu Marítim de Barcelona. Es tracta d’una exposició que parteix de la feina i els projectes de la Mancomunitat de Catalunya per connectar amb el plantejament territorial català, els pros i els contres de la modernitat i, acabant, amb el nou paradigma actual. Una mostra que enllaça els ideals de modernitat i civilització del Noucentisme, reflectits en la idea de la Catalunya-ciutat, amb la concepció actual de millora del benestar i cura del medi ambient. En aquests cent anys hem passat de la idea de la civilització del món rural a la idea de la ruralització del món urbà.

“El Greco. La mirada de Rusiñol” a la Fundación Francisco Godia

L’exposició de la Fundación Francisco Godia de Barcelona s’emmarca dins de la commemoració del quart centenari de la mort de El Greco i reflecteix la influència d’aquest pintor cretenc en l’obra de Santiago Rusiñol fins al punt de crear un diàleg entre l’obra d’aquests dos autors. L’exposició ha estat produïda entre la Fundación Godia i els Museus de Sitges.

És ben sabut que Rusiñol va establir al Cau Ferrat de Sitges la seva casa-taller que acollia també la seva col·lecció de ferro forjat -d’aquí el seu nom-. Aquest espai esdevingué la Meca dels modernistes on diferents artistes es trobaven i vivien i experimentaven l’art en la seva globalitat. L’art s’entenia des d’una dimensió total que incloïa les diverses tipologies (música, teatre, pintura, poesia…) i d’aquí que s’organitzessin les festes modernistes on diferents artistes podien mostrar i intercanviar expressions sobre les seves noves produccions. Rusiñol fou també un artista en diferents vessants i un líder indiscutible del Modernisme.

Per a Rusiñol El Greco va ser el seu guia artístic, simbolitzava el desig de modernitat i, fins i tot, el considerà un “home modernista del seu temps”. L’interès ja no reposa tant en el que es pinta sinó en el com es pinta, en el què es vol transmetre. Es persegueix allò subjectiu, l’espiritualitat i la psicologia dels personatges. Es projecta una mirada crítica sobre la realitat i s’anhelen aires de regeneració, de renovació i de -evidentment- modernitat. Rusiñol es bolca en l’obra de El Greco per aprendre a representar la realitat subjectiva i aquesta exposició aconsegueix establir un fabulós diàleg entre l’obra d’aquests dos artistes.

Navigate