cultura

5 Posts Back Home

El Palau Novella i la comunitat budista al Parc Natural del Garraf

Una de les joies indianes de la comarca del Garraf es troba ben aïllada i per visitar-la cal anar-hi expressament amb cotxe, a peu o amb bicicleta endinsant-se pel Parc Natural del Garraf. S’hi pot anar des de Castelldefels o des d’Olivella i el camí ens permet albirar les diferents muntanyes d’extensió forestal de la comarca amb algunes zones de conreu de vinya que identifiquen l’indret com a part del territori penedesenc. Sens dubte, em refereixo al Palau Novella de la Plana Novella d’Olivella que es troba al bell mig del Parc Natural del Garraf i que, avui dia, és propietat de la comunitat budista Sakya Tashi Ling. La seva visita ens permet apreciar l’immoble amb els elements arquitectònics d’estil eclèctic, alhora, que ens ofereix la possibilitat de conèixer el budisme i les seves tradicions.

El llegat dels indians com a tret identificatiu del Garraf

Un dels trets més identificatius de la comarca del Garraf és el llegat que deixaren els indians, tots aquells qui a partir del 1778 amb la Llei de lliure comerç amb Amèrica anaren a fer fortuna a les malanomenades Índies. Tot i que hi ha molts municipis catalans amb llegat indià, la major part dels indians de tot Catalunya es concentra a la comarca del Garraf. Un passeig pels centres de Ribes, Sitges o Vilanova, per exemple, ens permet descobrir edificacions luxoses de l’època que segueixen les tendències dels moviments del Noucentisme, el Modernisme, el Romanticisme o l’Eclecticisme i en alguns casos detalls i forces referències a l’arquitectura colonial.

El nou Espai Goya de la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú

La Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú exposa des de mitjans de maig la col·lecció dels dotze gravats de la sèrie Disparates de Goya en un nou espai expositiu que enllaça amb el discurs del col·leccionisme del segle XVIII i del sorgiment de la burgesia com a nova classe social. La família Cabanyes és un bon exemple que ho exemplifica; la seva sensibilitat per l’art, la ciència i la cultura i, alhora, la seva posició privilegiada i l’esperit romàntic d’alguns membres de la família van incentivar l’afany pel col·leccionisme dels Cabanyes durant el segle XIX. La seva col·lecció pictòrica, d’instruments musicals, de mobiliari de l’època, d’objectes científics i la seva biblioteca ve ampliada per aquesta col·lecció de dotze estampes pertanyents a la sèrie Disparates realitzades per Francisco de Goya.

“La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”

Avui ha estat el dia universal de la Sardana i en molt municipis, inclòs Vilanova i la Geltrú, s’ha celebrat amb una ballada i la posterior recepció a l’Ajuntament on s’ha donat vàlua a aquesta dansa. Se n’ha escrit molt sobre la sardana; el poeta Joan Maragall ja va deixar escrita aquella frase tan cèlebre: “la sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan; és la mòbil magnífica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant”. Però ja la valorem prou? Avui, deixeu-me que us exposi què és la sardana a títol personal.

“Tupí or not tupí” vers la recerca dels propis orígens per ésser

Hi ha exposicions que no et deixen indiferent, que et criden a asseure’t i digerir, ja no només el contingut sinó tot allò que ha volgut dir el comissari en l’exposició. La mostra “Tupí or not tupí” del Centre d’Art Contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú és una d’aquestes exposicions que després de veure-les, palpar els detalls, els significats i els continguts i concebre-les en la seva globalitat et conviden a aturar-te i donar-hi tombs. L’art contemporani no deixa de ser això, no busca tan la forma i la bellesa sinó les emocions, la interacció i la reflexió. Tupí or not tupí, ser o no ser. Una crida a construir un diàleg constant amb els nostres orígens culturals per no deixar d’ésser.

Navigate