Llum de Nadal al bell mig de la gran plaça davant la imatge de Maria amb l’Infant, què diria Jesús contemplant des de dalt el vaivé de la gent i el soroll constant? Segur que no podria dormir del neguit i sa mare cercaria per un instant un espai i un temps per estar els dos tranquils recuperant la calma i l’infant abrigant. I ell feliç de compartir un humil estable ple de palla, escoltant de l’àngel el cant amb la mare i el pare, i la mula i el bou i els diferents pastors que van arribant. L’estable esdevingué el seu espai de confort i ens convida des de la façana estant a cercar el nostre espai de retrobament i per això continua l’infant alçant. Que l’amor i la llum formin part d’aquests dies i trobem el nostre espai de confort i retrobament amb els altres i amb nosaltres…

• 0
• 0
  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
• 0

Observo el despertar de la primavera, el cant dels ocells i els arbres florits, l’herba que creix i els insectes a l’era i les abelles que ens omplen de brunzits. La clausura de l’hivern la deixen enrere per sortir a festejar amb tots els sentits mentre es pregunten qui ha estat la primera i com és que els humans estan adormits. Per nosaltres encara és temps d’espera, de confinament de tots, grans i petits, per vèncer el virus, aquesta és la manera, després ja sortirem tots més enfortits! Ja acabarà la nostra llarga quarantena, ja ens passaran tots aquests neguits, sortirem al carrer amb gran fal·lera i a l’aire lliure ben alleugerits! Jordi Medina Alsina

• 0
• 0
  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
• 0

Què és per a tu estimar? –pregunta la noia a l’hereu- qui després de mirar-la, li somriu i fort li diu: -Estimar és voler entregar-me a tu i ser teu deixant que formis part de mi i fer el nostre niu; estimar és tenir-te present dia i nit, arreu i en cada decisió i pensament altiu; estimar és fer-te saber que tot i dir-te adéu continuo al teu costat alegre, fent-te caliu. Estimar és adonar-me que el teu joiós somriure se m’encomana i m’omple de gran felicitat connectant-me a tu i donant ple sentit al meu viure. La noia, bocabadada, s’asseu al seu costat i, sent conscient de tot el que acabava de viure, digué: preneu-me perquè el meu cor ja teniu robat. Jordi Medina Alsina

• 0
• 0
  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
• 0

En veure la llum de l’alba sortint molts records de gent absent em farceixen mentre contemplo_el dia que va_eixint i la cremor_i la llum nova_em cobreixen. Nous camins i nova gent que va_obrint rutes que_a poc a poc es descobreixen en un present incert que_anem vivint on tots els records, els dies basteixen. – Som-hi, que_el nou dia va resplendint, l’enyor_i el plor no pot ni aturar-nos perquè l’entusiasme_ha d’acompanyar-nos en aquest viure que anem escrivint volent, amb els que_estimem, rodejar-nos i podent, un Bon Nadal, desitjar-nos. Bones festes a tots i a totes! Jordi Medina Alsina

• 0
• 0
  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
• 0

Porta’m al mirador d’Altea i deixa’m sentir el teu amor. Que el nostre silenci el trenqui el bronzit de l’aire i la remor de les ones, que el Sol faci més viu el blau del mar i ens encoratgi a mirar l’horitzó dedicant-nos temps per a nosaltres, tenint-nos més a prop. Porta’m al mirador d’Altea i deixa’m sentir el teu amor. Els carrers empedrats ens obligaran a gaudir d’agradables passes on agafats de la mà se’ns dibuixarà un somriure i, entre la gent, sense que se n’adonin, t’estaré dient que et vull amb mi i no en vull pas cap altre. Porta’m al mirador d’Altea i deixa’m sentir el teu amor. Les cases blanques ens acompanyaran en el camí que anem prenent i mentre caminem, deixant-nos endur per la serenor d’aquells carrers, descobrirem que la nostra fita continuarà sent caminar conjuntament. Porta’m al mirador d’Altea i deixa’m sentir el teu…

• 0
• 0
  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
• 0