patrimoni

5 Posts Back Home

El Museu d’Art Contemporani. Testimoni d’una època: 1960-1963

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú en l’exposició temporal “1960-1963. El Museu d’Art Contemporani. Testimoni d’una època” mostra el que va ser el primer Museu d’Art Contemporani de la ciutat de Barcelona, un projecte molt innovador en aquella època però que, malauradament no va tenir el suport necessari i al cap de tres anys va haver de tancar. Amb el tancament, les 120 obres de la col·lecció del primer Museu d’Art Contemporani es van emmagatzemar a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona fins que, el 1969 la ciutat de Vilanova i la Geltrú les va acollir al castell de La Geltrú.

El llegat dels indians com a tret identificatiu del Garraf

Un dels trets més identificatius de la comarca del Garraf és el llegat que deixaren els indians, tots aquells qui a partir del 1778 amb la Llei de lliure comerç amb Amèrica anaren a fer fortuna a les malanomenades Índies. Tot i que hi ha molts municipis catalans amb llegat indià, la major part dels indians de tot Catalunya es concentra a la comarca del Garraf. Un passeig pels centres de Ribes, Sitges o Vilanova, per exemple, ens permet descobrir edificacions luxoses de l’època que segueixen les tendències dels moviments del Noucentisme, el Modernisme, el Romanticisme o l’Eclecticisme i en alguns casos detalls i forces referències a l’arquitectura colonial.

El patrimoni com a discurs per explicar el municipi

No tots els pobles i ciutats disposen del mateix patrimoni perquè cada municipi té la seva història, el seu llegat i les seves particularitats. El patrimoni ens ajuda a explicar la història, els orígens i l’evolució de les nostres viles però, és necessari construir un relat coherent, cohesionat i entenedor. Per això ens és imprescindible saber quins són els elements patrimonials potencials i que més ens ajuden a explicar el nostre municipi.

Sovint ens trobem amb municipis que tenen un batibull de patrimoni impressionant: diferents museus o centres d’interpretació, unes restes arqueològiques dels íbers, unes ruïnes romanes, una ermita romànica, una col·lecció privada d’un col·leccionista, uns edificis modernistes, uns d’altres indians, la casa nadiua d’un personatge il·lustre, etc. Cada conjunt patrimonial es pot explicar sol però, no té sentit explicar el patrimoni com a elements aïllats l’un de l’altre. El patrimoni és el resultat d’un passat, d’un present i influirà en un futur. Els diferents elements patrimonials d’un municipi s’han d’explicar de manera conjunta, connectada i adquirint un relat històric i que ens ajudi a explicar el municipi des dels seus orígens fins a l’actualitat.

El web patrimonivng.cat com a finestra del llegat cultural de Vilanova i la Geltrú

En l’era de la informació i la comunicació on tenim a l’abast la majoria de contingut i conceptes mitjançant internet, massa sovint ens trobem amb una saturació d’informació, amb informació dispersa i fins i tot amb informació que no sabem ben bé si és certa o no. Es fa necessari doncs, crear portals amb garantia d’informació verídica i que aglutinin informació especialitzada. En el cas del patrimoni a Vilanova i la Geltrú, no tenia cap sentit que hi hagués un portal pel Museu Víctor Balaguer, un altre pel Museu Romàntic Can Papiol i un altre pel Museu del Ferrocaril de Catalunya sense que hi hagués un lloc web específic que aglutinés tots aquests portals existents i s’ampliés amb la resta d’elements patrimonials que no tenen un lloc web específic.

El Museu del Disseny de Barcelona ja és una realitat

Fins a finals de mes de gener el Disseny Hub, Museu del Disseny de Barcelona ha celebrat una exitosa jornada de portes obertes on la gent ha pogut veure com havia quedat la distribució de les diverses col·leccions que integra aquest museu en el nou equipament. Es tracta de la unió de les col·leccions del Museu d’Arts Decoratives, del Museu de Ceràmica, del Museu del Tèxtil i la Indumentària i del Museu d’Arts Gràfiques. Per tant, el museu mostra objectes de tota mena: ceràmica, vidre, mobiliari, electrodomèstics, rellotges, carruatges, ventalls, tapissos, arquetes, vestits, automòbils, rètols, bosses, caixes de productes i un llarg etcètera.

I és que en la nostra quotidianitat estem envoltats d’objectes, els objectes determinen la nostra vida i els objectes són el reflex del nostre viure. Els objectes però no són immolables sinó que van canviant de format adaptant-se a les diverses èpoques. Hi ha objectes que desapareixen perquè esdevenen poc útils, hi ha objectes que apareixen del no res i n’hi ha que perduren amb el temps sofrint els canvis de modes, de gustos i de practicitat. És això el disseny, allò que ens fa atractiva alguna cosa per la seva bellesa i alhora per la seva utilitat. Com diuen al museu “el disseny del producte és un dels nostres grans patrimonis culturals.

Navigate