Hom quan visita museus i col·leccions està acostumat a observar i admirar objectes de tot tipus però, cada cop més trobem que els objectes són menys necessaris en la museografia. Els objectes van donant pas al continugt i a les idees a trasmetre. El recent inaugurat Espai Macià de Les Borges Blanques persegueix aquest propòsit: la importància de les idees per sobre dels objectes. Sent l’exposició un recorregut biogràfic d’en Francesc Macià i Llussà, presenta l’Avi de Catalunya com un conjunt d’idees que perduren al llarg del temps tot i la mort del personatge. Amb un llenguatge planer i proper va narrant la vida del conegut Francesc Macià a través de vuit àmbits cronològics. La sala expositiva presenta un disseny harmònic amb cofres temàtics que amplien el contingut en format vitrina, textos o interactius. L’exposició ve acompanyada d’un video que mostra el trajecte d’un tren, símbol del recorregut de la…
La necessitat actual d’una República Catalana
Tal dia com avui, el 14 d’abril de 1931, Francesc Macià i Llussà, després de guanyar triomfalment les eleccions municipals amb Esquerra Republicana de Catalunya, proclamà la República Catalana des del balcó de l’actual Palau de la Generalitat. No fou una proclamació de trencaments, ruptures i conflictes sinó de defensa del país en concòrdia amb la resta de pobles d’Espanya i d’arreu. Massa sovint la Proclamació de la República Catalana és vista amb ulls d’extremismes, utopies i irrellevàncies. La història però, ens demostra la necessitat d’aquesta República pròpia per la defensa del nostre país, la protecció de la nostra llengua i la preservació de la nostra cultura i identitat. Catalunya, encara avui dia, necessita tenir veu pròpia i en llengua catalana. L’estat espanyol és només l’Espanya dels espanyols. La idea del federalisme i la pluralitat nacional i lingüística només és entesa i arrelada a Catalunya. Han passat gairebé 80 anys…
L’herència de l’Any Macià
El passat 24 de desembre, amb la presència del president i vicepresident de la Generalitat de Catalunya, en un acte al Teatre Principal es va clausurar l’Any Macià no només a títol municipal sinó també a nivell nacional. L’endemà, l’ofrena al monòlit a Francesc Macià serví per commemorar el 76è aniversari de la seva mort i reflexionar sobre el què queda després de la celebració d’aquest Any Macià, un any que ha estat ple d’activitats diverses i sorgides des del poble. Tot va començar amb la presentació d’una moció al ple municipal de Vilanova i la Geltrú per part d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual Francesc Macià en fou el fundador. En ella es proposava la commemoració del 2009 com a Any Macià i es feien tres peticions: la creació d’una comissió ciutadana que proposés i organitzés els diferents actes, la ratificació del nomenament de Francesc Macià com a…
Macià, l’infant dels grans somnis i aspiracions
Massa sovint quan parlem dels grans personatges ens centrem tan sols en la vida adulta i obviem la infantesa com si fos del tot despreciable i gens operativa. Amb tot, els grans genis i els grans personatges són el resultat d’un llarg procés començat des d’edats ben primerenques. En molts casos, la infància és l’inici de creació dels propis motlles que anirem esdevenint en un futur. I així ho fou també amb Francesc Macià i Llussà, el petit somiador i gran defensor de l’entorn social i cultural propi del seu país, Catalunya. En Francesc va néixer el 21 de setembre de 1859 a la Rambla dels Josepets de Vilanova i la Geltrú, en una casa, actualment desapareguda, que feia cantonada amb el carrer Ametller. Era fill de Joan Macià i Artigues i de Maria Llussà i Sagarra, tots dos procedents de les Borges Blanques; el pare de Cal Granada i…
Les lliçons de l’Avi
El dia 11 de setembre és un bon moment per aturar-se i, partint de la nostra història com a Poble, dissenyar sense complexes el millor projecte per al nostre país. Un projecte sòlid i amb forts fonaments, un projecte que parteixi del que la història ens ha fet viure i ensenyat, un projecte integrador de les necessitats pròpies del segle XXI, un projecte de futur on la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra cultura puguin ésser defensades sense complexos ni entrebancs com en l’actualitat. Catalunya ha estat massa sovint vulnerada per uns i altres, i és ofesa i ridiculitzada com a costum democràtic normalitzat dins l’actual estat espanyol on es troba. L’esperit dels segadors no es basa en altra cosa que en la defensa de la nostra dignitat. El Poble de Catalunya, cansat de vexacions, sacrilegis i greuges de tot tipus per part de les tropes espanyoles, s’aixeca…