Davant la llar de foc
abans la gent s’hi reunia
per combatre el fred d’hivern
que a les masies hi havia.
No era res de l’altre món
sinó aquella llenya encesa
qui grans i petits acollia
durant llargues hores d’entesa.
On és ara aquella flama
que deixava l’infant embadalit
mentre grans rondalles sentia
i oblidava tot neguit?
Qui és ara aquella escalfor
i aquella dansa insaciable
que a tots units acollia
i esdevenia irrenunciable?
Que el foc del Nadal
ens faci ser el gran tió
que amb amor tothom acull
i aporta arreu l’escalfor.
2 Comments
M’encanta aquesta llar de foc. Sembla molt romàntica 😉
Bon nadal!
La llar de foc és una gran encisadora de grans i petits!
Llàstima que ara, poques vegades, podem gaudir del seu encís.
Bones Festes!
Que el Tió, a més a més, de l’escalfor i la llum, us ompli de regals.
Sophia