24
des.
2010

Bon Nadal!

Davant la llar de foc
abans la gent s’hi reunia
per combatre el fred d’hivern
que a les masies hi havia.

No era res de l’altre món
sinó aquella llenya encesa
qui grans i petits acollia
durant llargues hores d’entesa.

On és ara aquella flama
que deixava l’infant embadalit
mentre grans rondalles sentia
i oblidava tot neguit?

Qui és ara aquella escalfor
i aquella dansa insaciable
que a tots units acollia
i esdevenia irrenunciable?

Que el foc del Nadal
ens faci ser el gran tió
que amb amor tothom acull
i aporta arreu l’escalfor.

Altres articles interessants

Vull plorar-te perquè és així com et sento
Un exili forçós
Per a tu
La branca incerta està florida

2 Respostes

  1. La llar de foc és una gran encisadora de grans i petits!
    Llàstima que ara, poques vegades, podem gaudir del seu encís.
    Bones Festes!
    Que el Tió, a més a més, de l’escalfor i la llum, us ompli de regals.
    Sophia

Deixa un comentari