Els dies corren i el temps passa de pressa
i el seguit d’activitats no em deixen trobar-te
per sentir-te, olorar-te, somiar-te i recordar-te
i amb un somriure copsar la llàgrima que vessa.
El buit és immens i el silenci interminable,
malgrat l’agenda plena i la feina pendent
d’un dia a dia que va passant sent-ne tu absent
amb aquella boira de tristesa inesgotable.
Vull plorar-te perquè és així com et sento,
et visc en el record i et trobo en la solitud
que m’acompanya en el sender que començo.
I em dono forces per seguir el camí costerut
on t’imagino al meu costat i com a guia et penso
perquè és l’única manera de superar el teu buit.
Jordi Medina Alsina
