Any rere any arriba el període de l’estiu i amb ell la diversitat de festes majors arreu de Catalunya i dels Països Catalans. Hom pot preguntar-se el sentit d’aquestes i el per què encara a dia d’avui continuem celebrant-les sense qüestionar-nos-ho. I és que no podem concebre a hores d’ara un 5 d’agost sense fer festa a la nostra ciutat. La festa major forma part del nostre viure en comunitat i del nostre gaudir amb la gent que ens envolta.
La festa no deixa de ser el llegat de la vila-nova d’ahir, la gent que vivia del mar i del camp i que patia per les seves collites. No podem negar que la base de la nostra festa és la renovació d’uns vots a la patrona de la ciutat, és de base catòlica, però és també el sentit de viure-la i divertir-se en comunitat el que l’ha fet perdurar fins als nostres dies. L’home i la dona que treballen també tenen ganes de riure, de dansar i de passar-s’ho bé; per això cada poble té els seus balls i els seus entremesos propis que la identifiquen davant la resta. I és que la festa és la nostra manera de fer festa, forma part de la nostra identitat, de la nostra manera de ser i de la nostra manera de viure. Trobem aquí el sentit de la seva continuïtat, la manera d’entendre-la, la manera que tenim de fer festa. El poble que fa festa és un poble que és viu, és un poble que no només treballa i dorm sinó que integra la diversió en la seva quotidianitat.
No podem doncs, concebre la festa sense la gent que l’organitza, la gent que hi participa i la gent que la gaudeix. I és precisament el protagonisme d’aquesta gent el que permet identificar-nos amb aquesta festa i preservar-la al llarg dels anys. La festa, la nostra manera de fer festa, esdevé un element d’identitat de gran rellevància que cal preservar, difondre i impulsar, esdevé un element turístic i de promoció de la ciutat indiscutible, esdevé un element de gaudi, cohesió i convivència ciutadana i és que, per sobre de tot, és una festa. Visquem doncs la festa i continuem preservant-la com a signe de ciutat viva i reflex de la nostra identitat i del nostre sentit de comunitat.
Article publicat al Diari de Vilanova en l’edició del divendres 29 de juliol de 2011.
