3
març
2018

Vilanova i la Geltrú redescobreix el pintor Alexandre de Cabanyes

Un dels pintors més blindats en el moviment artístic del Modernisme, Alexandre de Cabanyes (1877-1972), ha estat durant molt de temps un artista gairebé oblidat per les institucions de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Sortosament, amb la commemoració del 140è aniversari del seu naixement, l’organització de dues exposicions, l’edició del catàleg “Alexandre de Cabanyes. 1877-1972. L’últim modernista” amb l’obra i la biografia de l’artista i la realització de diferents activitats es posa en vàlua el pintor i es redescobreix l’últim modernista de la història de l’art del nostre país. Vilanova i la Geltrú acull doncs, dues exposicions temporals, La captura de l’instant al Museu Víctor Balaguer i L’entorn perpetuat a la Masia d’en Cabanyes, que mostren més d’una cinquantena d’obres del pintor vilanoví Alexandre de Cabanyes.

Les dues exposicions ajuden a situar l’artista a l’alçada dels pintors figuratius del segle XX al nostre país. Si fins ara només en coneixíem les seves marines que abocaven aquella aturada en el temps per captar el moment de les llums, els reflexs i les sensacions ara ampliem la concepció de l’artista amb el conjunt de la seva obra adonant-nos de l’impressinisme que duia dins seu. Els seus quadres són la plasmació de l’instant i de les sensacions de l’entorn tant si pinta marines com si eclipsa paisatges d’interior o del voltant de la Masia d’en Cabanyes on vivia. Alhora, la seva obra és un clar homenatja a la vida tradicional del camp i del món mariner amb la pesca tradicional, les veles, les xarxes, la platja de Vilanova o els camps amb els paisatges típics del mediterrani que a principis del segle XX molts artistes van voler aclaparar com a part de la identitat catalana.

Alexandre de Cabanyes sempre s’ha definit com l’últim modernista perquè cronològicament és el que més ha fet perdurar aquest moviment artístic. Tot i la diversitat d’influències i moviments artístics d’avantguardespropies del segle XX, l’artista sempre es va voler mantenir fidel al modernisme i a la concepció de l’art que ell tenia. Va viure per l’art i va viure en l’art; podríem dir que la seva pròpia vida era el seu art i el seu art era la seva pròpia vida. El seu viure i el seu art es complementaven mútuament esdevenint un tot indestriable. Les dues exposicions doncs, ens permeten redescobrir l’últim modernista i redescobrir aquest artista tant desconegut amb tots els seus anhels de modernitat i vitalitat artística.

Deixeu-vos eclipsar i que parin els vostres rellotges!

 

Jordi Medina Alsina

 

Deixa un comentari