Nascuts en un període de democràcia implantada es fa difícil valorar allò que sempre hem tingut. Els nostres avis, amb valors republicans i nacionalistes catalans ben fonamentats, quan s’apropen unes eleccions tenen ben clar que han d’anar a votar i fer sentir la seva veu. No volen tornar a reviure segons quins períodes històrics; no volen que guanyi la dreta més retrògrada que no vetlla pels interessos del poble sinó només pels seus.
No és fins a l’època contemporània amb la coneguda Revolució Francesa que el poble comença a tenir veu i protagonisme. Les decisions eren preses pels monarques i recolzades pels interessos de l’aristocràcia sense que els homes i dones del propi país poguessin decidir i ni tan sols ser informats. La major part del poble estava aïllada de les decisions que l’afectaven. La Revolució Francesa ens va portar els valors de la “legalité, igualité i franternité” entre tota la població, quelcom que va anar desenvolupant la implantació de la democràcia progressiva. El poble es va revoltar contra la monarquia i les classes altes que decidien sense tenir-los en compte. Grans revoltes, grans avenços socials.
La Revolució Francesa va ser un gran canvi de paradigma i va anar influint en la resta de països europeus provocant canvis impensats fins al moment. Els valors de la revolució es van anar difonent pels altres regnes per mitjà de les persones. Ambtot, la difusió no va arribar arreu i d’aquí que ara, la universalització del coneixement a través dels mitjans de comunicació i les TIC, alguns països de l’Orient Pròxim comencin revoltes necessàries per aconseguir aquells valors democràtics i iguals per a tothom que Europa ja té. El poder l’ha de tenir el poble i no només l’aristocràcia i/o el monarca en qüestió. Som el poble qui hem de decidir democràticament allò que ens afecta. Que les revoltes els portin la democràcia que tan desitgen! 
