Aquest cap de setmana molts de nosaltres hem seguit la tradició i hem anat al cementiri a visitar el lloc on molts dels nostres familiars van ser enterrats. La veneració dels nostres avantpassats és una tradició que trobem en moltes cultures -especialment a les de centreamèrica-. Avui, passejar per un cementiri municipal com el de Vilanova i la Geltrú és una oportunitat per quedar-se embadalit pels diferents monuments i elements artístics i patrimonials que molts van construir per venerar aquells que els van deixar. És en els cementiris on trobem la història dels grans personatges de la ciutat i, en conseqüència, de la ciutat mateixa. Conèixer doncs, el cementiri d’una ciutat és conèixer-ne la seva història.
En el cas de Vilanova i la Geltrú, el cementiri municipal està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i destaca per la inqüestionable petjada dels indians i per la importància del segle XIX, moment en què la ciutat va veure capgirar la seva activitat i la seva concepció de si mateixa. El cementiri actual data del 1817 ja que anterorment hi havia la costum d’enterrar els morts al costat mateix de les esglésies. No és d’estranyar doncs, que algunes de les places i carrers actuals que voregen les esglésies de la nostra ciutat fossin antics cementiris. Fou a principis del segle XIX quan es comencen a construir els cementiris als afores dels municipis per evitar la propagació de malalties.
La façana principal que dóna accés al recinte és de 1913 i projectada per l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó. Es caracteritza per un gran arc de mig punt amb les lletres “Exspecto Carnis Resurrectionem” a través del qual es visualitza la porta d’entrada. L’edifici és coronat per un àngel amb una trompeta amb clares al·lusions al llibre de l’Apocalipsi. A l’indret també hi ha una capella originàriament del 1840 i pagada per l’indià Miquel Miró, però l’actual és de 1874 i fou pagada per l’indià Francesc Gumà i Ferran. La construcció dels nínxols i panteons fou a càrrec de l’enginyer Francesc Lluch i Rafecas el 1879.
Un passeig pel cementiri ens permet copsar la simbologia de les ornamentacions existents en moltes de les tombes i monuments tot podent venerar i conèixer grans personatges de la ciutat com: Francesc Gumà i Ferran, Víctor Balaguer, Joan Oliva (tomba desnonada en l’actualitat), Manuel de Cabanyes o Joaquim Mir. Si tenim ocasió, també és aconsellat atensar-se al cementiri dels nonats i al cementiri neutre on, entre altres, hi trobarem la tomba de l’alcalde republicà Miquel Guansé.
