20
oct.
2019

Un país que es mobilitza fins l’assoliment de la llibertat

Des de la publicació de la sentència injusta que, condemna els nostres representants cívics i polítics a cent anys de presó, la gent d’aquest país no ha parat de mobilitzar-se ininterrompudament per mostrar el seu rebuig. Amb el lema “La força de la gent” s’han anat desenvolupant tot un seguit d’accions arreu que evidencien que el trencament amb l’estat espanyol és més que evident. Ja no hi ha marxa enrere. Un estat que condemna aquells que posen les urnes, es nega a dialogar i a donar veu al poble i que l’únic que ofereix és la condemna, la presó i la repressió, és un estat caduc. La sentència posa de manifest al món la feblesa de la democràcia espanyola i, per tant, és una nova victòria.

Amb la sentència del 14 d’octubre, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el vicepresident del Govern de la Generalitat, Oriol Junqueras, els consellers i conselleres de la Generalitat Dolors Bassa, Jordi Turull, Raül Romeva, Quim forn i Josep Rull, i els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, van ser condemnats per sedició, malversació i desobediència a penes d’entre 13 i 9 anys de presó que impliquen gairebé un centenar d’anys de presó en la seva totalitat. Amb aquesta sentència es posa de manifest la vulneració dels drets polítics individuals i la dels drets i llibertats col·lectives. I tot plegat per haver donat veu a la gent, per haver reivindicat el fet que som una nació i tenim el dret a decidir el nostre futur i per haver fet possible l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. És evident que aquesta sentència l’únic que busca és castigar-nos, humiliar-nos i venjar-se contra una societat que hem gosat posar en discussió la inalterable unitat de la nació espanyola.

Aquesta no és una sentència contra una persones determinades sinó contra tots nosaltres, contra tot un poble que anhela llibertat i democràcia i que aposta amb fermesa per exercir el dret a l’autodeterminació. Aquesta sentència va contra totes aquelles persones demòcrates d’arreu de l’estat espanyol i d’arreu del món. Un conflicte polític cal resoldre’l políticament. No serveix de res criminalitzar-nos ni judicialitzar-nos. Per molt que ens empresonin som tot un poble que no deixarem de defallir. El conflicte polític es resol amb el diàleg polític i posant urnes i paperetes perquè la ciutadania decideixi lliurement. Ho vam fer i ho tornarem a fer els cops que facin falta. Aquesta ja no és una lluita de banderes, de llengües o de procedències, aquesta és una lluita de drets i llibertats.

Aquesta sentència condemnatòria l’únic que posa de manifest és la feblesa de la democràcia espanyola. Ja ho diu molt bé la cançó de
L’Estaca “Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja”. Doncs davant d’aquesta sentència és això el que ens toca fer ara: estirar per aquí i per allà, mobilitzar-nos pacífica i cívicament però, sense deixar d’estirar i estirar amb el cap ben alt, amb fermesa i amb el convenciment que entre tots aconseguirem aquells anhels de llibertat, que tants d’altres que ens han precedit desitjaven i no van poder veure-ho. Avui som aquí per fer història i aquesta sentència ens enforteix. Seguirem lluitant i mobilitzant-nos pensant en les generacions que ens succeeixen perquè volem deixar-los un país i una societat millor, una societat que es fonamenti en els valors republicans. Seguirem lluitant i mobilitzant-nos fins a l’assoliment de la República Catalana.

 

Jordi Medina Alsina

Deixa un comentari