En el Dia Internacional dels Museus d’enguany, una de les activitats dels Museus de Sitges fou la de presentar el documental “Muntant el Cau” sobre el procés de muntatge del Museu del Cau Ferrat. En ell es reflecteix tota la feina que hi ha darrere un museu i de la que no en som del tot conscients: projecte museològic, projecte museogràfic, mesures de conservació, tractament de les peces, accessibilitat, estudi de públics, comunicació i difusió, etc. L’audiovisual dóna a entreveure tot aquest seguit de tasques internes i transmet al visitant l’essència i l’esperit del Museu del Cau Ferrat que s’han mantingut vius tot i les reformes dels museus.
Primer de tot, hi ha d’haver un projecte museològic que doni sentit, intencionalitat i discurs al que s’exposa. En aquest sentit, al ser una reforma d’un museu calia preservar l’essència dels orígens que va deixar Rusiñol i fer que esdevingués el testament viu de la seva casa-taller. Hi ha voluntat de transmetre coneixement però, alhora, voluntat d’establir un espai de contemplació de les obres d’art i del conjunt de l’edifici i de la col·lecció en la seva globalitat. El Museu vol simbolitzar l’esperit del col·leccionisme català i l’estendard del Modernisme a Catalunya.
El projecte museogràfic va en coherència amb el museològic i ha volgut exposar les peces tal i com estaven en el seus orígens per mantenir l’ambient modernista del Cau Ferrat. La col·locació de les peces ens permet endinsar-nos en un ambient caòtic, estètic i equilibrat al mateix temps. Un ambient trencador, exhultant, viu i esplendorós que crida al visitant a establir un diàleg amb les obres d’art i ser part d’ella mateixa en contacte amb els jocs de llum, els colors i el mar i el cel de l’exterior.
Com en tot museu, calen unes mesures de conservació que garanteixin les millors condicions de preservació de les peces. La proximitat amb el mar i, fins i tot, l’existència d’aigua salada sota d’algunes parts del museu ha provocat que hi hagués molta humitat i problemes amb els fonaments dels edificis. Entre altres, en el procés de reforma dels museus s’ha dut a terme un assentament de l’edifici i un aïllament de les sales que ha permès una estabilització de la climatització (control de la temperatura i la humitat) abans de la col·locació de les peces al seu lloc.
Un cop les sales estan preparades cal efectuar el procediment impecable de transport, manipulació i cura de les peces que s’exposen. No és un procediment senzill ni ràpid. Està molt ben descrit i no és el mateix per a cada peça. Cal assentar les estanteries i el mobiliari corresponent per a la col·locació de les peces. Cal tornar a fer el reconeixement d’autentificació de les obres i comprovar que no han sofert cap dany ni desperfecte durant el transport. També caI moure amb extrema cautela les diferents peces per evitar cap desperfecte i acabar de restaurar altres peces abans de la seva exposició.
Un estudi sobre l’accessibilitat del museu i dels públics ens permet garantir una bona exposició de les peces per permetre una bona contemplació per part del visitant. Els diferents rètols de senyalització i de les dades bàsiques de cada peça orienten i informen al públic sobre el recorregut de la seva visita i contextualitzen les diferents obres d’art. La remodelació dels museus del Cau Ferrat i del Maricel han permès també l’eliminació de barreres arquitectòniques i disposar d’espais per al públic com la recepció, les taquilles, la botiga o els serveis.
I finalment, un bon pla de comunicació i difusió és imprescindible per donar a conèixer el patrimoni que s’hi allotja. La generació de notícies, els catàlegs, publicacions, tríptics informatius, el web corporatiu i les xarxes socials formen tot un paquet indestriable. El mateix audiovisual en qüestió, no deixa de ser una eina per explicar tota la feina feta i mostrar el significat i l’essència viva de la casa-taller de Rusiñol a través d’allò que es veu i allò que es percep encara avui dins del Cau Ferrat.
Us animo doncs, a veure el video i a visitar i gaudir del Museu del Cau Ferrat. Enllaç audiovisual
