28
des.
2014

Tenim poca costum a interactuar en un concert

Ahir al vespre vaig tenir l’oportunitat de poder sentir el músic Ferran Savall en un concert que va organitzar el Vil·la Museu Pau Casals de Sant Salvador (El Vendrell) en motiu del 138è Aniversari del Naixement de Pau Casals. Com cada any, al voltant d’aquestes dates el museu, que va ser la casa del cèlebre Pau Casals, organitza unes jornades de portes obertes i diversos actes i concerts per honorar el mestre.

Ferran SavallEl concert es va fer a la sala-auditori de l’espai museístic on Ferran Savall i Jordi Gaspar van presentar el projecte Impro on es barrejaven cançons tradicionals catalanes amb ètniques d’arreu però, no des d’una òptica interpretativa al peu de la lletra sinó d’experimentació amb les melodies i els sons de cadascuna d’elles. Sens dubte, un concert que buscava l’intercanvi i el diàleg amb el públic perquè aquest també participés i es sumés a aquesta experimentació i creació de nous sons.

Malauradament, tan sols un grup de joves que ja coneixien personalment al músic van atrevir-se a fer alguns petits sons mentre el públic restava quiet i immòbil davant aquella música que cridava a viure-la, sentir-la i fer-la pròpia. Aquest fet em va fer pensar en la manca de costum que tenim per interactuar en els concerts.

Des de petits, a l’escola, ens acostumen només a anar a concerts de música clàssica i a estar quiets i callats. I quan som grans conservem aquests hàbits, sembla com si interactuar en un concert sigui de mala educació i propi de gent amb poca cultura musical, però no té perquè. De ben segur que tots hem anat a algun concert on us ha sorgit aquesta dicotomia i potser no heu gosat a fer cap soroll per evitar mirades o crítiques. En aquest cas era el concert de Ferran Savall però podríem trobar també Oskorri o l’Orquestra Àrab de Barcelona, encara que en aquest cas són ells mateixos qui animen a que el públic interaccioni. D’estils de música n’hi ha de molts tipus i, per tant, és necessari educar-nos a actuar diferent en cadascun d’ells per tal de poder gaudir i sentir-nos nostra la música que hem anat a escoltar. Us animo a sentir Ferran Savall i a deixar-vos endur per la seva increïble veu.

Altres articles interessants

El Palau Novella i la comunitat budista al Parc Natural del Garraf
El llegat dels indians com a tret identificatiu del Garraf
El nou Espai Goya de la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú
“La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”

Deixa un comentari