Quan parlem de la Vilanova i la Geltrú del segle XIX parlem de l’efervescència social, econòmica i cultural de la nostra ciutat. I quan parlem de la Catalunya del segle XIX parlem de la Renaixença que va fer despertar un país adormit i que el va posar a l’alçada de les altres nacions europees en matèria social, econòmica, política i cultural. Personatges com Víctor Balaguer, Francesc Gumà i Ferran, Francesc Macià i Joan Ventosa i Roig ens ensenyen que per fer avançar una ciutat i un país convé entendre’ls en la seva globalitat perquè el desenvolupament econòmic va lligat al polític, el social i el cultural. Avui els efectes de la crisi econòmica marquen l’actualitat social de la nostra gent perquè hem perdut l’estat del benestar. No podem parlar de desenvolupament de la ciutat i del país sense fer front a la pobresa energètica, als desnonaments, als alts índexs d’atur i a la pèrdua d’aquests subsidis… No podem parlar de desenvolupament de la ciutat i del país sense lluitar contra les desigualtats tot apostant amb fermesa pels serveis públics de qualitat i per polítiques que afavoreixin la igualtat d’oportunitats. La política és la nostra eina.
