Somnis del que volies, realitat del que ets, quants designis desfets en un dia a dia de follies. Què sent el gall al despertar? Què sents tu insensible atrafagat, presoner i esclau de l’ansietat, des del corral que et vas crear? És el gall qui a cada hora t’observa amb gran neguit com lluites amb despit per poder sortir a fora. No és un gran geni arrugant però, es pregunta encuriosit com pot ser que algú erudit s’acabi a si mateix empresonant.
Mentre en la nit estelada
Avui m’agradaria canviar un xic l’estil del meu blog i deleitar-vos amb un toc del jo més íntim, amb un poema. Té una estructura de sonet i l’acompanyo amb una imatge de les platges de Sant Salvador del Vendrell. Sóc conscient que el poema fa referència a la nit i la imatge és del dia però, no altera el sentit dels versos. Us deixo doncs, immersos en la lectura i espero que en gaudiu igual o més del que jo he fet composant-la. Mentre en la nit estelada sobresurt la lluna radiant la mar fosca es va calmant i dibuixa una veta il·luminada. Quin goig poder admirar-la! -ens confessa la brisa encisada- i tu, capficada i angoixada, ni et dignes a observar-la. – Desperta noia, desperta! -crida la brisa amb neguit- i bufant, l’aixeca i l’empenta. – Què fas amb tan delit sense adonar-te de l’alerta i vivint sense sentit?
La cançó de les terres llemosines
Avui, sent el dia mundial de la poesia, el vull dedicar a un poeta molt arrelat a la ciutat de Vilanova i la Geltrú i de transcendència nacional, Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901). Avui dia se’l coneix com a fundador del Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de la capital del Garraf, un projecte de biblioteca i de museu que apostava per la cultura, la recerca i la formació de la gent en una vila-nova agrícola i aïllada del món. El projecte de biblioteca-museu pretenia ser un projecte d’abast nacional, pretenia ser el museu nacional de Catalunya i d’aquí que seguís els grans trets característics dels museus nacionals europeus del moment com el Louvre, el Pergamon o el British Museum. Víctor Balaguer, no només fou poeta, sinó també polític i un gran pensador. Un gran pensador que apostava clarament pel progrés per poder crear un país fort des de tots els àmbits. En…
Bon Nadal!
Davant la llar de foc abans la gent s’hi reunia per combatre el fred d’hivern que a les masies hi havia. No era res de l’altre món sinó aquella llenya encesa qui grans i petits acollia durant llargues hores d’entesa. On és ara aquella flama que deixava l’infant embadalit mentre grans rondalles sentia i oblidava tot neguit? Qui és ara aquella escalfor i aquella dansa insaciable que a tots units acollia i esdevenia irrenunciable? Que el foc del Nadal ens faci ser el gran tió que amb amor tothom acull i aporta arreu l’escalfor.