Fins el dimecres 6 de maig a la biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú es pot veure l’exposició “Llibertat! La lluita dels catalans pels drets socials i nacionals”. Una mostra formada per dotze plafons que expliquen la història de Catalunya lligada amb les reivindicacions socials des dels Comptats Catalans i les assemblees de pau i treva, passant pels fets històrics més rellevants com la creació del Consell de Cent i la Generalitat, la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, les lluites populars i obreres, la Mancomunitat i la República. La mostra acaba amb el període que va des del 1977 al 2014 amb la represa de la democràcia i la reivindicació del dret a l’autodeterminació dels pobles. A dia d’avui, la lluita dels catalans pels drets socials i nacionals només és possible amb la República Catalana que estem construint.
30è aniversari de la Camerata Eduard Toldrà. Per molts anys!
L’article d’aquesta setmana arriba tard, en sóc conscient però, volia escriure’l després d’haver assistit al concert dels 30 anys de l’Orquestra de Cambra del Garraf -actualment anomenada Camerata Eduard Toldrà– de Vilanova i la Geltrú. I és que, diuen que als trenta la joventut ja és finita i comença la vida adulta, el període on la gent ja sap què vol i ja té un bagatge. Doncs això, diumenge passat la Camerata Eduard Toldrà va demostrar davant de tot el públic assistent de l’auditori vilanoví que exerceix un alt nivell d’interpretació i de virtuosisme musical. Per a la ciutat és un orgull poder donar cobertura al projecte per posar Vilanova i la Geltrú als nivells d’excel·lència artístca i cultural com els que va tenir a finals del segle XIX i principis del XX.
L’aventura de llegir com a objecte d’estudi de Joaquim Molas
Aquesta setmana hem sabut la notícia de la mort de l’historiador, investigador i crític literari Joaquim Molas; la mort d’un incansable estudiós i rigurós investigador que barrejava passió, inquietud i voluntat per fonamentar la construcció nacional des de la posada en valor de la llengua i la literatura catalana. La seva recerca ha estat un referent clau en la recuperació del patrimoni literari català i en l’aposta per una nova renaixença catalana en la segona meitat del segle XX. La seva tasca ha contribuït a fer possible que la cultura en llengua catalana continués viva durant el període del franquisme. Entre altres, va coordinar i dirigir el “Diccionari de literatura catalana” (1965), cinc volums de la “Història de la Literatura Catalana” (1986) o l’Antologia poètica de Víctor Balaguer (2002) amb un pròleg extraordinari.
La cultura com a pilar d’una societat més rica, justa, cohesionada i pròspera
Aquesta setmana vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la conferència de l’actual conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, titulada “Catalunya culta: escenaris de futur”. En ella, el conseller va fer un repàs de l’estat de la cultura en l’actualitat, de l’impacte de la crisi, de les necessitats actuals i de les perspectives de futur en consonància amb les polítiques que s’havien anat prenent des de la conselleria.
Primer de tot va posar sobre la taula que, malgrat l’impacte i la davallada de la producció cultural a Catalunya degut a la crisi econòmica, Catalunya té una aportació cultural del 5.89% del seu PIB, quan la mitjana europea és del 4.5%. Per tant, és evident que Catalunya té una gran capacitat de producció cultural. Però, quan parlem de producció cultural, no només parlem de l’aportació al PIB català sinó del que suposa l’activitat cultural en el conjunt del món. A Catalunya som el 0.1% de la població mundial però representem l’1% en valor de producció cultural mundial, el que es tradueix en què tenim un alt índex d’exportació del producte cultural que generem.
El patrimoni com a discurs per explicar el municipi
No tots els pobles i ciutats disposen del mateix patrimoni perquè cada municipi té la seva història, el seu llegat i les seves particularitats. El patrimoni ens ajuda a explicar la història, els orígens i l’evolució de les nostres viles però, és necessari construir un relat coherent, cohesionat i entenedor. Per això ens és imprescindible saber quins són els elements patrimonials potencials i que més ens ajuden a explicar el nostre municipi.
Sovint ens trobem amb municipis que tenen un batibull de patrimoni impressionant: diferents museus o centres d’interpretació, unes restes arqueològiques dels íbers, unes ruïnes romanes, una ermita romànica, una col·lecció privada d’un col·leccionista, uns edificis modernistes, uns d’altres indians, la casa nadiua d’un personatge il·lustre, etc. Cada conjunt patrimonial es pot explicar sol però, no té sentit explicar el patrimoni com a elements aïllats l’un de l’altre. El patrimoni és el resultat d’un passat, d’un present i influirà en un futur. Els diferents elements patrimonials d’un municipi s’han d’explicar de manera conjunta, connectada i adquirint un relat històric i que ens ajudi a explicar el municipi des dels seus orígens fins a l’actualitat.