Quan entre la multitud de la gent
el xivarri i el neguit de la festa,
tot s’atura amb un embadaliment
vers la seva presència modesta;
Si de sobte et descobreixes absent
quan una plaent boira gegantesca
t’encercla i et bloqueja la ment
tot i ser al mig de la gent i la gresca;
i si llavors t’apareix un somriure
que no pots ocultar i que dóna pas
a l’alegria i les ganes de viure,
contempla’t a tu i te n’adonaràs
que continues essent feble i lliure
i, ara d’ell, enamorat n’estàs.
Jordi Medina Alsina
