30
abr.
2018

Porta’m al mirador d’Altea i deixa’m sentir el teu amor

Porta’m al mirador d’Altea i deixa’m sentir el teu amor.

Que el nostre silenci el trenqui el bronzit de l’aire i la remor de les ones,
que el Sol faci més viu el blau del mar i ens encoratgi a mirar l’horitzó
dedicant-nos temps per a nosaltres, tenint-nos més a prop.

Porta’m al mirador d’Altea i deixa’m sentir el teu amor.

Els carrers empedrats ens obligaran a gaudir d’agradables passes
on agafats de la mà se’ns dibuixarà un somriure i, entre la gent,
sense que se n’adonin, t’estaré dient que et vull amb mi i no en vull pas cap altre.

Porta’m al mirador d’Altea i deixa’m sentir el teu amor.

Les cases blanques ens acompanyaran en el camí que anem prenent
i mentre caminem, deixant-nos endur per la serenor d’aquells carrers,
descobrirem que la nostra fita continuarà sent caminar conjuntament.

Porta’m al mirador d’Altea i deixa’m sentir el teu amor.

Perquè quan el cel estigui ennuvolat i embogit per la tempesta
pugui trobar un indret de calma on poder trobar-me -i trobar-te-
i redescobrir que el sentit del meu camí és viure estimant-te.

Porta’m al mirador d’Altea i deixa’m sentir el teu amor.

Jordi Medina

Deixa un comentari