10
juny
2015

Per què l’estat espanyol no redueix l’IVA cultural al 4%?

L’any 2012 l’estat espanyol va aprovar la pujada de l’impost sobre el valor afegit (IVA) en molts productes, entre ells els relacionats amb el món de la cultura. Aquest increment es va justificar amb la necessitat de recaptar més recursos per fer front a la crisi econòmica i a la reducció d’ingressos a les arques de l’estat. La mesura, si bé és cert que ha fet augmentar els ingressos tributaris de l’IVA en aquest sector, ha provocat una reducció del consum cultural i, en conseqüència, una reducció de l’activitat econòmica i de la recaptació d’hisenda amb menys ingressos en concepte d’IRPF i de Seguretat Social. Per tant, no hi ha motius econòmics per justificar el manteniment de l’IVA cultural al 21% però, el govern espanyol continua sense voler considerar la possibilitat de reduir aquest impost al 4% tal i com li va proposar ahir el Parlament de Catalunya.

El fet que no hi hagi motius econòmics per defensar el manteniment de l’IVA cultural al 4% ens porta a sospitar que darrere el manteniment d’aquesta mesura, que es va justificar com a excepcional davant la situació de crisi econòmica, hi ha motius ideològics. Uns motius ideològics que van contra el sector cultural que ha estat un sector crític amb l’actual govern de l’estat, que atempten contra la igualtat d’oportunitats i que converteixen la cultura com un producte de consum per a les classes benestants.

L’IVA és un impost indirecte i, per tant, un impost regressiu perquè proporcionalment les persones amb menys recursos econòmics paguen més. L’esforç fiscal no serà el mateix per una persona de classe benestant que per una persona de classe mitjana o baixa perquè pagaran el mateix tot i tenir una renda totalment desigual. Apujar l’IVA cultural -i més en època de crisi econòmica- significa posar més barreres a l’accés a la cultura i a la llarga una reducció dràstica del consum cultural en les classes de població amb menys recursos.

En tots els països hi ha impostos directes i indirectes per equilibrar i diversificar la càrrega impositiva a la ciutadania però cal tenir present els efectes de les polítiques tributàries que s’aproven i s’apliquen. En aquest sentit, l’educació i la cultura són eines que garanteixen la igualtat d’oportunitats per vetllar per una societat més justa i cohesionada. Defensar l’educació i els serveis públics en general és defensar aquesta igualtat entre la ciutadania per poder garantir una qualitat de vida, un benestar i que totes les persones tinguin les mateixes oportunitats indiferentment de la seva procedència.

El producte cultural és difícil que sigui un servei públic, universal i gratuït però, cal tendir a portar la cultura al carrer per assegurar que la ciutadania pugui rebre inputs culturals en el seu desenvolupament i formació permanent. Alhora, és necessari que es continuïn implementant mesures de reducció del cost de la despesa en consum cultural per a determinats col·lectius, tal i com ja es fa en molts equipaments del nostre país. Per últim, a l’haver d’aplicar un impost sobre el valor afegit en el producte cultural és convenient que aquest sigui el menor possible per no aixecar barreres econòmiques sobre l’accés de tota la població al consum cultural.

A dia d’avui som l’estat que paga l’IVA cultural més elevat de tot Europa. Mentre els Països Baixos tenen un 6% i Alemanya un 7% a l’estat espanyol estem pagant un 21% com la majoria de productes que tenim al mercat. És evident doncs, que el govern de l’estat espanyol no té una voluntat política per incentivar el consum cultural ni per assegurar que la causa econòmica no esdevingui una barrera per a l’accés a aquest tipus de producte. Aquesta taxa impositiva elevada no només afecta doncs, als operadors culturals sinó que també ens afecta a tots com a societat perquè està accentuant les dificultats econòmiques d’accés a la cultura, atempta contra la igualtat d’oportunitats i converteix la cultura en un producte cada cop més exclusiu per a les classes benestants.

A iniciativa d’ERC, el Parlament de Catalunya ha expressat la seva voluntat d’abaixar l’IVA cultural al 4% però, de moment, no té competències per fer-ho. És per això que una delegació del Parlament es va traslladar al Congrés de Diputats de Madrid per fer la sol·licitud de presa en consideració d’aquesta mesura que ha estat rebutjada pel PP. Es tornen a posar sobre la taula les discrepàncies entre el Palament de Catalunya i el Congrés de Diputats a l’hora d’entendre la política i la societat. Decisions com aquesta de l’IVA cultural ens tornen a evidenciar la necessitat d’esdevenir un estat per poder decidir sobre tot allò que ens afecta com a persones, com a societat i com a país.

Deixa un comentari