El passat 24 de desembre, amb la presència del president i vicepresident de la Generalitat de Catalunya, en un acte al Teatre Principal es va clausurar l’Any Macià no només a títol municipal sinó també a nivell nacional. L’endemà, l’ofrena al monòlit a Francesc Macià serví per commemorar el 76è aniversari de la seva mort i reflexionar sobre el què queda després de la celebració d’aquest Any Macià, un any que ha estat ple d’activitats diverses i sorgides des del poble.

Tot va començar amb la presentació d’una moció al ple municipal de Vilanova i la Geltrú per part d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual Francesc Macià en fou el fundador. En ella es proposava la commemoració del 2009 com a Any Macià i es feien tres peticions: la creació d’una comissió ciutadana que proposés i organitzés els diferents actes, la ratificació del nomenament de Francesc Macià com a fill predilecte de la vila i la col·locació d’un quadre de l’Avi de Catalunya perquè presidís el saló de plens.

La crida a les associacions de la ciutat per crear la comissió de l’Any Macià va rebre l’adhesió d’una quinzena d’entitats i va despertar l’interès de molts per implicar-s’hi. Es perseguia fer un homenatge al fill predilecte més estimat de la nostra vila des de la gent, des de la proximitat pròpia del president Macià. Un homenatge sentit, un homenatge viscut, un homenatge plural que englobés tots els àmbits i totes les edats. Un homenatge que donés sentit al tarannà d’estima a tots els vilanovins sense distinció de classes ni de partits.

La Comissió de l’Any Macià doncs, organitzà un seguit d’actes destinats a tots els públics. Des de l’hora del conte, el taller pedagògic, el mural de la Rasa d’en Miquelet, la ruta Macià i la projecció de la pel·lícula El coronel Macià, fins a concerts, conferències, exposicions i actes institucionals. Sens dubte, ha estat un any ric i ple d’activitats plurals organitzades des de les entitats amb el recolzament de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. La ciutat s’ha mobilitzat entorn a qui va esdevenir el portaveu del Poble de Catalunya i el primer president de la Generalitat de Catalunya restaurada després de la dictadura del general Primo de Rivera.

Cal sentir-nos-en orgullosos i continuar treballant per ser ciutat Macià, per seguir apostant amb fermesa per l’Avi de Catalunya com a model de defensa i lluita dels drets de Catalunya i com a símbol de la nostra ciutat. No deixem en l’oblit el que Francesc Macià i Llussà significa per la nostra vila i pel nostre país. Cal reivindicar que el saló de plens vingui presidit per un retrat de Francesc Macià, cal tirar endavant el projecte de reforma de la Rambla dels Josepets per dignificar l’indret on va néixer el President i, com a hereus de Macià, ens cal apostar de forma clara i contundent en la defensa dels drets de Catalunya. Convé que Vilanova i la Geltrú sigui reflex de Macià sent ciutat pionera en la lluita de les necessitats actuals de Catalunya, en la defensa de l’estatut aprovat i en contra de noves retallades per part del Tribunal Constitucional. De nosaltres depèn l’herència de l’Any Macià: l’oblit o la continuïtat del projecte que l’Avi inicià per a tots nosaltres. Està a les nostres mans!

J. Medina Alsina. Comissari de l’exposició Macià, a prop de casa.

Article d’opinió publicat al Diari de Vilanova en l’edició del 31 de desembre de 2009.