9
des.
2012

El Far de Vilanova: centre turístic i patrimonial

El ple de desembre de Vilanova i la Geltrú ha aprovat les obres de remodelació de les actuals instal·lacions de l’edifici del Far i de la construcció d’un nou espai per protegir el bot salvavides Víctor Rojas. En principi, les obres no suposen cap tipus de despesa del pressupost municipal ja que estan finançades en un 50% pels fons europeu FEDER i en l’altre 50% pel Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya.

Vista la situació econòmica en la que ens trobem, seria greu treure partides de serveis, beques i ajudes a la ciutadania i/o despeses ordinàries de l’Ajuntament per destinar-les a unes obres per un centre no existent a la capital del Garraf. Amb tot, veient que les inversions provenen d’altres ens, cal aprofitar els recursos per solucionar un buit patrimonial a la ciutat i, alhora, vetllar per la rendibilitat d’aquest nou equipament.

Cal doncs, primer de tot, posar de manifest que la ciutat de Vilanova i la Geltrú disposava de dues col·leccions marineres que no tenien un espai d’exposició permanent ni disposaven dels serveis adequats. Per una banda, hi havia la col·lecció que havia anat aplegant l’Associació dels Amics del Mar i que s’allotjava de forma temporal a l’edifici del Far. Per l’altra, hi havia la col·lecció privada Roig Toqués, més coneguda per tenir la Carpa Juanita -un peix que menjava amb cullereta i bebia amb porró-, però que d’ençà de la mort del propietari la col·lecció restava tancada a l’espera d’una solució.

Ja feia anys doncs, que les dues col·leccions vilanovines al voltant del mar i de la tradició marinera de la ciutat tenien un futur incert i necessitaven una resposta per part de l’Administració Local que solucionés aquest buit. El projecte del Centre d’Insterpretació del Far és la sortida a aquest buit ajuntant les dues col·leccions en un mateix equipament i dotant-los d’una oficina d’informació i turisme per ser alhora un centre d’acollida de visitants de la ciutat.

Parlar de nous equipaments patrimonials, de nous centres d’interpretació que allotgin una col·lecció determinada, a la pràctica es tradueix en un augment de personal, un augment de serveis i un augment de despeses ordinàries. No seria gaire encertat elaborar un nou equipament patrimonial sense despeses per a la seva creació però que el seu manteniment augmentés les despeses ordinàries de l’Ajuntament. I no seria gaire encertat, bàsicament, perquè no seria rendible.

El fet d’incloure en el mateix Centre d’Interpretació un centre d’acollida de visitants i turistes fa més viable l’equipament perquè no necessites tan personal -i en casos puntuals el pots augmentar-, disminueixes les despeses ordinàries -no és el mateix un equipament que dos- i es pot apostar de manera conjunta en la promoció turística i cultural de la ciutat, quelcom que ens ajudarà a arribar a un públic més gran.

Des del punt de vista de la gestió cultural doncs, és un encert apostar per allotjar en un mateix edifici el projecte de El Far com a centre d’interpretació i acollida turística de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Ara caldrà veure quin és el desenvolupament, la promoció i la gestió del dia a dia a partir de la seva obertura prevista pel gener de 2015.Imatge

10
oct.
2012

Una visita al reobert Museu del Vi de Vilafranca del Penedès

El cap de setmana del 6 i 7 d’octubre es van celebrar unes jornades de portes obertes al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, altrament dit Vinseum. Durant dos anys i mig el Palau Reial ha estat tancat per obres de rehabilitació i l’exposició permanent del museu va ser traslladada de manera provisional en unes altres estances. Ara, el Palau Reial torna a ser el principal espai expositiu del museu i acull la centralitat de totes les seves activitats i serveis.

El Palau Reial de Vilafranca del Penedès, datat del 1209, era una de les residències que disposaven els comtes i els reis de la Corona d’Aragó quan es desplaçaven pel seu territori comtal. Avui, exposa la història de la vinya i el vi com a llegat cultural del territori penedesenc. Una exposició de contingut presentada amb una museografia moderna que utilitza audiovisuals, rètols, vitrines, imatges, escenografies, elements patrimonials, diorames, etc. per donar a conèixer el llegat de la cultura del vi.

La mostra del contingut i de la seva col·lecció es presenta totalment com a fruit del paisatge que ens envolta. El visitant pot reconèixer i sentir-se identificat amb molts dels paisatges de vinyes que s’hi mostren i, alhora l’edifici té unes finestres que permeten veure la plaça medieval amb la façana de la basílica de Santa Maria, un diàleg doncs amb l’entorn històric de Vilafranca del Penedès: el Palau Reial, la Basílica i la terra de vinyes treballada.

El Museu del Vi disposa d’una gran col·lecció basada en fòssils, restes arqueològiques, fauna, eines del camp, art, ceràmica, música, vidre, etc. Una extensa col·lecció que es presenta de forma agradable, amena, didàctica i atractiva a través de les diferents sales del museu. L’alternança d’explicació a través de diferents recursos permet viure i comprendre l’evolució del vi en la història i l’elaboració d’aquest producte tan arrelat al Penedès.

Al ser un edifici reformat permet adequar totalment el museu a les necessitats dels diferents públics. Un dels aspectes a destacar és l’accessibilitat del museu pel que fa a l’aspecte de mobilitat, on no hi ha barreres arquitectòniques i el visitant disposa de seients en les diferents sales d’audiovisuals per, si ho necessita, reposar. L’equipament també disposa d’un auditori amb un aforament de més de 150 persones per fer diferents actes i una gran varietat de productes de comercialització a la venda.

La coberta del pati interior del palau reial és també un aspecte a tenir en compte a l’hora de rebre i atendre millor les visites de grups sense estar pendents del temps meteorològic. La visita comença en aquest pati i s’enlaira fins a dalt de tot de l’edifici per anar baixant fins acabar a la planta baixa. El recorregut expositiu és clar i des de la recepció s’orienta el públic en tota la seva estada al museu. L’audioguia de la visita també és un element que amplia el contingut que s’exposa i permet una visita més personalitzada.

Per últim, un Museu del Vi no es podria concebre sense un tast de vi. Aquest és l’element final de la visita que es duu a terme a la taverna del museu on el visitant pot gaudir d’un tast de vi inclòs en la mateixa entrada del museu. A la botiga del museu també es poden adquirir productes relacionats amb el vi i diverses varietats de vi. La visita és doncs, una manera de conèixer el món del vi i de veure tot el que aquest suposa i ha suposat des de l’Antiguitat fins al nostres dies. El Vinseum doncs, esdevé un referent nacional en tots els aspectes.

El Museu es pot visitar de dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 16 a 19 hores i els diumenges i festius de 10 a 14 hores. Es troba al Palau Reial de la plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès. Més informació al web del Vinseum.

19
ag.
2012

El Mercat del préssec d’Ordal i el Museu de l’Esperanto

Durant els caps de setmana dels mesos de juny, juliol i setembre pel matí el nucli de Sant Pau d’Ordal, dins del terme municipal de Subirats, ha estat duent a terme el ja tradicional Mercat del Préssec d’Ordal, una bona excusa per passejar per un poble tranquil envoltat de vinyes, comprar una o vàries caixes de préssec d’Ordal al mercat, apreciar la qualitat d’aquest producte autòcton i quedar-se a dinar en un dels restaurants del municipi. En definitiva, el Mercat del Préssec d’Ordal és una bna excusa per fer enoturisme al Penedès.

El nucli de Sant Pau d’Ordal, alhora, allotja el Museu de l’Esperanto de Subirats, l’anomenat MES, que fa visites guiades cada dissabte i diumenge a les 13 hores. És una bona opció per omplir la visita al Mercat del Préssec d’Ordal d’una forma més cultural. En la visita podrem endinsar-nos en la col·lecció originària del farmacèutic Lluís Hernández Izal (1917-2002) que va inaugurar el Museu l’any 1968. El Museu acull una de les col·leccions d’Esperanto més extenses del món i la més important de tota la Península Ibèrica.

L’esperanto neix de la necessitat de comunicació entre els diferents pobles del món des d’una perspectiva igualitària i en un ambient fraternal. És per això que agrupa construccions gramaticals de diversos idiomes allunyant-se seguint uns estructura lògica i planificada que en facilita el seu aprenentatge. Aquesta fase originària de pont de cultures universal en un ambient fraternal també implica un certs valors adoptats pels esperantistes que podrem descobrir en la nostra visita al Museu d’Esperanto de Subirats.

Per acabar el matí, res millor que quedar-se a dinar en un dels restaurants del municipi de Subirats on podrem trobar una de les millors ofertes gastronòmiques del Penedès. I si no n’hem tingut prou amb la visita al Mercat del Préssec d’Ordal i el Museu d’Esperanmto de Subirats, podem arrodonir el dia omplint la tarda tot pujant al Castell de Subirats. Des d’allí podrem albirar un dels paisatges més bonics del Penedès: les vinyes amb les muntanyes de Montserrat al fons. Des del castell també podrem entendre l’origen del Penedès com a territori de frontera entre els comtats catalans i els territoris musulmans. I amb això haurem acabat el dia amb ganes de saber-ne més sobre l’Esperanto, els productes autòctons penedesencs i l’origen i la història d’una terra tan singular com és el Penedès.

14
jul.
2012

L’Art Modern. Obres mestres del Cau Ferrat

Fins al 25 de novembre d’enguany es pot visitar l’exposició “L’Art Modern. Obres mestres del Cau Ferrat” a l’Edifici Miramar de Sitges. Una exposició temporal que mostra les obres més importants del Museu Cau Ferrat de Sitges ja que aquest, de moment, resta tancat per obres de rehabilitació estructural de l’edifici que l’allotja.

Com és sabut, el Cau Ferrat va ser la residència temporal de l’artista Santiago Rusiñol i avui dia és museu secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya. S’hi reuneix una important col·lecció d’art immergida en un ambient de trobada i d’intercanvi entre amics, artistes i intel·lectuals de l’època.

L’exposició actual està dividida en diversos àmbits que mostren la faceta més personal de Santiago Rusiñol, la faceta de col·leccionista, la faceta d’artista i la col·lecció d’art modern pròpia del Cau Ferrat. És una espurna del que fou el Temple del Modernisme, reflex del moviment artístic que vetllà per la recuperació de l’art català i de la modernització del país.

La mostra actual aposta també d’una forma clara per la modernització de l’exposició apostant per les aplicacions mòbils a través dels codis QR. És així com el visitant pot admirar l’obra i alhora ampliar els continguts de les peces i de la col·lecció del museu. L’exposició és també el desig implícit del Consorci del Patrimoni de Sitges de no deixar la vila de Sitges sense el seu, tan identitari, Cau Ferrat.

I és que Santiago Rusiñol se’l considera un dels artistes més representatius del Modernisme i va impregnar en el Cau Ferrat la seva concepció d’artista modern. El museu, la casa de Rusiñol, se l’anomenava el Temple del Modernisme per les seves Festes d’Art on, entre amics, unien les diverses vessants de l’art: la música, la pintura, la poesa, el teatre, la dansa, la literatura… Que la rehabilitació del Cau Ferrat doncs, pugui continuar embadalint-nos amb aquesta essència artística tan característica.

Imatge

1
jul.
2012

L’art i la cultura en la projecció dels territoris

La cultura és el reflex del que som i el que hem anat sent al llarg de la nostra pròpia història com a poble. La cultura d’un país i/o d’un territori no es crea d’un dia per l’altre sinó que és el resultat d’un procés continuat on hi interactuen tot un seguit d’elements que la van configurant. La llengua, les tradicions i la identitat són el bressol que configura la identitat de les diferents societats i és en la cultura i en les arts on podem descobrir la màxima projecció.

Hi ha molts discursos que tracten sobre la projecció exterior dels territoris però massa sovint es redueixen en elements d’atracció turística. Els territoris no només són espais físics sinó que venen també configurats per la història cultural que l’ésser humà li ha anat donant al llarg del temps. I és aquesta dimensió cultural el que dóna al territori un element diferent i únic respecte als altres territoris que puguin semblar-s’hi físicament. Allò que li dóna valor afegit als territoris és l’element cultural i patrimonial relacionat amb el què és i què ha estat el territori per a la societat que hi viu i hi ha anat vivint.

No podem entendre doncs, el Penedès només com una costa d’una gran ciutat sense afegir-hi el llegat deixat per tants grans personatges i artistes, el cultiu i el treball de la vinya per extreure’n el millor vi, les festes i tradicions populars tan arrelades, els paratges naturals distribuits al llarg del territori, els diferents castells i torres de defensa que l’identifiquen com a terra de frontera… I el mateix podríem dir de Catalunya i/o d’altres territoris que a l’hora de projectar-se a l’exterior creen diferents missatges, confonen el destinatari i no acaben de reflectir el territori en la seva plenitud.

Un dels papers clau en aquesta projecció d’un territori l’exerceixen els mateixos personatges i ciutadans quan en parlen arreu. Hi ha missatges i projeccions que no poden transferir les campanyes de promoció i que són els mateixos ciutadans que la duen a terme quan parlen de la seva ciutat, regió, país. Les sensacions i els sentiments que mostren els grans personatges que viuen i s’estimen el territori és la millor campanya perquè no només descriuen com és sinó com el senten i com hi viuen.

Personatges reconeguts internacionalment com Casals, Dalí, Tàpies, Miró han estat i continuen sent una de les millors campanyes de projecció pels seus municipis i pel nostre país. Però no només els personatges històrics sinó artistes i personatges reconeguts internacionalment com l’igualadí Jordi Savall o el vilanoví Sergi López són, a dia d’avui, una gran projecció del territori i de la seva realitat cultural que caldria potenciar.

22
juny
2012

L’empremta de Joan Fuster

Ahir commemoràvem els vint anys de la mort de Joan Fuster, qui va ser un dels ideòlegs constructors de la nació catalana al segle XX. La seva obra literària és excel·lent i d’un gran valor nacional a l’igual que ho és la seva obra política que vetlla per una conversió dels Països Catalans en una única nació política.

Joan Fuster és un dels Imatgeferms crítics del provincialisme i de la mentalitat sucursalista que ha imperat a l’elit tradicional del País Valencià. Com va dir “ser valencians és la nostra maera de ser catalans” però, entenent catalans no com els que viuen o nasqueren a Catalunya sinó com tots aquells qui, amb el dialecte que sigui, parlen una mateixa llengua.

Per ell, el fet lingüístic és el nexe cultural i històric d’un poble. Amb tot, la nació catalana ve trencada per les barreres politicoadministratives dels estats i de les comunitats autònomes que provoquen un distanciament entre els diferents territoris que la formen.

És una llàstima que, encara a dia d’avui, siguem víctimes d’aquestes barreres territorials i coneguem tan poc del nostre municipi del costat, de la nostra comarca veïna, de les altres regions de la nostra nació. Com és possible que personatges de la transcendència de Joan Fuster siguin tant poc presents i, fins i tot, desconeguts en el nostre entorn?

Les barreres territorials debiliten la nostra identitat i no ens permeten avançar com a única nació. Necessitem iniciatives que promoguin el coneixement i la unitat dels territoris de la nació catalana i és per això que cal aplaudir projectes com l’Institut Ramon Llull, l’euroregió mediterrània o l’aposta del diari Ara per cobrir les notícies de la major part del territori de parla catalana.

9
abr.
2012

El Google Art Project

El món dels museus es bolca a la difusió del seu patrimoni i de les seves col·leccions, prova d’això n’és el projecte internacional de difusió de les obres d’art dels museus més importants d’arreu del món: el Google Art Project. En ell s’hi exposen més de 30.000 obres amb alta resolució de 155 museus.

En l’aplicatiu de Google es permet a l’usuari poder veure amb el màxim detall les obres dels museus, fer galeries pròpies especialitzades, fer visites virtuals als museus, visualitzar les obres d’artistes concrets i/o fer cerques concretes. En definitiva, és una aplicació gratuïta per conèixer les col·leccions dels museus més importants i poder-les estudiar.

Google ens ofereix el patrimoni al nostre abast, ens apropa el coneixement. Tot i que no hi ha la opció del català a l’aplicatiu és una gran opció per donar a conèixer els museus arreu del món. Entre els museus hi trobem el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb 1464 obres de 455 artistes diferents que ens permet apreciar la immensitat de la seva col·lecció.

No sé si, seguint el patró del Google Art Project, es podria fer un aplicatiu amb totes les col·leccions dels museus de Catalunya per augmentar-ne la difusió. Amb tot, els museus catalans augmentarien el coneixement del seu patrimoni però no augmentarien els seus ingressos. És doncs, una gran i imprescindible iniciativa que caldria aprofitar per acompanyar-la d’ofertes i promocions dels museus per tal de treure’n beneficis.

28
gen.
2012

Què hem de fer per augmentar el nombre de visitants als museus?

Aquesta és una de les preguntes més freqüents en el món dels museus i els equipaments culturals i patrimonials en general. La cultura massa sovint no està de moda i no crida l’atenció; no és el reclam de molts i massa sovint resta aparcada de les tendències socials actuals. Hom sempre es mou per impulsos i costa crear una peridiocitat en les visites a equipaments o en els propis interessos culturals.

Els museus i equipaments patrimonials s’han vist obligats a crear innovacions periòdiques per incentivar les visites. D’aquí les exposicions temporals, l’exhibició de la mateixa col·lecció sota diferents títols, temàtiques o enfocaments. I alhora, programes com ‘l’objecte del mes’ o activitats de tota mena per captivar als diferents públics: programes familiars, conferències especialitzades, projeccions amb concerts… Tot amb una sola finalitat: arribar a nous públics, tenir més visitants.

I és que la cultura no està de moda i això és un gran impediment. La major part dels equipaments culturals i patrimonials es troben amb aquest problema: ni reben interès, ni reben visitants, ni reben ingressos. Sobta doncs, veure que el Museu Dalí de Figueres va incrementar en un 7,61% el nombre de visitants l’any passat i supera el rècord del 2004 en la celebració del centenari del naixement de l’artista.

Què cal fer doncs? La Fundació Gala-Salvador Dalí ens mostra doncs, que no és impossible! És cert però, que la projecció d’un artista internacional com Salvador Dalí no es pot comparar amb la realitat de la majoria dels museus, que són locals. La resposta es troba doncs en la internacionalització de les institucions, en la creació d’una marca per trencar localismes. A què esperem?Imatge

21
oct.
2011

Vilanova inaugura una exposició permanent de Cardona Torrandell

El passat dijous dia 20 d’octubre es va inaugurar a la biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú l’exposició permanent del llegat que la família del pintor ha deixat per a la ciutat. Sens dubte, Armand Cardona Torrandell és un dels pintors i artistes que ha ajudat a projectar la capital del Garraf i és per això que la ciutat va posar el seu nom a una de les biblioteques municipals. Avui, l’Associació Cultural d’Armand Cardona Torrandell vetlla per la difusió de l’artista i de la seva obra i d’aquí la seva satisfacció. Com va dir el president de l’Associació, el sr. Puig Rovira, és un gran honor poder gaudir a la ciutat d’un espai permanent amb l’obra del pintor mentre esperem poder tenir un espai propi on poder exposar tota la seva col·lecció. De moment, la sala d’actes de la biblioteca que porta el seu nom allotja una mostra d’una vintena d’obres que reflecteixen la seva evolució artística.

Vilanova i la Geltrú doncs, amplia el seu patrimoni artístic i ho fa en una biblioteca, curiosament un lloc ben significatiu per reflectir els valors de l’obra d’Armand Cardona Torrandell: un constant diàleg entre llibres i art, entre literatura i pintura.