Davant les crítiques sorprenents que ha generat el cartell del Carnaval d’enguany, em veig obligat a escriure’n quatre línies a fi de donar vàlua a una obra que va més enllà del que es mostra i que, a parer meu, és el reflex del Carnaval de la nostra ciutat.

Sembla com si any rere any, haguem d’explicar que el nostre Carnaval va més enllà de les rues de disfresses on mana la bellesa estricta, la perfecció coreogràfica i el glamour de la carrossa. Precisament l’origen del Carnaval és treure’s els complexes, les pors pel que diran i viure amb disbauxa els últims dies abans de Quaresma. Si la festa del Carnaval ha de reduir-se a l’estètica i a la simple imatge, voldrà dir que encara no hem estat capaços de trencar la rutina i viure l’essència de la mateixa festivitat.

El viure ens porta a seguir dia a dia uns camins preestablerts, a haver de cuidar la imatge que donem de nosaltres mateixos i a haver de treballar amb responsabilitat i exigència de forma imparable. I, precisament aquí, és on té sentit el Carnaval, en parar, en fer un parèntesi, en deixar-se anar uns dies per gaudir de la festa, en trencar jerarquies d’uns vers els altres i en buscar aquest alliberament necessari de les pressions, les angoixes i els condicionants del dia a dia.

Quan mirem el cartell de Carnaval d’enguany la mirada es focalitza primerament en uns pantalons abaixats i en unes taques de xató de Vilanova. Què millor per representar aquesta necessitat de “despullar-nos”, de treure’ns la roba, símbol de quotidianitat, per viure el Carnaval? El cartell és una crida a deixar els paràmetres preestablerts i a trencar la rutina. El cartell és una crida a celebrar el Carnaval, a sentir-lo i, sobretot, a viure’l.

Treiem-nos els complexos durant uns dies, deixem a banda els rols a seguir, oblidem-nos de les pors del que diran i deixaran de dir, trenquem les barreres que ens autoimposem i gaudim dels dies de Carnaval. Fora complexos! Som com som i fem el que fem però, per sobre de tot, som persones que volem viure plenament, que volem divertir-nos i volem compartir junts uns moments entrenyables.

No és però, una festa com qualsevol dissabte, és una festa que barreja tradició, sàtira i disbauxa. Una tradició que en el cartell ve representada pels elements festius propis del Carnaval i també per l’entorn de la cuina tradicional catalana de Can Papiol. Alhora, també ve representada per l’element gastronòmic més propi d’aquests dies i únic: el xató. Però tot i així, mostra una tradició que ve condicionada per un toc de modernitat amb el tatuatge de la cama.

Quanta sàtira! Això sí que és un cartell propi del Carnaval de Vilanova i la Geltrú! Però ja se sap, la sàtira implica trobar el doble sentit de les coses i copsar el doble significat del que s’explica o es mostra i no tohom hi està acostumat.

Si la crítica al cartell de Carnaval d’enguany es limita a una visió simplista centrada en unes taques de xató que poden fer referència a un gaudi sexual és que no hem entés el cartell i que encara no hem entés ni sabem valorar l’alt potencial que té el nostre Carnaval. Enhorabona per l’obra Bernat!