17
nov.
2013

Somnis del que volies

Gall del PenedèsSomnis del que volies,

realitat del que ets,

quants designis desfets

en un dia a dia de follies.

 

Què sent el gall al despertar?

Què sents tu insensible atrafagat,

presoner i esclau de l’ansietat,

des del corral que et vas crear?

 

És el gall qui a cada hora

t’observa amb gran neguit

com lluites amb despit

per poder sortir a fora.

 

No és un gran geni arrugant

però, es pregunta encuriosit

com pot ser que algú erudit

s’acabi a si mateix empresonant.

4
nov.
2013

Mentre en la nit estelada

IMAG1260Avui m’agradaria canviar un xic l’estil del meu blog i deleitar-vos amb un toc del jo més íntim, amb un poema. Té una estructura de sonet i l’acompanyo amb una imatge de les platges de Sant Salvador del Vendrell. Sóc conscient que el poema fa referència a la nit i la imatge és del dia però, no altera el sentit dels versos. Us deixo doncs, immersos en la lectura i espero que en gaudiu igual o més del que jo he fet composant-la.

Mentre en la nit estelada

sobresurt la lluna radiant

la mar fosca es va calmant

i dibuixa una veta il·luminada.

Quin goig poder admirar-la!

-ens confessa la brisa encisada-

i tu, capficada i angoixada,

ni et dignes a observar-la.

– Desperta noia, desperta!

-crida la brisa amb neguit-

i bufant, l’aixeca i l’empenta.

– Què fas amb tan delit

sense adonar-te de l’alerta

i vivint sense sentit?

10
oct.
2013

Tota la programació del Penedès en un sol portal

Ja fa més de dos anys que es va crear el portal Culturapenedes.cat amb l’objectiu de difondre l’actualitat i l’oferta cultural de tot el Penedès. Al llarg d’aquest temps l’equip de Cultura Penedès ha anat donant a conèixer les activitats culturals de les comarques que configuren l’àmbit territorial del Penedès (Alt i Baix Penedès, Garraf i gran part de l’Anoia).

Cultura Penedès webDes del gener d’enguany Culturapenedes.cat forma part de la secció TIC de l’Institut d’Estudis Penedesencs i des d’aquest semestre el projecte rep el suport de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, de l’Ajuntament del Vendrell i de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

El que es pretén amb el portal és rendibilitzar al màxim els nostres equipaments cultural i crear un pol cultural propi que englobi tots els espectacles i festivals que ja tenim. És evident que no podem competir amb Barcelona, Tarragona ni amb l’Auditori Nacional ni el TNC però, també és evident que cal coordinar-nos per poder presentar una oferta més potent. Cal trencar els localismes i els comarcalismes perquè no són rendibles.

Precisament Cultura Penedès va néixer amb la detecció d’aquesta debilitat. La gent que acostuma a anar al teatre i a l’auditori del seu municipi no coneixia l’oferta del municipi penedesenc que tenia al costat. Era així com havia d’anar consultant equipament per equipament, municipi per municipi o a través de diferents mitjans e comunicació. Fruit d’aquesta debilitat va sorgir la necessitat de crear el portal de l’oferta i l’actualitat cultural del Penedès per arribar a més gent, difondre el que es fa al territori i fer més rendibles els equipaments.

El portal web ofereix la possibilitat de consultar tota la programació a la seva agenda cultural però, sobretot, també la possibilitat de comprar directament les entrades pels diferents espectacles de forma virtual. El web ofereix també informació sobre el territori i difon les notícies d’actualitat cultural que es generen als diferents municipis penedesencs.

Amb la intenció d’arribar a més gent, l’equip de Cultura Penedès utilitza diferents mitjans per difondre l’actualitat i l’oferta cultural del Penedès. A banda del portal web, és present a facebook, twitter i altres xarxes socials. També disposa d’un butlletí electrònic gratuït que setmanalment distribueix a tots els seus subscriptors. Amb aquest butlletí les persones que el reben poden informar-se del que fan durant el cap de setmana i comprar directament les entrades als espectacles. Per subscriure’s al butlletí només cal accedir a la part dreta de la capçalera del portal www.culturapenedes.cat

14
ag.
2013

Patrimoni en època de vacances

Quan arriba l’època de vacances d’estiu tots tenim ganes de fer tot allò que no hem pogut fer la resta de l’any, de fer alguna sortida, de fer alguna activitat per trencar la rutina, d’anar a la platja, de gaudir del bon temps, d’anar de festa major en festa major, de fer sopars a la fresca, de llegir algun llibre… I és que a l’estiu, vulguem o no, canviem els nostres horaris i les nostres activitats.

Vil·la Museu Pau Casals del Vendrell

Els museus i els equipaments patrimonials també canvien els seus horaris i les seves activitats adaptant-se a les demandes del seu públic i del turista. Molts d’ells, per exemple, allarguen el seu horari cap al vespre i ofereixen visites guiades nocturnes amb una copa de cava, com és el cas dels divendres a la Vil·la Museu Pau Casals de Sant Salvador (El Vendrell). La necessitat dels museus d’augmentar el nombre de visitants fa crèixer la creativitat a l’hora de dissenyar activitats que atreguin públic. A l’estiu és una bona oportunitat per posar-les a prova i, si funcionen, incloure-les en l’oferta d’activitats del museu al llarg de l’any.

Per tot això és necessari un estudi d’hàbits i tendències, per descobrir exactament què busca el públic potencial dels museus i què busquen els turistes que s’allotgen al municipi o al Penedès. És cert però, que la major part dels turistes del Penedès es centren a la costa del Baix Penedès i del Garraf i busquen tranquil·litat, sol i platja. Segurament no busquen cultura, ni museus, ni patrimoni però, potser tot depèn de com es vengui el producte. El Vendrell, Sitges i Calafell ja han fet unes gran apostes per apropar la cultura i el patrimoni al seu turisme que, majoritàriament, no ve amb aquesta finalitat.

Des del Vendrell, per exemple, es va organitzar una campanya per viure els museus de la vila que incloïa el transport des dels nuclis costaners del municipi fins als museus principals de la capital del Baix Penedès. A banda, també trobem diversos concerts als jardins dels museus, els tallers familiars del Museu Deu, els maridatges musicals i el Festival Jove – Música als jardins de la Vil·la Museu Pau Casals inclós dins el Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell.

Els Museus de Sitges, per la seva banda i a través del Consorci de Patrimoni de la vila, destaquen novament pel programa Sigestiu Cultural on omplen l’agenda de concerts i activitats diverses als diferents espais patrimonials, com ara els sopars de lluna plena al Palau Maricel o els recitals d’òpera i/o els concerts de jazz que es fan al jardins del Museu Romàntic Can Llopis.

El poble de Calafell continua apostant per la Ciutadella Ibèrica amb el Festival Terra Ibèrica, que enguany ha tingut un increment d’un 30% de participació. Del Festival en destaquen les visites guiades i la gran quantitat de tallers familiars per mostrar la cultura i la vida dels ibers. Per altra banda, durant l’estiu també organitzen diversos festivals de música per dinamitzar els diferents nuclis urbans i, entorn al patrimoni, cal destacar-ne els concerts de les nits al Castell de Calafell que cada any estan més arrelats.

D’exemples i de bones pràctiques n’hi ha molts més, i com a petita pinzellada també podríem fer esmena a les visites de posta de Sol a la basílica de Vilafranca, els diferents itineraris urbans que s’ofereixen a Vilanova i/o les copes i el cinema a la fresca al Museu del Ferrocarril de Catalunya. Totes elles són activitats que reflecteixen que el patrimoni en època de vacances no descansa ni es pot permetre el luxe de fer-ho. L’estiu és un dels millors moments per gaudir i donar a conèixer els nostres museus i el nostre patrimoni.

17
juny
2013

La promoció cultural conjunta del Penedès

El passat cap de setmana els museus de l’àmbit Penedès es van promocionar conjuntament a Barcelona en una mostra expositiva sota el títol Un Penedès de museusa iniciativa de l’Acadèmia Tastavins i el suport de la D.O. Penedès. És d’agrair que una entitat aculli i cohesioni el patrimoni d’un territori parcel·lat en diferents parts amb la voluntat de construir un mateix discurs tot promocionant-lo conjuntament.

Un Penedès de Museus - Cultura Penedès

Malauradament, el Penedès -entès com a Alt i Baix Penedès, Garraf i gran part de l’Anoia- sempre ha estat víctima de divisions polítiques i administratives que l’han condemnat a un territori on cadascú anava a la seva. Les divisions en dues províncies i en diferents comarques ha provocat que cada administració actuï en el seu àmbit de competència sense voluntat d’entendre el Penedès com un únic territori i actuar de forma estratègica i coordinada.

Iniciatives com la mostra El Penedès a Barcelona d’aquest cap de setmana fan un pas més en aquest caminar plegats tot presentant el Penedès en la seva concepció geogràfica més ampla. La mostra feia un repàs del lligam del nostre llegat patrimonial amb la vinya i el vi i presentava els diferents equipaments museístics que acull el nostre territori. La promoció conjunta doncs, ens ofereix més atractius com a producte cultural i ens ajuda a fer més rendibles els recursos i esforços que esmercem a tal efecte.

En aquesta línia, el passat mes d’abril l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) va presentar el Llibre Blanc de la Cultura al Penedès, un acurat estudi de la situació actual de la cultura al Penedès, on es fa palesa la necessitat de coordinació i planificació conjunta dels diferents agents culturals del territori. És un punt de partida que cal aprofitar per desenvolupar coordinadament la nostra tasca cultural en els diferents àmbits.

Cada cop podem copsar més iniciatives culturals que entenen aquesta necessitat de trencar les divisions locals i comarcals per presentar-nos com un tot, per facilitar l’intercanvi i arribar a més públics, per planificar de manera conjunta en benefici propi i de tot el territori, per fer més rendibles els recursos i dedicació de les diferents tasques… La tasca continuada de l’Institut d’Estudis Penedesencs, l’Enoturisme Penedès, la Penedesfera o Cultura Penedès ens són uns clars exemples.

Malauradament però, la major part dels equipaments culturals del Penedès són de titularitat pública i la programació cultural estable i les campanyes de promoció turística la planifiquen els diferents ajuntaments sense haver-hi cap coordinació ni estratègia comuna. Aquest fet provoca que sovint els diferents equipaments i territoris penedesencs competeixin entre si, en contres d’oferir una mateixa programació estable unida o una mateixa marca turística amb tot un llistat de serveis, rutes, equipaments, actes i esdeveniments que tenim al Penedès.

Caldria doncs, que les diferents administracions que configuren aquest territori penedesenc seguissin l’exemple de totes aquestes iniciatives i apostessin per presentar-se plegades, podent oferir més atractius, traient més bon rendiment dels recursos invertits i obtenint uns majors beneficis compartits.

16
maig
2013

Dia Internacional dels Museus 2013 al Penedès

Com cada any el dissabte més proper al 18 de maig es celebra el Dia Internacional dels Museus arreu del món. El Penedès no és una excempció i els diferents museus i municipis ja han publicat les seves activitats programades per aquest dissabte. És una ocasió que ens permet reflexionar sobre el paper dels diferents museus de la nostra societat i sobre la necessitat de conèixer i fer-nos més proper el patrimoni que tenim ben a prop.

La celebració dels Dia Internacional dels Museus va ser una iniciativa sorgida el 1977 de la XII Assemblea General del Consell Internacional dels Museus (ICOM) i que s’ha anat implantant any rere any fins a arribar l’any passat a la participació de més de 32.000 museus de 129 països diferents dels cinc continents. És una bona oportunitat que tenen els museus per apropar-se a la gent i donar-se a conèixer com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.

Cartell-Dia-internacional-dels-museus-20131Cada any el Dia Internacional dels Museus es celebra sota un lema diferents, enguany és ‘Museus (memòria + creativitat) = progrés social’, un lema que ens convida a reflexionar sobre la concepció pròpia del museu, una institució que és alhora mostra del passat i reflex d’actualitat, un pont de memòria i coneixement amb gaudi i oci, un punt de trobada intergeneracional, un atractiu turístic, econòmic i cultural, un element clau en l’educació i el desenvolupament de la societat…

Al Penedès tenim un gran ventall de museus i centres d’interpretació que són reflex del que hem estat i del que som. Són la nostra identitat i massa sovint la majoria de nosaltres no els coneix o creu que havent-los vist un sol cop ja n’hi ha prou. El Dia Internacional dels Museus, aquest dissabte 18 de maig, és una bona ocasió que tenim per descobrir i/o tornar-nos a endinsar en el patrimoni que tenim al costat de casa. Sentim-nos turistes encuriosits pel patrimoni del nostre territori, sentim-nos aprenents del contingut que mostren els diferents museus que tenim i sentim-nos orgullosos del llegat penedesenc en totes les seves variants.

Aquest dissabte els diferents museus del Penedès celebren jornades de portes obertes que ens permeten visitar-los de forma gratuïta i, molts d’ells, col·laboren també en la nit dels museus i organitzen diferents activitats per acompanyar aquesta jornada internacional. Entre les més destacades tenim la Nit Blanca del Vinseum a Vilafranca, el concert de cant gregorià i la visita guiada nocturna el Vil·la Museu Pau Casals amb un petit piscolabi al jardí, el concert de jazz i l’exhibició de dansa contemporània per les sales del Museu Deu, la visita del Palau Maricel de Sitges amb copa de cava o els diversos concerts que es faran de 19 a 24h als diferents museus de Vilanova i la Geltrú.

Una jornada ben atapeïda que ens permetrà gaudir d’una forma lúdica del patrimoni que ens envolta, tot esdevenint coneixedors del territori per poder-lo explicar als nostres fills, al públic estranger o a qualsevol interessat. Precisament, la millor manera d’apreciar on vivim és coneixent el propi territori, on els museus hi tenen un protagonisme inqüestionable. Aprofitem doncs, el Dia Internacional dels Museus per conèixer i apreciar el que tenim i convertir-nos en actius de difusió dels nostres museus i del nostre patrimoni que no deixa de ser el que ens identifica i ens defineix com a penedesencs i penedesenques.

26
abr.
2013

Construint el futur museu nacional

L’actualitat política del moment ens obliga a anar pensant en el model de país que volem construir i en l’endemà del dia en què proclamarem definitivament la República Catalana. Tots els països del món tenen uns referents nacionals ens els diferents àmbits i no és una exempció l’àmbit de la cultura ni dels museus. De ben segur que si anomenem diferents països ens ve a la ment un referent museístic; podem posar el cas de França amb el Lovre, d’Anglaterra amb el British o d’Alemanya amb el Pergamon. És cert que en tots aquests casos els museus habiten a la capital de l’estat i responen a un model de museu d’exaltació del que foren grans imperis però, les tendències museístiques del moment ens allunyen d’aquests models i ens obren un gran ventall de possibilitats.
img_63251075_1

Catalunya potser no destaca per haver estat un gran imperi colonitzador però, sí per la seva gran riquesa i producció cultural i artística. El museu referent de la República Catalana doncs, caldria que remarqués precisament això que tant ens caracteritza i no tant que seguís el model dels grans museus europeus. L’il·lustre Víctor Balaguer va voler dotar la ciutat de Vilanova i la Geltrú d’una biblioteca i d’un museu que fos un referent nacional català i, en la seva època, el sr. Eduard Toda ja va definir la institució com el Museu Nacional de Catalunya. Els diferents plans museístics catalans divideixen els museus nacionals per especialitat sense poder explicar interdisciplinarment el que som gràcies, en part, per la nostra producció cultural i artística.

Som el que som gràcies a la Renaixença, gràcies a un seguit de personatges que van apostar per la producció artística i cultural en llengua catalana i no van permetre l’oblit d’un poble i d’una cultura malgrat la derrota del 1714. Víctor Balaguer va ser un dels impulsors dels Jocs Florals i va ser un dels difusors de la història de Catalunya. El moviment de la Renaixença marcà les bases del posterior catalanisme polític i va permetre l’efervescència de la producció artística i cultural del nostre país. Catalunya havia d’obrir-se a Europa i al món, Víctor Balaguer tenia molt clar quina frase havia de persistir a la façana principal de la seva institució: Surge et Ambula. Potser encara no hem sabut posar en pràctica el sentit del llegat balaguerià que tenim a la nostra ciutat… Víctor Balaguer buscava el salt d’una vila rural a una ciutat rica i culta, Víctor Balaguer pretenia construir un referent nacional a Vilanova i la Geltrú.

Hem de saber trobar aquest espai nacional que tant ens defineix: el segle XIX amb tota l’efervescència cultural -i no només artística- del moment. No som ni tenim un museu especialitzat en una disciplina concreta, som el museu reflex d’un moment de reafirmació nacional, de bulliment cultural i de desenvolupament social i econòmic del país. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer és la proposta cultural de projecció nacional catalana més idònia per reflectir d’on venim i el perquè som on som. És per això que és necessari apostar fermament per aquesta dimensió nacional de la nostra institució per esdevenir un referent museístic nacional en la futura República Catalana. Per fer-ho, cal ser presents, entre altres, en les diferents propostes culturals que es desenvolupen al nostre país i una bona oportunitat la tenim l’any vinent amb els actes de la commemoració dels 300 anys de la derrota catalana davant les tropes borbòniques.

La interdisciplinarietat del fons baleguerià ens dóna l’oportunitat de ser presents i copartíceps de moltes iniciatives artístiques i culturals d’àmbit nacional que no poden ser reduïdes a un sol museu -encara que aquest tingui la categoria de nacional-. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer va néixer per situar-se al mapa i projectar la cultura i la nació catalana arreu. Tenim el deure doncs, de vetllar i de fer visible l’aposta nacional de la institució per continuar sent un referent cultural i anar construint el futur museu nacional de Catalunya. Ara és l’hora, Surge et Ambula!

12
febr.
2013

El twitter dels museus del Penedès

Com bé es coneix, el twitter és una de les eines més usades i exteses de les TIC i les xarxes socials. Els museus i els equipaments patrimonials no han de quedar-se al marge de tots aquests nous recursos de difusió ni abandonar els tradicionals. Cal aprofitar tota eina existent que ajudi a informar, comunicar i difondre la col·lecció i l’activitat del dia a dia dels museus.

En el cas del Penedès veiem que els museus utilitzen el twitter de diferents maneres. En primer lloc trobem els museus que tenen un compte propi com és el cas del Museu de les Cultures del Vi de Vilafranca (@vinseum i @TavernaVinseum), el Museu del Ferrocarril del Catalunya (@mferrocarrilcat), el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (@mvictorbalaguer), el Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova (@museucanpapiol), el Museu Molí Paperer de Capellades (@mmp_capellades) i la Ciutadella Ibèrica de Catafell (@visitcalafell).

Imatge

Per altra banda trobem el cas dels Museus de Sitges (@museusdesitges) que dins d’un mateix compte aglutina els museus públics d’aquest municipi: el Museu Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic Can Llopis. Tots ells formen part del Consorci del Patrimoni de Sitges format per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de la vila.

En els altres casos, els museus estan inclosos dins d’altres comptes de twitter relacionats amb el turisme o amb la cultura del municipi. Trobem per exemple el cas del Patronat de Turisme del Vendrell (@turismevendrell) que difon la informació sobre els museus de la capital del Baix Penedès i el cas del Patronat de Turisme de Subirats (@TSubirats) que difon, entre altres, les notícies i les activitats del Museu de l’Esperanto del nucli de Sant Pau d’Ordal. En el cas dels twitters dels museus inclosos en el departament/regidoria de cultura del municipi trobem Sant Sadurní d’Anoia (@culturassadurni) i Igualada amb l’Institut Municipal de Cultura (@culturaigualada).

Per últim trobem institucions patrimonials que s’inclouen dins el compte de l’administració pública que la gestiona, com és el cas del Centre d’Interpretació del Romanticisme de Vilanova i la Geltrú gestionat pel Consell Comarcal del Garraf (@CCGarraf) o la seu del Museu d’Arqueologia d’Olèrdola (@macarqueologia). En tots els municipis cal afegir la important tasca dels comptes dels diferents ajuntaments en la difusió de l’activitat dels museus. Ells, juntament amb la resta d’actualitat i agenda del municipi, tenen també un paper clau en la difusió del dia a dia dels museus i equipaments patrimonials que acullen.

Imatge

És imprescindible que els museus utilitzin el twitter per establir una xarxa de difusió de les seves activitats i augmentar la seva presència en les xarxes socials. La interacció dels museus amb la resta d’institucions, entitats, associacions i persones individuals interessades en el món cultural i patrimonial és necessària per construir aquesta idiosincràcia dins les xarxes socials.

Totes les maneres exposades en què els museus són presents en el twitter són importants però, cal reivindicar la necessitat d’apostar per un compte propi de cada museu en els municipis grans. Tenir un compte propi és necessari per reivindicar la personalitat de l’equipament i és necessari per intentar que el propi museu sigui un nexe d’unió de les activitats culturals del municipi. Els museus, a través del twitter han d’apostar pel lideratge del món cultural i patrimonial que els envolta. No és gens fàcil, és cert, però és un gran repte per no quedar oblidats ni arraconats.

 

27
des.
2012

L’inevitable micromecenatge en el patrimoni

El greu context de dificultats econòmiques del moment causa en el món de la cultura i del patrimoni una disminució dels recursos procedents de l’Administració Pública i una major dificultat en el desenvolupament de les seves activitats deguda a l’increment de l’IVA. La realitat de la gran majoria dels museus i entitats patrimonials, avui dia, és bastant precària i desconcertant.

Degut a la davallada dels ingressos, la major part dels museus es veuen obligats a reduir el personal i, en conseqüència, no poden arribar a efectuar totes les tasques que caldria dur a terme entorn a la seva col·lecció. Alhora, les necessitats que presenten els monuments, els edificis catalogats i els espais d’interès de les ciutats no poden ser atesos perquè no hi ha recursos públics.

Davant d’aquesta desempara del nostre patrimoni i de la necessitat de trobar finançament per continuar tasques com la restauració de monuments, l’adquisició de noves peces per la col·lecció, l’ampliació d’espais expositius, el desenvolupament de nous projectes… cal començar a mirar a l’exterior i apostar pels micromecenatges.

Als Estats Units ja fa molts anys que es desenvolupa i aquí, a Europa, encara som bastant ascèptics en la introducció de capital privat per al patrimoni. Amb l’actual situació econòmica però, la tendència està canviat. La restauració de la Cúpula del Panteó de París n’és un bon exemple, tothom qui vulgui pot aportar fons en la recol·lecta que s’ha obert per finançar el projecte. Però també el Museu del Louvre i el Museu de Belles Arts de Lió fan una crida en l’obtenció de fons per comprar noves obres per la seva col·lecció.

A casa nostra hem vist com molts artistes han fet una crida al micromecenatge per poder finançar la publicació d’un llibre, la gravació d’un CD o fer front a un festival. I en el cas de grans projectes vam viure l’apadrinament de tubs pel nou Orgue de l’Abadia de Montserrat. La recerca de fons és, doncs, inevitable per continuar preservant, col·leccionant, documentant, exposant i explicant el patrimoni.

Hi ha molta gent que s’estima la història, s’estima el patrimoni i s’estima el que forma part de la seva identitat com a poble. Hi ha molta gent que, cadascú segons les seves possibilitats, està disposada a aportar fons per dur a terme projectes culturals i patrimonials; un molt bon exemple el tenim en les Associacions d’Amics dels diferents Museus que ajuden econòmicament els diversos projectes i necessitats de la institució que vetllen. Per tant, el micromecenatge ha de tenir un protagonisme en la recerca de fons per atendre la cultura i el patrimoni de les nostres ciutats i del nostre país. Al mateix temps és una manera de poder sentir-nos partícips de tot allò que es cou i que deixa petjada en les generacions que ens succeeixen. A què esperem a posar-ho en pràctica?Imatge