5
ag.
2014

Vot del poble 2014

Com que m’ha agradat molt el Vot del poble d’enguany que ha llegit l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, el transcric a continuació:

Mare de Déu de les Neus,

Hom podria qüestionar-se quin sentit té encara, avui dia, renovar-te el vot com a patrona d’aquesta ciutat, en una societat cada cop més laica i en una societat que no està acostumada a escoltar ni a reflexionar sobre el sentit de la seva pròpia existència. I és aquí on rau, avui, el sentit d’aquesta renovació del vot, en l’escolta del llegat de tots aquells que ens han precedit i en la consciència del nostre paper actiu en el present que ens toca viure.

De nou gaudim de la festa i la tradició en honor teu, que al llarg de més de dos-cents anys hem anat conservant a la nostra vila i que ara forma part de la nostra identitat. El llegat dels nostres avantpassats esdevé avui la nostra manera de ser, la nostra manera de viure. Escoltar els nostres avantpassats és entendre i ser conscients que som constructors del demà.

Aquells pagesos que et suplicaren la protecció de la vinya i aquells mariners que dia rere dia s’endinsen en la mar són per a nosaltres un bon exemple d’esforç, fermesa i constància en allò que ens proposem com a persones al servei de la societat. Una societat que esdevé comunitat i que clama la nostra col·laboració per resoldre les greus dificultats econòmiques que pateixen molts dels nostres conciutadans.

L’Havana Xica, que podem anar intuint si passegem per la ciutat, és l’empremta patrimonial que deixaren tots aquells indians que, amb valentia, anaren a fer fortuna a l’altra banda del món. Entre altres, Francesc Gumà i Ferran, gràcies al qual arribà la línia del ferrocarril a la nostra ciutat, i que és una clara mostra d’emprenedoria i d’aposta de futur, iniciatives que tant necessitem en l’actualitat per a la creació de llocs de treball.

La nostra ciutat és també el reflex del despuntar del segle XIX, d’una Renaixença cultural, social, política, econòmica i nacional que va voler posar en valor la identitat catalana i la seva projecció internacional. Grans personatges, com Víctor Balaguer, són els que ens han ensenyat a construir un país i a posar Catalunya al mapa. Cal seguir el seu mestratge i apostar, avui, per fer de Catalunya un nou estat d’Europa.

Vot del poble 2014Ara, més que mai, cal que aprenguem a escoltar la veu del nostre poble i la veu dels nostres avantpassats. Fent homenatge a tots aquells que ens han precedit, cal donar sentit als nostres dies amb la construcció d’un futur millor amb més justícia social i plena llibertat nacional. Després de tres-cents anys, cal seguir endavant i, pensant amb els que ens succeiran, entendre que tenim el deure de fer història.

És per això que ens trobem aquí, per demanar-te, Mare de Déu de les Neus, que ens protegeixis de les tempestes que ja s’albiren des de l’oest, que ens ensenyis a escoltar i a ser part activa en la història de la nostra vila i de la nostra societar i ens ajudis a mantenir-nos ferms en les nostres passes per ser constructors d’una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa.

Visca la Mare de Déu de les Neus!
Visca la Festa Major!
Visca Vilanova i la Geltrú!

19
jul.
2014

Vull plorar-te perquè és així com et sento

Els dies corren i el temps passa de pressa

i el seguit d’activitats no em deixen trobar-te

per sentir-te, olorar-te, somiar-te i recordar-te

i amb un somriure copsar la llàgrima que vessa.

 

El buit és immens i el silenci interminable,

malgrat l’agenda plena i la feina pendent

d’un dia a dia que va passant sent-ne tu absent

amb aquella boira de tristesa inesgotable.

 

Vull plorar-te perquè és així com et sento,

et visc en el record i et trobo en la solitud

que m’acompanya en el sender que començo.

 

I em dono forces per seguir el camí costerut

on t’imagino al meu costat i com a guia et penso

perquè és l’única manera de superar el teu buit.

 

Jordi Medina AlsinaPlantada Olivera Oriol Papell Castellar del Vallès

5
juny
2014

Un exili forçós

Per un patriota vallesà que arreu on anava no es cansava de dir que era de Castellar, què més que retrobar-se amb La Mola, un dels emblemes indiscutibles del Vallès. Des d’aquí és d’on es pot concebre l’origen del Vallès com a gran vall entre Collserola, La Mola i el Montseny i des d’on es poden albirar els diferents municipis del Vallès i les principals muntanyes del país.

Quin millor lloc per llegir també un poema de Pere Quart, un dels principals poetes de la literatura catalana i fill de Sabadell. Són les “Corrandes d’exili”, un poema que mostra la duresa de l’exili, la duresa de la separació, la duresa del comiat amb aquella terra que tant t’ha donat, la duresa de l’enyorança i la duresa de l’esperança desfeta.

Un dels paràgrafs és ben sabut per tot bon vallesà i l’Oriol també en tenia una samarreta. Avui podem donar sentit al poema en un exili forçós causat per una mort sobtada, un exili que ens obliga a abandonar no una terra sinó algú molt estimat, un exili que ens obliga a acomiadar-nos de l’Oriol, un exili que ens trenca de records i enyorances, un exili amb “una esperança desfeta i una recança infinita“. Un exili que ens obliga a viure en una França perquè la mort s’ha endut la nostra terra.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededéu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart

La Mola Oriol Papell Torres

17
maig
2014

Per a tu

Dolç hivern que decaus en la nit més càlida,

rialla de neu que et desfàs amb l’escalfor,

vitalitat del vent fred que minves en la tristor,

dia curt que t’eixamples en la terra més àrida.

 

Sóc conscient que ens deixes i no puc descriure

l’amargor del teu comiat ni grans paraules puc dir

perquè em dol reconèixer que no et tornaré a sentir

i em destrossa evidenciar que no et tornaré a viure.

 

Voldria quedar-me i copsar-te eternament al teu costat

mentre desprens el teu alè de vida alegrement

i veure com quan marxes bufes suaument

i obres els brots dels arbres que has despertat.

 

Ja no et tindrem però et sentirem en cada jornada

i el teu record reviurà en el Sol que ens esperona,

en la brisa fresca del mar que ens esborrona

i en la pluja que ens deixa olor a terra mullada.

 

L’estiu arriba i marxes cap a nous horitzons

on no et veurem ni palpar-te més podrem

però seràs en totes les nostres passes i et tindrem

en les nostres lluites i en les nostres rialles i emocions.

 

Ara tu esdevindràs sentit en la nostra existència,

aquell coratge que ens empeny i ens trenca la por,

aquella espurna d’alegria que ens trenca la tristor

i de totes les flors de primavera la seva essència.

 

Ets tu qui ens obligarà a aixecar-nos en el dia costerut,

ets tu qui convertirà les nostres llàgrimes en somriures,

ets tu qui ens donarà sentit als nostres viures

i ets tu qui ens acaronarà per trencar la solitud.

 

Gràcies Oriol, per haver-nos ensenyat

a viure amb tanta intensitat!

 

Jordi Medina Alsina

Oriol Papell

 

25
març
2014

La branca incerta està florida

Presseguer floritSol que despunta efervescent

caliu càlid que s’escampa

tot crida dins l’estança

a obrir els ulls i a estar despert.

 

És hora d’aixecar-se, és hora

de florir i de construir el niu

que no hi ha res més viu

que aquell que surt a fora.

 

La branca incerta està florida

i reflecteix bellesa i vitalitat

com si cap dubte ni realitat

l’hagués capficada ni afeblida.

 

Observa-la i mira’t a tu.

Branca florida o branca morta,

que brota amb allò que l’importa

o que per les pors s’ha deixat dur?

14
març
2014

L’Apropa Cultura apropa museus

Quan parlem d’Apropa Cultura parlem d’un programa socioeducatiu de la Generalitat de Catalunya que pretén apropar els equipaments culturals i la seva programació a aquells col·lectius que per diferents raons no poden accedir als diferents actes culturals que s’organitzen al nostre país.

Apropa CulturaTot va començar durant la Temporada 2006-2007 quan a L’Auditori s’engegà el programa socioeducatiu d’assistència a concerts anomenat L’Auditori Apropa, que s’adreçava a col·lectius en risc d’exclusió social i facilitava l’assistència a pràcticament la totalitat de la programació habitual de L’Auditori al preu de 3 euros. Després es va ampliar als col·lectius socials i del món de la salut, accedint a una àmplia oferta d’espectacles a preus molt reduïts.

Des de la Temporada 2010-2011, aquesta iniciativa es va ampliar a altres equipaments de la ciutat de Barcelona i es va iniciar així el programa Apropa Cultura pròpiament dit on s’oferia música, teatre, dansa i circ, amb la participació del Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure. En la temporada 2012-2013 ja trobem 25 teatres, auditoris i festivals d’arreu de Catalunya que s’afegeixen al projecte.

A poc a poc s’han anat afegint més equipaments i, com a novetat, en aquesta temporada 2013/14 trobem que el programa incorpora visites i activitats als museus i sales d’exposicions gràcies al suport de l’Obra Social de “la Caixa”. És una bona oportunitat per a uns i altres per apropar-se i trencar falsos estereotips entorn al món dels museus i de la cultura. És un bon moment per trencar aquella idea on els museus i la cultura només és per a les elits i els entesos.

Els museus, a banda de formar part dels equipaments culturals, també formen part dels equipaments educatius per la seva vessant formadora. Els museus no només allotgen una col·lecció patrimonial sinó que també l’expliquen i la difonen. Les diverses activitats que s’hi realitzen van encaminades en aquest sentit i les diferents exposicions que s’hi realitzen expliquen contingut divers que amplien la informació que es pot obtenir a través d’una recerca a internet o bibliogràfica.

La iniciativa doncs, apropa els museus a aquells col·lectius més vulnerables que, a priori, no veuen els museus com un possible lloc on anar. I si entenem la cultura, com la quarta pota de l’estat de benestar, ens adonarem de la importància d’aquest projecte per a la cohesió social i per poder reduir les diferències entre uns i altres en l’àmbit cultural. Cal ser conscients que algunes d’aquestes persones que participen d’aquest programa és la primera vegada que entren en un museu/auditori/teatre i, malauradament, potser serà la última.

Per tant, és important que aquesta iniciativa continuï creixent, que cada cop hi col·laborin més equipaments i que cada cop estigui més extesa al territori. De moment només hi trobem sis museus de la ciutat de Barcelona però, esperem trobar-n’hi molts més l’any vinent i, en especial, els museus del Penedès.

 

2
març
2014

La sàtira no entesa del cartell de Carnaval

Davant les crítiques sorprenents que ha generat el cartell del Carnaval d’enguany, em veig obligat a escriure’n quatre línies a fi de donar vàlua a una obra que va més enllà del que es mostra i que, a parer meu, és el reflex del Carnaval de la nostra ciutat.

cartell carnaval 2014 vilanova i la geltrúSembla com si any rere any, haguem d’explicar que el nostre Carnaval va més enllà de les rues de disfresses on mana la bellesa estricta, la perfecció coreogràfica i el glamour de la carrossa. Precisament l’origen del Carnaval és treure’s els complexes, les pors pel que diran i viure amb disbauxa els últims dies abans de Quaresma. Si la festa del Carnaval ha de reduir-se a l’estètica i a la simple imatge, voldrà dir que encara no hem estat capaços de trencar la rutina i viure l’essència de la mateixa festivitat.

El viure ens porta a seguir dia a dia uns camins preestablerts, a haver de cuidar la imatge que donem de nosaltres mateixos i a haver de treballar amb responsabilitat i exigència de forma imparable. I, precisament aquí, és on té sentit el Carnaval, en parar, en fer un parèntesi, en deixar-se anar uns dies per gaudir de la festa, en trencar jerarquies d’uns vers els altres i en buscar aquest alliberament necessari de les pressions, les angoixes i els condicionants del dia a dia.

Quan mirem el cartell de Carnaval d’enguany la mirada es focalitza primerament en uns pantalons abaixats i en unes taques de xató de Vilanova. Què millor per representar aquesta necessitat de “despullar-nos”, de treure’ns la roba, símbol de quotidianitat, per viure el Carnaval? El cartell és una crida a deixar els paràmetres preestablerts i a trencar la rutina. El cartell és una crida a celebrar el Carnaval, a sentir-lo i, sobretot, a viure’l.

Treiem-nos els complexos durant uns dies, deixem a banda els rols a seguir, oblidem-nos de les pors del que diran i deixaran de dir, trenquem les barreres que ens autoimposem i gaudim dels dies de Carnaval. Fora complexos! Som com som i fem el que fem però, per sobre de tot, som persones que volem viure plenament, que volem divertir-nos i volem compartir junts uns moments entrenyables.

No és però, una festa com qualsevol dissabte, és una festa que barreja tradició, sàtira i disbauxa. Una tradició que en el cartell ve representada pels elements festius propis del Carnaval i també per l’entorn de la cuina tradicional catalana de Can Papiol. Alhora, també ve representada per l’element gastronòmic més propi d’aquests dies i únic: el xató. Però tot i així, mostra una tradició que ve condicionada per un toc de modernitat amb el tatuatge de la cama.

Quanta sàtira! Això sí que és un cartell propi del Carnaval de Vilanova i la Geltrú! Però ja se sap, la sàtira implica trobar el doble sentit de les coses i copsar el doble significat del que s’explica o es mostra i no tohom hi està acostumat.

Si la crítica al cartell de Carnaval d’enguany es limita a una visió simplista centrada en unes taques de xató que poden fer referència a un gaudi sexual és que no hem entés el cartell i que encara no hem entés ni sabem valorar l’alt potencial que té el nostre Carnaval. Enhorabona per l’obra Bernat!

21
febr.
2014

“Josep Guinovart, l’art en llibertat” busca micromecenatges

Els que em coneixen ja saben que aposto fermament pel micromecenatge per tirar endavant els projectes culturals. Se’m podria considerar un micromecenes, dins la meva -més que limitada- situació econòmica.

Les restriccions pressupostàries fan cada cop més difícil emprendre projectes culturals i d’aquí la necessitat de campanyes de micromecenatges per poder-los fer realitat. L’herència indiana ens demostra que els grans projectes de transformació de moltes ciutats del nostre país són fruit de fons privat, molts dels quals encara avui dia ens en beneficiem. Un clar exemple, és el de l’arribada del ferrocarril a moltes poblacions.

Imatge

La campanya que ara el Vinseum ens presenta no es tracta de fer arribar el ferrocarril a més ciutats sinó el de poder editar en DVD el documental “Josep Guinovart, l’art en llibertat”, d’explicar un dels artistes contemporanis catalans més internacionals i de difondre la seva obra.

Jo us demano la vostra col·laboració, recordant-vos que SEMPRE surt més a compte col·laborar com a micromecenes que comprant-te el DVD (o el producte final) perquè pagues el preu de cost i t’estalvies els beneficis posteriors i l’IVA -ja que no ets un consumidor sinó un mecenes “un accionista del projecte”-.

Per saber-ne més i col·laborar amb el projecte, podeu fer clic al següent enllaç. Moltes mercès!

25
des.
2013

Bon Nadal 2013

Reis Mags Jordi Medina Alsina 2013La felicitació de Nadal d’enguany té com a protagonistes els tres reis d’Orient, aquells qui ofereixen els tresors més valuosos a l’Infant Jesús. En són tres que venen d’Orient però que representen els tres grans continents del planeta: Europa (el rei Melcior), Àsia (el rei Gaspar) i Àfrica (el rei Baltasar). Evidentment no hi ha rei per Amèrica perquè encara no teníem constància de que existís tot aquell immens planeta.

Els tres reis representen doncs, que tota la humanitat va a adorar el Messies Salvador que acaba de néixer en la senzillesa més pura, en una establia. Però la cosa no acaba aquí, aquests tres personatges que representen els diferents pobles del planeta porten tres regals: l’encens, regal per a un déu, l’or, regal per a un rei, i la mirra, regal per un home. En un simple relat resumim tota la fe cristiana: Jesús és home, rei i Déu a la mateixa vegada i el seu missatge no va tan sols per al Poble d’Israel com fins al moment sinó adreçat a tota la humanitat. Sens dubte, molta simbologia que massa sovint ens passa desapercebuda.

És evident que parlar de reis al segle XXI és una mica surrealista, tot i que encara en molts estats trobem aquestes figures monàrquiques que, fent gairebé res, viuen com reis. La reflexió de la felicitació però, no és política, és la base per pensar en quins són els millors regals per avui, de què ompliríem nosaltres aquests tres cofres per oferir-los als que tenim al voltant… Que el poema de continuació ens faci a tots més propers i que sapiguem valorar més allò que tenim, les riqueses del viure.

Molt bon Nadal a tots!

Des de petits sempre hem sentit a dir

que els savis les millors paraules podien pronunciar

que els mags els millors somnis podien realitzar

i que els reis els millors regals podien oferir.

Però la quotidianitat ens encega i ens cal un sol instant

per adonar-nos que les millors paraules són les més simples

que el millor regal és el temps, per deixar de ser ximples

i dedicar-nos a fer feliços els que tenim al voltant.

No es tracta de reptes econòmics ni de grans inversions

sinó de tenir una bona gestió de la vida com a projecte

per saber planificar i jerarquitzar les nostres accions.

De tres savis, reis i mags aquest va ser el gran repte

oferir tres cofres de temps, estima i ganes d’emocions

per viure plenament i donar-te a tu aquesta recepta.

J. Medina Alsina