Durant aquest primer trimestre de l’any el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha exposat una mostra de retrats de personatges que apareixen en les obres romàniques de la col·lecció. Sota el títol “America Sanchez. Retrats Romànics. Tintes sobre paper” s’hi exhibien un centenar de dibuixos inèdits que America Sanchez havia realitzat inspirant-se en la col·lecció del romànic tot donant-li un toc de modernitat a les tècniques i estils pictòrics propis de fa un miler d’anys. Les mirades d’artistes contemporanis ens ajuden doncs, a reinterpretar les obres dels museus i són un bon estímul i recurs per donar a conèixer nous autors i, alhora, donar a conèixer les col·leccions del museu.
America Sanchez (Buenos Aires, 1939) és dissenyador gràfic, fotògraf i dibuixant. Viu a Barcelona des de 1965 on s’ha dedicat al disseny i a crear la identitat gràfica de prestigioses institucions i empreses. Fruit de les seves passejades i d’una mirada intensa cap a la ciutat, va sorgir l’influent llibre Barcelona Gráfica. Entre altres reconeixements, destaquen el Premi Nacional del Disseny (1992), el Premi Ciutat de Barcelona (2001) o sis premis Laus. El seu nom real és Juan Carlos Pérez Sánchez però utilitza aquest pseudònim en les seves obres artístiques per homenatjar a la seva mare.
A l’igual que tenim cantants que posen música a poemes, músics que versionen obres de compositors anterios o pintors que s’inspiren en pel·lícules o poemes, també hi ha dibuixants que s’inspiren en pintures d’altres autors. Aquest és el cas d’America Sanchez que després de diverses visites furtives al museufent els seus esbossos dels rostres romànics, va començar a improvisar en la gamma de colors, trencant les regles pictòriques del romànic però conservant-ne la fidelitat en el traç i les formes del dibuix. L’artista doncs, fa un pas més enllà i dóna un toc de modernitat a unes formes romàniques familiars per a aquells que ja es coneixen la col·lecció del MNAC.
L’exposició de quadres d’artistes actuals a les sales d’exposicions temporals del museus esdevé un recurs barat per poder dur a terme exposicions sense punxar econòmicament l’ajustat pressupost dels museus locals. La realització d’aquestes persegueix també l’objectiu de donar a conèixer el fons de les institucions museístiques i, al mateix temps, ajuda a connectar amb l’actualitat i les noves tendències artístiques del moment. El buit generacional entre col·leccions i actualitat és un element que causa la desconnexió de gran part de la societat amb els museus, quelcom preocupant i que cal anar fer-hi front apostant per experiències com aquestes del MNAC o pels programes de comunitats molt freqüents en la tradició anglosaxona. Un repte més en el dia a dia dels nostres museus!
