Durant l’any 2018 als Museus de Sitges s’ha celebrat el centenari del complex de Maricel i el proper dia 24 de febrer finalitza l’exposició d’aquesta efemèride. A banda de l’exposició s’ha dissenyat un itinerari que trepitja els diferents indrets tant del Museu com del Palau de Maricel per mostrar una de les icones més emblemàtiques del Noucentisme al nostre país. L’edifici fou construït entre 1910 i 1917 per l’artista Miquel Utrillo (1862-1934). L’encàrrec d’aquest conjunt artístic es realitzà per part de l’industrial, artista i col·leccionista nord-americà Charles Deering (1852-1927) amb la voluntat de disposar d’una residència per a ell a la banda de mar i una residència per a la seva col·lecció a la banda de muntanya. Les remodelacions foren extraordinàries i transformaren el barri fins assolir la imatge que avui dia tenim d’aquest indret. La majestuositat de Maricel forma partde les joies arquitectòniques i patrimonials de la vila de Sitges.
Tota la història del complex de Maricel comença al voltant de tres personatges: en Charles Deering, en Ramon Casas i en Miquel Utrillo. El primer va adquirir el 1893 un retrat d’Erik Satie de Ramon Casas i va voler conèixer l’artista català fins que hi establí una relació d’amistat. Charles Deering passà a ser el principal client de Ramon Casas. El 1909 Casas volgué portar Deering a la vila de Sitges perquè conegués la casa-taller de Santiago Rusiñol. Deering intentà vendre el Cau Ferrat però, evidentment, no estava en venda. Enamorat de l’indret, Deering va comprar l’antic hospital de St Joan del segle XIV i va anar ampliant-lo amb diverses cases de pescadors. Les fotografies de l’exposició són una joia per poder veure l’evolució d’aquest espai patrimonial i copsar els interiors d’un immoble ple d’obres i objectes d’art per tot arreu.
Les diferents cambres de l’edifici de Maricel de Mar que avui configuren les sales del Museu de Maricel formaven part de la residència de l’industrial Charles Deering. A l’edifici de muntanya Deering hi allotjà les seves col·leccions que pretenien ser una mostra de l’art hispànic al llarg dels segles. Disposava d’un gran seguit de retaules medievals d’arreu de la Península i d’obres d’artistes com Goya, Zurbarán, El Greco o Murillo. Dels artistes contemporanis també disposava d’un seguit d’exemplars de Casas, Rusiñol, Anglada-Camarasa, Romero de Torres, Regoyos, Zuloagas i escultures de Clarà, Llimona o Violet. Malauradament, la història no acaba com haguéssim desitjat i Charles Deering acabà enduent-se la seva col·lecció als Estats Units, dipositant-ne la major part a l’Institut d’Art de Chicago. Amb tot, a dia d’avui els Museus de Maricel i del Cau Ferrat configuren una de les col·leccions d’art més importants del país i són museus d’interès nacional. Que per molts anys continuï així!
Jordi Medina Alsina
