Avui m’agradaria canviar un xic l’estil del meu blog i deleitar-vos amb un toc del jo més íntim, amb un poema. Té una estructura de sonet i l’acompanyo amb una imatge de les platges de Sant Salvador del Vendrell. Sóc conscient que el poema fa referència a la nit i la imatge és del dia però, no altera el sentit dels versos. Us deixo doncs, immersos en la lectura i espero que en gaudiu igual o més del que jo he fet composant-la.
Mentre en la nit estelada
sobresurt la lluna radiant
la mar fosca es va calmant
i dibuixa una veta il·luminada.
Quin goig poder admirar-la!
-ens confessa la brisa encisada-
i tu, capficada i angoixada,
ni et dignes a observar-la.
– Desperta noia, desperta!
-crida la brisa amb neguit-
i bufant, l’aixeca i l’empenta.
– Què fas amb tan delit
sense adonar-te de l’alerta
i vivint sense sentit?
2 Comments
Jordiiiiiiiii…..no m’ho pensava….m’encanta!!!!!!
Gràcies guapa! És fruit de la inspiració del Penedès :-p