4
nov.
2013

Mentre en la nit estelada

IMAG1260Avui m’agradaria canviar un xic l’estil del meu blog i deleitar-vos amb un toc del jo més íntim, amb un poema. Té una estructura de sonet i l’acompanyo amb una imatge de les platges de Sant Salvador del Vendrell. Sóc conscient que el poema fa referència a la nit i la imatge és del dia però, no altera el sentit dels versos. Us deixo doncs, immersos en la lectura i espero que en gaudiu igual o més del que jo he fet composant-la.

Mentre en la nit estelada

sobresurt la lluna radiant

la mar fosca es va calmant

i dibuixa una veta il·luminada.

Quin goig poder admirar-la!

-ens confessa la brisa encisada-

i tu, capficada i angoixada,

ni et dignes a observar-la.

– Desperta noia, desperta!

-crida la brisa amb neguit-

i bufant, l’aixeca i l’empenta.

– Què fas amb tan delit

sense adonar-te de l’alerta

i vivint sense sentit?

Altres articles interessants

Vull plorar-te perquè és així com et sento
Un exili forçós
Per a tu
La branca incerta està florida

2 Respostes

Deixa un comentari