Fins el dimecres 6 de maig a la biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú es pot veure l’exposició “Llibertat! La lluita dels catalans pels drets socials i nacionals”. Una mostra formada per dotze plafons que expliquen la història de Catalunya lligada amb les reivindicacions socials des dels Comptats Catalans i les assemblees de pau i treva, passant pels fets històrics més rellevants com la creació del Consell de Cent i la Generalitat, la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, les lluites populars i obreres, la Mancomunitat i la República. La mostra acaba amb el període que va des del 1977 al 2014 amb la represa de la democràcia i la reivindicació del dret a l’autodeterminació dels pobles. A dia d’avui, la lluita dels catalans pels drets socials i nacionals només és possible amb la República Catalana que estem construint.
El relat expositiu demostra que la història de Catalunya va en paral·lel amb el discurs de la lluita pels drets socials i les reivindicacions del poble. I és que al llarg de la història, la defensa de les nostres lleis i institucions polítiques no ha estat una idea abstracta. Ha estat i és la plasmació de la voluntat dels catalans d’autogovernar-nos, d’emancipar-nos socialment, de defensar-nos dels abusos de poder, d’assolir majors quotes de llibertat individual i col·lectiva, i de fer respectar tots els drets conquerits al llarg dels anys.
L’exposició és una bona oportunitat per recordar la nostra història com a poble i que aquesta sempre ha anat lligada a les reivindicacions socials. Un bon exemple el tenim precisament avui amb les reivindicacions nacionals a favor del dret a decidir, del dret a l’autodeterminació i de la independència de Catalunya. I alhora, amb totes les mobilitzacions de gent que està desencantada amb la política pel mal ús que durant tants anys molts n’han fet, de veure com es destapen casos de corrupció i no hi ha conseqüències, de veure com davant les dificultats econòmiques, els efectes de la crisi, la pobresa energètica i /o els desnonaments molts miren cap a una altra banda.
Avui, més que mai parlar de política ha de ser parlar de representativitat i cogovernança, ha de voler dir tornar la política a la gent, fer-la partícep de les decisions que es prenen i de les polítiques que es fan, ha de traduir-se en posar en pràctica els valors republicans de la igualtat, la legalitat, la divisió de poders, la coresponsabilitat, la cogovernança, etc. Avui necessitem trencar amb la vella política i tornar la política a la ciutadania, crear unes noves viles, unes noves ciutats i un nou país juntament amb la ciutadania.
Quan parlem d’aspiracions socials i nacionals i de nova manera de fer política estem parlant de crear espais de llibertat i d’igualtat. I aquest canvi només és possible amb la República Catalana, l’única revolució possible és la que els catalans i catalanes estem fent. Volem un nou país i una nova manera de fer les coses i per això necessitem ser un estat i tenir totes les eines, estructures i serveis per poder canviar la manera de fer les coses perquè ja està més que demostrat que l’oligarquia espanyola no hi està interessada. Ara és l’hora doncs, de treballar plegats per fer realitat aquesta revolució, per fer realitat aquests canvis que reivindiquem i per fer realitat aquesta llibertat i justícia social i nacional que tants anys fa que perseguim. Endavant!
