Les lliçons de l’Avi

El dia 11 de setembre és un bon moment per aturar-se i, partint de la nostra història com a Poble, dissenyar sense complexes el millor projecte per al nostre país. Un projecte sòlid i amb forts fonaments, un projecte que parteixi del que la història ens ha fet viure i ensenyat, un projecte integrador de les necessitats pròpies del segle XXI, un projecte de futur on la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra cultura puguin ésser defensades sense complexos ni entrebancs com en l’actualitat.

Catalunya ha estat massa sovint vulnerada per uns i altres, i és ofesa i ridiculitzada com a costum democràtic normalitzat dins l’actual estat espanyol on es troba. L’esperit dels segadors no es basa en altra cosa que en la defensa de la nostra dignitat. El Poble de Catalunya, cansat de vexacions, sacrilegis i greuges de tot tipus per part de les tropes espanyoles, s’aixeca en revolta amb la falç al puny. I amb la falç al puny lluita sola contra Castella i França per evitar ésser governada per l’absolutista Felip d’Anjou. La derrota de les tropes catalanes a Barcelona el matí de l’11 de setembre de 1714 però, significà el Decret de Nova Planta amb l’abolició de la Generalitat i les altres institucions de govern pròpies, la prohibició de la llengua catalana i la negació de totes les llibertats de Catalunya.

Amb tot, la llibertat nacional de Catalunya sempre ha esdevingut una necessitat viva al país en les constants burles i menyspreus que el nostre país ha anat sofrint al llarg de la història. Un bon exemple n’és l’època del vilanoví Francesc Macià, del qual enguany en commemorem els 150 anys del naixement i la nostra ciutat organitza un llarg cúmul d’actes. És amb l’assalt a les redaccions del Cu-Cut i de La Veu de Catalunya per part de militars espanyols que Francesc Macià i Llussà s’inicia en política per defensar la dignitat de Catalunya i del seu Poble. Però amb la supeditació a l’estat espanyol es tira enrere la tant esperada i proclamada República Catalana i l’Estatut de Núria desitjat queda altament retallat.

L’Any Macià ens convida a conèixer l’Avi de Catalunya i a escoltar les seves sàbies lliçons de l’experiència. Catalunya al segle XXI continua sent menystinguda i infravalorada per l’estat espanyol. Les seves aspiracions en la redacció de l’últim Estatut van ser greument retallades i mal negociades, i encara a hores d’ara amb l’espera d’altres retallades per part del Tribunal Constitucional. La nostra llengua està prohibida a les institucions parlamentàries espanyoles que teòricament ens representen. El nostre dèficit fiscal és inconcebible a nivell europeu i la falsa democràcia espanyola no ens permet decidir ni defensar les aspiracions justes i necessàries per al nostre Poble.

Catalans, que l’experiència de Macià ens faci entendre que el projecte que necessita la nostra nació només pot ésser la defensa amb rigor i convicció d’una República Catalana justa, lliure i sobirana. No hi ha estatuts d’autonomia útils ni negociacions satisfactòries. Ens cal exigir el nostre dret a decidir per construir les aspiracions nacionals catalanes que al llarg de la història ens han estat prohibides, retallades o negades.

Article d’opinió publicat al Diari de Vilanova en l’edició del 10 de setembre de 2009.

Leave A Reply

Navigate