La voluntat de la majoria dels catalans àmpliament mostrada en diverses manifestacions multitudinàries, amb la via catalana del 2013, amb la V del 2014 i amb el 9N és evident que suscita dubtes sobre la viabilitat o no d’una Catalunya independent. Fins al moment Catalunya ha anat demanant més autogovern i en les últimes dècades ha anat ampliant les seves competències. La cessió de competències però, no ha anat acompanyada d’una cessió equivalent en matèria fiscal per poder desenvolupar-les i això ha provocat un endeutament progressiu de la Generalitat. Un endeutament que es pot traduir en dèficit d’infraestructures i en dèficit fiscal.
Si partim del PIB, a dia d’avui Catalunya esdevingués un estat independent seria la dotzena economia de la UE, just per sota d’Alemanya, França i el Regne Unit i per sobre d’Itèlia, Espanya, Portugal o la República Txeca. PErò, a què es deu que tinguem una economia tant forta? Doncs els nostres potencials econòmics són: la tradició i la diversificació industrial, l’excel·lència científica i la recerca, la fortalesa exportadora, el turisme i la capacitat d’extreure inversió estrangera.
Catalunya compta amb un múscul industrial destacable, el sector industrial representa el 65% del seu Valor Afegit Brut (VAB). Aquesta xifra ens situa per darrere de les economies del centre i de l’est d’Europa i per davant d’Alemanya, Itàlia, Espanya o França. Catalunya representa el 23% del VAB espanyol i destaca en sectors com ara el Químic i el Farmacèutic, la producció de maquinària i vehicles de motor i, entre d’altres, la fabricació de material i equip elèctric, electrònic i òptic.
Un altre dels potencials de l’economia catalana és la recerca i la capacitat innovadora. Durant el període 2006-2010 Catalunya va aportar fins al 3% de les publicacions científiques mundials sent només el 0.1% de la població mundial. A Catalunya tenim tres centres de recerca destacats: l’Institut Català de Fotònica (ICFO), la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i l’Institut d’Estudis Avançats de Física (IFEA). Això es deu, entre altres, per una aposta decidida en R+D+I per part de l’Administració Pública. Cal destacar també el paper de Barcelona com a pol atractor al voltant del sector TIC i de la telefonia mòbil.
En els darrers anys Catalunya ha intensificat la venda a l’exterior dels productes fabricats a Catalunya i suposa més d’un quart de totes les exportacions estatals situant-se en la mitjana europea pel que fa a exportacions. Si Catalunya fos un estat però, les vendes a Espanya també serien exportacions de vendes i això podria convertir-se en un superàvit comercial.
El turisme és també un els puntals de la nostra economia causat per la marca Barcelona però també per una diversificació del producte turístic que s’ofereix. Barcelona s’ha posicionat com a quarta destinació turística internacional, només per sota de Londres, París i Roma. Barcelona ha esdevingut el primer port de creuers més important d’Europa i es situa en quart lloc a nivell mundial per sota dels tres ports caribenys de Florida. L’aeroport del Prat ha superat el de Barajas en nombre de passatgers i Catalunya esdevé la primera destinació turística de tot l’estat espanyol. EL sector turístic cada cop és més present i divers en el nostre territori, podem parlar de turisme cultural, de turisme de sol i platja, de turisme familiar, d’enoturisme, de turisme de congressos, de turisme d’esports i d’aventura, etc.
I, per últim, la inversió estrangera. Catalunya ha estat la segona regió europea en inversió estrangera, només per sota del sud-est del Regne Unit, aquest fet evidencia que el procés d’independència de Catalunya no afecta a la inversió estrangera, ans al contrari. Moltes empreses internacionals aposten per Catalunya per la seva situació estratègica, per la seva diversificació industrial i de serveis, pel capital humà i la mà d’obra qualificada, la tradicional vocació productiva i industrial, l’atractivitat de Barcelona i l’obertura comercial.
Sovint quan parlem de la independència de Catalunya els dubtes ens invaeixen, i més si sentim els discursos de la por provinents de l’oest. Amb les dades a la mà queda ben palès que Catalunya té molts potencial que fonamenten i enforteixen la seva economia i que demostren perfectament la seva viabilitat com a futur estat independent
Text basat en la lectura de “Posicionament de la Catalunya independent en el context internacional” d’Oriol Martínez Alòs-Moner i Vicent Pastor.
