El mestre Víctor Balaguer és un dels que creia que el coneixement universal era clau en el desenvolupament d’una societat, prova d’això va ser la construcció de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Per una banda, a la biblioteca posava a la disposició de tothom el coneixement en diferents àmbits i apostava perquè l’entrada fos lliure i gratuïta indistintament de les classes, la llengua o la procedència. Fou un projecte pioner de biblioteca pública a finals del segle XIX quan el coneixement encara restava en mans de les classes benestants. I per l’altra banda, el museu pretenia mostrar la pluralitat del món amb la col·lecció etnogràfica i les noves tendències artístiques amb la pinacoteca. L’estudi a la biblioteca i la contemplació al museu havien de ser les eines per a l’encontre del coneixement. Tothom hi estava cridat per ser partíceps del moment d’efervescència econòmica, industrial, cultural i nacional que vivia el nostre país. I a dia d’avui, encara cal apostar pel coneixement com a garantia del desenvolupament de la nostra societat?
Els temps han canviat i les tecnologies de la informació i la comunicació posen al nostre abast gran quantitat de coneixement. Amb tot, val a dir que no tothom es pot permetre tenir aplicatius mòbils o accés a l’intercanvi de dades a la xarxa, d’aquí la necessitat de continuar apostant per garantir que en diferents punts de la ciutat hi hagi accés a la xarxa de forma gratuïta i, en els equipaments públics-com són les biblioteques- poder disposar d’ordinadors a disposició de la ciutadania per poder-se connectar. Una societat amb més coneixement és una societat formada per persones que saben el que volen i el que els hi convè, persones que tenen la capacitat de dissenyar, persones creatives, persones emprenedores, persones lliurepensadores, persones crítiques, persones amb valors i persones amb inquietuds. Potser és això el que a dia d’avui més ens fa falta però, potser és això el que a dia d’avui encara hi ha ens que no els interessa que la societat tingui accés al coneixement, sigui crítica i pugui accedir en igualtat de condicions als mateixos llocs que la resta.
La igualtat d’oportunitats és la garantia perquè cada membre de la societat pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats en benefici de la resta. Si tots tinguéssim les mateixes oportunitats voldria dir que seríem una societat molt més competitiva econòmica i humanament. L’aposta pels serveis públics, per les polítiques socials i pels valors republicans no deixen de ser això, donar oportunitats a tothom perquè després retorni a la societat i n’asseguri el màxim desenvolupament. La igualtat d’oportunitats és vetllar pel bé comú i no pel benfici d’uns quants per continuar mantenint el control. Avui, quan apostem pel bé comú, apostem pel coneixement universal i no només parlem de museus i biblioteques públiques sinó d’un sistema educatiu de qualitat per assegurar el màxim desenvolupament integral de cadascun dels membres de la nostra societat.
El coneixement ens permet una obertura de mires per veure l’entorn, el món i la societat d’una manera molt més àmplia. Un sistema educatiu de qualitat, una aposta per mostrar el coneixement universal com ja va fer el mestre Balaguer a través de biblioteques i museus públics, una garantia a l’accés a la xarxa (l’actual encontre amb el coneixement i amb institucions i associacions de coneixement) i un accés a la universitat per construir una societat rica en els diferents àmbits, competitiva en qualitat i valor de la seva producció i estandard de recerca, investigació i creació en diferents àmbits. L’augment de les taxes universitàries i la restricció o el repartiment injust de beques suposa anar contra aquesta societat més competitiva que retorna el coneixement en millores en el benestar, en l’economia i en el propi progrés de la mateixa societat. Encara a dia d’avui, l’aposta pel coneixement continua sent aposta pel desenvolupament. És una llàstima que no tothom ho vegi així perquè al final, tots en sortim perjudicats.
