Quan parlem de la Vilanova i la Geltrú del segle XIX parlem de l’efervescència social, econòmica i cultural de la nostra ciutat. I quan parlem de la Catalunya del segle XIX parlem de la Renaixença que va fer despertar un país adormit i que el va posar a l’alçada de les altres nacions europees en matèria social, econòmica, política i cultural. Personatges com Víctor Balaguer, Francesc Gumà i Ferran, Francesc Macià i Joan Ventosa i Roig ens ensenyen que per fer avançar una ciutat i un país convé entendre’ls en la seva globalitat perquè el desenvolupament econòmic va lligat al polític, el social i el cultural. Avui els efectes de la crisi econòmica marquen l’actualitat social de la nostra gent perquè hem perdut l’estat del benestar. No podem parlar de desenvolupament de la ciutat i del país sense fer front a la pobresa energètica, als desnonaments, als alts índexs d’atur i a la pèrdua d’aquests subsidis… No podem parlar de desenvolupament de la ciutat i del país sense lluitar contra les desigualtats tot apostant amb fermesa pels serveis públics de qualitat i per polítiques que afavoreixin la igualtat d’oportunitats. La política és la nostra eina.
Malauradament, massa sovint la política s’ha entès com a simple gestió econòmica d’una empresa, sense copsar la globalitat dels seus efectes en la ciutat i en el país i sense entendre la seva missió pública. Retallar en matèria de sanitat, per exemple, es tradueix en dificultar l’accés a l’atenció sanitària i empitjorar la qualitat dels serveis que s’ofereixen a la ciutadania. La política d’alguns s’ha basat només en atendre l’economia i no en atendre la societat.
Si concebem les partides pressupostàries dels capítols d’acció social com a despeses i no com a inversió social és que encara no hem entès l’essència i la utilitat de la política. Criticar la inversió social que es va fer a la ciutat quan se la va dotar d’equipaments com el CAPI de Baix-a-mar, l’IES de Baix-a-mar o la Plataforma Multiserveis d’atenció a la Gent Gran i a les persones dependents és no entendre les necessitats que hi havia i que hi ha a la ciutat. Sense aquests equipaments, ara hi hauria una sobrepoblació a les aules, un col·lapse als centres d’atenció primària de la ciutat i molta gent gran estaria desatesa.
La veritable garantia d’un bon govern no és el que gestiona els diners públics d’esquena a la ciutadania -només preocupat per tancar el pressupost en superàvit- sinó aquell que governa amb un projecte global i dedica tots els recursos a atendre les necessitats socials, econòmiques i culturals de la ciutat. Fer gala de bon govern per haver tancat el pressupost en superàvit és no entendre la importància de la política com a servei públic i no ser sensible a les necessitats i urgències socials del moment.
Avui, el desenvolupament de la nostra ciutat passa també per un desenvolupament polític, econòmic, social i cultural per poder tornar a ser un referent i garantir una societat més justa, cohesionada, emprenedora i sostenible. Parlar de desenvolupament polític, avui, és parlar de regeneració, de lluita contra la corrupció, de transparència, de rendició de comptes, d’impuls de la participació. És parlar de la construcció d’un nou país i, alhora, d’una racionalització de la despesa i d’una cogovernança entre representants i ciutadania. I aquest és el model d’ERC.
Parlar de desenvolupament social, avui, és dignificar i posar en valor l’espai públic com a espai d’encontre i convivència entre la ciutadania. És apostar amb fermesa per les polítiques al servei de les persones i per la qualitat dels serveis públics com a mesura per recuperar el benestar social que hem perdut. És reivindicar la construcció del nou hospital, incrementar els serveis d’atenció a la gent gran, apostar pels programes de salut comunitària, donar respostes a la gent desnonada i potenciar la Taula del Tercer Sector en coordinació amb Salut, Educació i Serveis Socials per preveure i apaivagar situacions d’exclusió social i de pobresa. I aquest és el programa d’ERC.
Parlar de desenvolupament econòmic, avui, és donar facilitats a les empreses perquè es puguin instal·lar a la nostra ciutat, desplegar la banda ampla als polígons industrials, rebaixar el peatge de la C-32, incrementar les places hoteleres de la ciutat, apostar pel producte local i el Km0, promoure l’emprenedoria i la col·laboració entre empreses a través del programa del cowork, donar assessorament per a la creació de noves empreses i ampliar l’oferta formativa en base a les demandes i activitats econòmica de la nostra ciutat. I aquest és el programa d’ERC.
Parlar de desenvolupament cultural, avui, és democratitzar la cultura com a eina de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats, és apostar per dur a terme cultura al carrer i creure en la cultura com a dret universal lliure de barreres econòmiques. És revitalitzar el gran llegat patrimonial com a estendard d’identitat i promoció, concebre el patrimoni festiu com a eina de dinamització i cohesió social, donar suport al dinamisme i a l’activitat associativa, promoure la creativitat artística i els grups emergents de la ciutat. I aquest és el programa d’ERC.
Volem que Vilanova i la Geltrú torni a ser la ciutat pionera que va ser el segle XIX, volem governar apostant per un desenvolupament en l’àmbit social, polític, econòmic i cultural perquè aquesta és la veritable garantia d’un bon govern. Volem una ciutat més justa i cohesionada, més emprenedora i més sostenible on tu en siguis protagonista. Volem una nova vila dins un nou país i no pararem fins a aconseguir-ho!
