Davant les crítiques sorprenents que ha generat el cartell del Carnaval d’enguany, em veig obligat a escriure’n quatre línies a fi de donar vàlua a una obra que va més enllà del que es mostra i que, a parer meu, és el reflex del Carnaval de la nostra ciutat.
Sembla com si any rere any, haguem d’explicar que el nostre Carnaval va més enllà de les rues de disfresses on mana la bellesa estricta, la perfecció coreogràfica i el glamour de la carrossa. Precisament l’origen del Carnaval és treure’s els complexes, les pors pel que diran i viure amb disbauxa els últims dies abans de Quaresma. Si la festa del Carnaval ha de reduir-se a l’estètica i a la simple imatge, voldrà dir que encara no hem estat capaços de trencar la rutina i viure l’essència de la mateixa festivitat.
El viure ens porta a seguir dia a dia uns camins preestablerts, a haver de cuidar la imatge que donem de nosaltres mateixos i a haver de treballar amb responsabilitat i exigència de forma imparable. I, precisament aquí, és on té sentit el Carnaval, en parar, en fer un parèntesi, en deixar-se anar uns dies per gaudir de la festa, en trencar jerarquies d’uns vers els altres i en buscar aquest alliberament necessari de les pressions, les angoixes i els condicionants del dia a dia.
Quan mirem el cartell de Carnaval d’enguany la mirada es focalitza primerament en uns pantalons abaixats i en unes taques de xató de Vilanova. Què millor per representar aquesta necessitat de “despullar-nos”, de treure’ns la roba, símbol de quotidianitat, per viure el Carnaval? El cartell és una crida a deixar els paràmetres preestablerts i a trencar la rutina. El cartell és una crida a celebrar el Carnaval, a sentir-lo i, sobretot, a viure’l.
Treiem-nos els complexos durant uns dies, deixem a banda els rols a seguir, oblidem-nos de les pors del que diran i deixaran de dir, trenquem les barreres que ens autoimposem i gaudim dels dies de Carnaval. Fora complexos! Som com som i fem el que fem però, per sobre de tot, som persones que volem viure plenament, que volem divertir-nos i volem compartir junts uns moments entrenyables.
No és però, una festa com qualsevol dissabte, és una festa que barreja tradició, sàtira i disbauxa. Una tradició que en el cartell ve representada pels elements festius propis del Carnaval i també per l’entorn de la cuina tradicional catalana de Can Papiol. Alhora, també ve representada per l’element gastronòmic més propi d’aquests dies i únic: el xató. Però tot i així, mostra una tradició que ve condicionada per un toc de modernitat amb el tatuatge de la cama.
Quanta sàtira! Això sí que és un cartell propi del Carnaval de Vilanova i la Geltrú! Però ja se sap, la sàtira implica trobar el doble sentit de les coses i copsar el doble significat del que s’explica o es mostra i no tohom hi està acostumat.
Si la crítica al cartell de Carnaval d’enguany es limita a una visió simplista centrada en unes taques de xató que poden fer referència a un gaudi sexual és que no hem entés el cartell i que encara no hem entés ni sabem valorar l’alt potencial que té el nostre Carnaval. Enhorabona per l’obra Bernat!
11 Comments
I ara jo dic: Haver de fer quasi una “tesi doctoral” sobre els motius d’un cartell de carnaval (en aquest cas el nostre benpreuat #carnavalvng ) no és en sí mateix una sàtira? 😛 #vinagre #pelcarnavaltotshival
Potser que el qué volia expressar l’autor no hagi quedat prou plesmat en el seu cartell? No ho sé, però la veritat és que en veient el cartell no arribes a cap conclusió i en principi el Carnaval i tot el què en deriva hauria de ser per a tothom, entesos i no entesos.
Entesos Marta però en cap cas es pot dir doncs, que el cartell no és el reflex del Carnaval de Vilanova i la Geltrú 🙂
Aquest cartell pasara a la historia , q es lo q buscar un cartell impactar i tant q ho has aconseguit. felicitats Bernat .
vilanova es diferent a veure quan os entereu.
Hahaha Molt ben dit Abel, és una altra manera d’expressar el q vol transmetre el cartell. A gaudir del q queda del Carnaval!
tot aixo s’ha d’interpretar ??? caram… que incults que som els simples mortals… tantes reflexions s’han de transmetre desde el punt de vista d’un inspirat a l’art… aixi va el pais
ahhh i com a mínim el model s’hagués pogut tallar les ungles dels peus… o no… a veure com ho interpretem això vist desde el punt de vista artístic…
Com diu la crítica, el sentit del Carnaval és deixar estar els complexos i mostrar-nos tal i com som, entre altres coses, alguns amb les ungles sense tallar. La importància del cartell però, no és la imatge 😉
Ja ho veus Samuel quantes coses poden sorgir d’un cartell q no busca comunicar sinó ser una obra d’art
amb tots els meus respectes… el problema es que a tot lo que a algu li surt del seu cap i li vulgui ficar “aixo és art” ja ho te que ser. I això no és així. I continuo dient… no tothom pot ser metge, com no tothom pot ser artista. Hi ha masses ganes de viure la vida cómode… i amb tots els meus respectes torno a repetir.
A l’igual q no tothom pot ser artista, no tothom pot ser crític d’art i fer segons quines afirmacions sense fonaments