21
juny
2015

“La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”

Avui ha estat el dia universal de la Sardana i en molt municipis, inclòs Vilanova i la Geltrú, s’ha celebrat amb una ballada i la posterior recepció a l’Ajuntament on s’ha donat vàlua a aquesta dansa. Se n’ha escrit molt sobre la sardana; el poeta Joan Maragall ja va deixar escrita aquella frase tan cèlebre: “la sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan; és la mòbil magnífica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant”. Però ja la valorem prou? Avui, deixeu-me que us exposi què és la sardana a títol personal.

Qui més qui menys de ben segur que ha sentit alguna sardana en la seva vida. Tot comença amb el flabiol que dóna el toc d’alerta, el toc d’atenció, la crida a tothom per compartir una bona estona en col·lectivitat. Tothom hi està cridat i havent sonat comença a tocar tota la cobla majestuosament. Un conjunt d’instruments que es fan sentir, dissenyats per ser tocats a l’aire lliure perquè te’ls trobis i puguis sentir-te part de tots aquells que ballen. I és que la sardana és una dansa inclusiva on tohom hi és cridat. No passa res si ja ha començat, sempre pots unir-t’hi i ampliar la bellesa del cercle.

Hi ha qui no s’atreveix per vergonya o que va a escoltar la música però, el contrapunt ja s’encarrega d’induir-te al moviment, encara que sigui ben petit i només amb el peu. I és que la sardana és una dansa ben enèrgica. Si no hi estàs acostumat acabes amb un mal de bessons increïble! Ballar sardanes no deixa de ser fer salut però d’una forma lúdica, festiva i en companyia. Les sardanes reflecteixen una vitalitat i una energia desmesurada que tot i haver curts i llargs no deixes de saltar i de moure’t seguint els passos.

El que diferencia les sardanes d’unes amb les altres evidentment és la melodia que s’expandeix entre els compassos i el contrapunt. És la melodia que amb les seves notes t’encisa i t’emociona perquè la sardana és emotiva i és sentiment. Tothom té la seva sardana preferida, a banda de les més conegudes i les més patriòtiques, sempre hi ha aquella que ens desperta alguna cosa especial. Personalment, la meva és Maria de les trenes perquè em porta a records d’infantesa (podeu sentir-la fent clic a sobre de l’enllaç).

És cert que hi ha improvisacions amb passos lliures que les colles sardanistes utilitzen sobretot en els concursos però, a priori, tots els passos estan marcats i els balladors els segueixen amb una posició ferma i recta. La sardana no es pot ballar de qualsevol manera i és que, vulguem o no, la sardana és una dansa solemne, que es fa valdre i s’enorgulleix d’ella mateixa. El cercle que es configura i que va movent-se cap una banda i cap a l’altra la fa una dansa impensable i admirable alhora.

No sé si tothom és coneixedor que a l’hora de ballar sardanes, en cada cercle, hi ha d’haver algú que vagi comptant per anar avisant a la resta de balladors els passos que han de fer i quan hi ha els canvis perquè no els agafi desprevinguts. Si no ho sabieu, fixeu-vos-hi un dia, apropeu-vos i sentireu que de tan en tan crida algú donant les indicacions oportunes. I és que la sardana també és una dansa racional i amb un càlcul matemàtic al darrere.

És una llàstima que ens actes oficial només s’escolti alguna sardana i no es balli. Sort en tenim que algunes tenen lletra i podem cantar “Som i serem gent catalans tant si es vol com si no es vol que no hi ha terra més ufana sota la capa del Sol” (la Santa Espina que també podeu sentir fent clic a l’enllaç). I és que, és evident que la sardana és una dansa patriòtica -com d’altres que també tenim- i que ens identifica amb un país i ens reafirma com a col·lectivitat singular, única i viva.

Sí, suposo que ja us n’haureu adonat, la sardana és el reflex del nostre país que diu al món com som els catalans: inclusius amb la gent, amb molta vitalitat en el dia a dia, emotius amb allò que és nostre, solemnes en les tradicions, racionals amb els càlculs i ferms en els nostres ideals patriòtics. Que no defalleixi la sardana i que els catalans i catalanes continuem reivindicant-nos com a país lliure, just i sobirà. Està a les nostres mans!

 

 

 

 

 

 

Altres articles interessants

El full de ruta cap a la República Catalana #JuntsPelSí
El Palau Novella i la comunitat budista al Parc Natural del Garraf
El llegat dels indians com a tret identificatiu del Garraf
El nou Espai Goya de la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú

Deixa un comentari