Aquesta és una exposició itinerant que ja fa anys que tomba arreu de Catalunya. Es tracta d’un estudi del vilanoví Bienve Moya que mostra una visió de la festa popular com a manifestació cívica de la població que va creant identitat i, evidentment, en el cas de Catalunya, va configurant aquesta catalanitat cívica. Les tradicions i les festes són quelcom que es van forjant i transformant amb el pas del temps i que ens les sentim pròpies. Són aquest moviment de masses que va creant el calendari festiu d’una societat i reflecteix la relació dels seus membres vers la natura, el treball, la religió, l’oci o l’art gestant així una cultura popular pròpia de cada territori. Catalunya és un dels territoris més rics en cultura popular i en Bienve Moya un dels estudiosos més destacats en aquest àmbit. L’exposició doncs, ens fa descobrir les nostres arrels i els nostres orígens, alhora que ens fa reflexionar sobre la nostra identitat nacional partint d’aquesta cultura popular que ens és tan pròpia.
Fins el 30 de setembre podrem veure aquesta exposició al Centre d’Art Contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú. “La festa popular i la catalanitat cívica” es divideix en cinc àmbits. En el primer àmbit es presenta la festa de forma genèrica i d’arreu amb manifestacions relacionades amb els cicles del camp, els canvis de temps o els esdeveniments universals. Posteriorment ens presenta la concepció antiga de la festa relacionada amb la iconografia dels sants (l’hagiografia), la mitologia i la connexió entre totes dues al llarg del calendari festiu. Seguidament, la transformació de la concepció antiga de la festa per una nova concepció on la societat s’apodera de la festa. És el naixement dels ateneus i de l’associacionsime arreu del país que connecta amb l’efervescència dels nacionalismes europeus. Catalunya, evidentment, no en queda fora i la festa forma una part imprescindible d’aquesta configuració nacional.
La transformació de la concepció de la festa però, ve determinada pels esdeveniments històrics i el context sociopolític del moment. La catalanitat cívica que s’havia configurat a principis del segle XX ve estroncada pel franquisme però, curiosament, a finals dels anys 70 es torna a reinventar la festa amb la creació de noves companyies de circ i d’art que porten les actuacions -i en conseqüència la festa- al carrer. Això durà als diferents intents de recuperació del carnaval i a la recuperació progressiva de la festa popular al carrer. A dia d’avui Catalunya és un país ric en cultura popular i així ho demostra el ric ventall d’elements artístics que acompanyen la festa (vestiari popular, vestits dels balls, instruments musicals, figuretes, iconografies, etc.). Queda clar doncs, que la cultura popular és la més universal de totes les cultures.
