Aquesta setmana vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la conferència de l’actual conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, titulada “Catalunya culta: escenaris de futur”. En ella, el conseller va fer un repàs de l’estat de la cultura en l’actualitat, de l’impacte de la crisi, de les necessitats actuals i de les perspectives de futur en consonància amb les polítiques que s’havien anat prenent des de la conselleria.
Primer de tot va posar sobre la taula que, malgrat l’impacte i la davallada de la producció cultural a Catalunya degut a la crisi econòmica, Catalunya té una aportació cultural del 5.89% del seu PIB, quan la mitjana europea és del 4.5%. Per tant, és evident que Catalunya té una gran capacitat de producció cultural. Però, quan parlem de producció cultural, no només parlem de l’aportació al PIB català sinó del que suposa l’activitat cultural en el conjunt del món. A Catalunya som el 0.1% de la població mundial però representem l’1% en valor de producció cultural mundial, el que es tradueix en què tenim un alt índex d’exportació del producte cultural que generem.
És evident doncs, que amb les dades que ens va exposar el conseller la cultura és un factor de riquesa del nostre país i que cal cuidar aquest sector perquè una societat més culta és una societat més rica. Amb tot, quan parlem de cultura massa sovint ens limitem a extreure’n resultats econòmics quan la cultura va molt més enllà. Aquests últims anys de restriccions econòmiques, el sector cultural és un dels que més s’ha vist afectat per les restriccions econòmiques ja que li ha estat més difícil rendir comptes basant-se estrictament en aspectes gerencials. I és que la cultura no es pot basar només en aspectes econòmics sinó també socials, productius i nacionals.
La cultura ens ajuda a construir una societat més justa perquè és una eina de cohesió social, d’aposta per la igualtat d’oportunitats en el si d’una societat desigual. La cultura ens ajuda a crear persones crítiques amb inquietuds intel·lectuals que respectin la diversitat i les divergències d’uns i altres i posin en valor la diferència. L’aposta per l’accés universal de la cultura és la garantia d’una societat més democràtica, oberta i cohesionada, que vulgui compartir, conversar i conviure i on uns no tinguin més oportunitats que altres per raó del seu nivell econòmic o de la família de procedència. Apostar per la cultura és apostar per una societat més rica econòmicament però també més justa socialment.
Oferir les mateixes oportunitats és donar la oportunitat a incloure’ns tots dins d’un mateix sac independentment de la procedència, de la llengua que es parli a casa, de la raça o de la ideologia política, perquè la cultura ens ajuda a crear una societat més cohesionada i a sentir-nos part d’un mateix col·lectiu. La cultura ens ajuda a construir un país, defensant-ne el seus trets d’identitat, les seves costums i tradicions, la seva llengua, la seva història, el seu paisatge i el seu patrimoni. La cultura ens ajuda a presentar-nos internacionalment com un país amb una identitat sòlida i una gent que se sent partícep d’un projecte comú.
I, finalment, -tot i que podríem allargar-nos amb molts més adjectius- la cultura ens fa ser una societat més pròspera perquè ens ajuda a desenvolupar els nostres potencials i a construir plegats una societat més creativa, més innovadora, més intel·ligent, més competitiva, més sostenible. La cultura ens fa ser un referent i un puntal dins d’un món on ens mirem els uns als altres. I és aquesta prosperitat la que ens aportarà un major benestar i una major qualitat de vida en la nostra societat. Perquè l’aposta per la cultura és una aposta que retorna en beneficis per a la societat, encara que no siguin estríctament econòmics.
La cultura ens fa ser més pròspers i ser més pròspers vols dir ser més rics, i més justos, i més cohesionats. És un cercle de mai acabar perquè la inversió en cultura és una inversió de la qual tots, més tard o més d’hora, en sortim beneficiats, només cal creure-hi i evidenciar-ho. Si volem i apostem per una societat més rica, més justa, més cohesionada i més pròspera, necessitem més cultura en el si de la nostra societat.
