caliu càlid que s’escampa
tot crida dins l’estança
a obrir els ulls i a estar despert.
És hora d’aixecar-se, és hora
de florir i de construir el niu
que no hi ha res més viu
que aquell que surt a fora.
La branca incerta està florida
i reflecteix bellesa i vitalitat
com si cap dubte ni realitat
l’hagués capficada ni afeblida.
Observa-la i mira’t a tu.
Branca florida o branca morta,
que brota amb allò que l’importa
o que per les pors s’ha deixat dur?