Després d’un any de la mort de Joaquim Molas i Batllori i que aquest hagués deixat en llegat la seva biblioteca i arxiu personal a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, aquesta institució ha volgut fer un homenatge al mestre Joaquim Molas amb l’exposició “Atles Molas. Ordre i disjuncions en les avantguardes”. Una exposició que mostra el món de les avantguardes catalanes i l’originalitat del treball de Joaquim Molas en l’elaboració d’una relectura d’obres que abarquen des de Joan Salvat-Papasseit fins a Josep Vicenç Foix o Joan Brossa. Una mirada a la literatura del segle XX basant-se en una anàlisi de l’aportació del mestre, crític i historiador de literatura catalana, reivindicant així l’obra de Joaquim Molas. I és que l’estudi de les avantguardes catalanes passa inevitablement pel mestre Molas i les seves aportacions en el món acadèmic, en la descoberta, l’anàlisi i la relectura de les obres literàries del segle XX.
Joaquim Molas i Batllori (1930-2015) fou un gran estudiós de la literatura catalana, escriptor, historiador i catedràtic a la Univiersitat Autònoma de Barcelona. Es va llicenciar en Filologia Romànica i va fer una estada a la Universitat de Liverpool on va començar a reinterpretar les èpoques i les obres de la literatura catalana posant-les en el seu context. Segons Molas “Per a mi la història literària és la reconstrucció d’un moment determinat, és a dir, la descoberta i identificació de totes les forces, les marginals incloses, que la conformen“. Llegint i rellegint va ordenar la literatura catalana com un procés històric encadenat que ens ajuda a entendre-la com un complex artístic connex. Tal i com ell mateix afirmava, escrivia per entendre i fer entendre. I així, la seva principal aportació és en l’estudi de la literatura del segle XX i, especialment, en les avantguardes, interpretant-les i fent-les comprensibles i accessibles a la resta.
El treball de Molas se’l pot caracteritzar pel seu dot de síntesi, el seu rigor i el seu eclecticisme. La seva feina l’apassionava, de la lectura de les obres n’extreia dades textuals que juntament amb el context construïen tot un seguit de connexions fins arribar a edificar una gran teranyina conceptual. En el foncs, l’obra de Molas és també com una teranyina composta per un complex englomerat d’articles, llibres publicats, estudis acadèmics, apunts universitaris, pròlegs i antologies. Una teranyina on cada fil partia d’una pregunta que el mateix Molas es feia davant de cada lectura. L’exposició doncs, mostra l’Atles Molas amb totes les seves estructures d’ordre i disjuncions de les avantguardes. Els comissaris Enric Bou i Jordi Cerdà Subirachs doncs, ens conviden a descobrir l’obra del mestre Molas.
L’exposició acaba amb una de les frases del mestre, “M’agradaria de veure, d’aquí a cent anys, la idea que tindrà la gent de la “meva” literatura, o sigui, de la que visc i no acabo de conèixer del tot“. El fer-se preguntes constantment és la base de les connexions i estructuracions de la història de la literatura per a Molas i és, alhora, l’essència per entendre un gran mestre. Que el fer-nos preguntes doncs, no s’aturi per continuar creant coneixement i fer-lo més entenedor a la resta. L’exposició es podrà veure fins el dia 15 de gener de 2017.
Jordi Medina Alsina
