L’exposició que podreu veure fins el 22 d’abril al MACBA comença plantejant-nos l’escultura com la millor forma de qüestionar-se les coses i fer-se preguntes. Ens presenta l’escultura com una eina de reflexió col·lectiva i, alhora, de contemplació individual. La contemplació ens exigeix silenci però el so ambiental esporàdic forma part de l’exposició. Els humans com a partíceps d’una reflexió i admiració individual i col·lectiva. El silenci i el so, el gris i el color, els diferents materials, el visitant com a part mateix de l’exposició ens endinsen en un món de preguntes -amb resposta o no- vers el que veiem, el que som i el que fem. Una exposició que val molt la pena d’anar-hi i deixar-se endur pels sentits!
Jaume Plensa (Barcelona, 1955) és un artista de materials, sensacions i idees. En la seva obra el seu objectiu no és fer objectes, sinó desenvolupar relacions entre ells i incloure’ns-hi a nosaltres. Es reconeix les seves obres pel domini de la proporcionalitat i el volum, conferint en elles una gran força i significat que ens condueix vers la contemplació, la fascinació i l’admiració. Plensa és un artista reconegut, la contraposició d’elements, de materials i d’imatges forma part de la seva obra sense por al desequilibri o contradicció que pugui generar. El contrast forma part de l’essència de l’obra però també del viure, del dubte i la incertesa. Viure també vol dir dubtar, caminar entre contrastos, contradir-te per créixer i definir-te però sobretot seguir endavant.
Us animo a fer això, a visitar aquesta exposició, a contemplar i a deixar-se anar per la informació que ens va arribant a través dels sentits. Atureu-vos a observar, a escoltar els sons i els silencis, a interioritzar el buit i a donar temps i espai a tots els pensaments que puguin sorgir. I un cop hagueu vist l’exposició, us animo a llegir el fulletó de l’exposició -que trobareu a l’entrada- i a tornar-la a veure coneixent-ne el sentit i el contingut. Gaudiu-la i torneu-la a gaudir els cops que faci falta perquè gaudint-la us anireu coneixent a vosaltres mateixos.
Jordi Medina Alsina
