Fins el 10 d’abril es pot visitar l’exposició “+Humans. El futur de la nostra espècie” al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Es tracta d’una exposició que cerca la reflexió del visitant vers els límits de la humanitat i que va ser exhibida per primer cop a la Science Gallery del Trinity College de Dublín. Parteix de l’aprofitament de les innovacions i el desenvolupament tecnològic per debatre sobre els avantatges i els inconvenients que aquests suposen. Més perfeccionament de l’espècie humana a vegades pot ser sinònim de menys humanitat perquè potser la imperfecció és l’essència de la nostra espècie. Una exposició que no et deixarà indiferent i que t’ajudarà a respondre preguntes com què vol dir ser humà avui, com serà la humanitat d’aquí a cent anys o si el progrés de la humanitat ens pot arribar a fer millors o no.
L’evolució tecnològica, els invents i el progrés en general ens ha portat a ser més eficaços i eficients en moltes accions que fa uns quants anys enrere eren impensables de poder realitzar. Podem parlar del transport, de la comunicació, de les medicines, del coneixement de l’entorn, etc. Però també podem parlar de nosaltres com a éssers humans. Els implants són un bon exemple, ens permeten suplir les nostres mancances, ens permeten poder arribar allà on no arribaríem sense aquest progrés tecnològic. I fins a tal punt que ens trobem atletes corrent amb cames de guepart, pròtesis que augmenten les seves capacitats físiques. Davant d’aquesta realitat ens sorgeix la pregunta: on arribarem? Arribarà algun dia que potser podrem fabricar òrgans humans o que ens incorporarem pròtesis específiques per ser més eficients en la nostra feina quotidiana. L’exposició posa l’exemple, ben trobat, d’un pianista amb un sisè dit a la mà. Fins a quin punt el desenvolupament de les nostres capacitats és ètic, humà i acceptable?
Per altra banda, també cal posar de manifest que l’era digital, el progrés i els avenços en el món de la tecnologia, la comunicació i la informació, també causen més tristesa, més depressió, obesitat, cansament, aïllament… És aquesta la perfecció humana que cerquem? Aviat ens trobarem amb avenços de tipus biotecnològic, robòtics i intel·ligència artificial que manipularan els nostres cossos i que, potser, algun dia el món artificial ens acabarà substituïnt. Aquest fet suscita moltes reflexions, ha estat motiu de diverses pel·lícules de guerres entre humans i màquines i ens genera molts interrogants ètics sobre la nostre pròpia identitat i humanitat. És evident que el progrés tecnològic i científic ha provocat o pot provocar un canvi en els nostres hàbits realitzant accions com la reproducció assistida, els estudis de fertilitat, allargant la vida amb màquines de suport en el funcionament dels nostres òrgans i/o l’elecció dels gens dels nostres descendents.
L’exposició mostra diferents obres d’art, projecta documentals i presenta diferents avenços per ajudar el discurs expositiu i per enriquir la reflexió existencial del visitant. La realitat virtual, el test d’ADN per comprovar la compatibilitat com a parella entre dues persones, la cirurgia plàstica, dispositius d’empatia per crear emocions, entre altres, potser ens fan ser més pràctics, més eficients i més eficaços però, potser ens fa ser menys nosaltres mateixos, converteix les relacions humanes en artificials i ens impedeix desenvolupar-nos com el que som: humans imperfectes. Una exposició molt recomenable. Ja em direu què us suggereix!
