Permeteu-me que l’article d’avui no es centri en el món de la cultura i el patrimoni sinó que sigui una reflexió més personal sobre el moment que ens toca viure. Ja fa molt de temps que es parla de la independència de Catalunya però, mai fins ara l’havíem tingut tan a tocar. Les últimes manifestacions, la via catalana i la V han estat uns reclams clars, majoritaris, pacífics i democràtics indiscutibles. La voluntat és clara i no ens podem arronsar ni fer enrere és l’hora d’assumir compromisos i tenir clars els objectius.
La nostra lluita no és quelcom sorgit del segle XXI sinó que forma part de la nostra història. Les derrotes, les victòries i les resistències ens han portat a ser el que som i a ser com som. Tot i les diverses accions per eliminar la cultura, la llengua i la nació catalana continuem sent una de les cultures amb més potencial del món, i això ho demostra el fet que som una de les llengües més presents a internet o el percentatge internacional de les exportacions del producte cultural català.
En els moments on la cultura catalana estava gairebé extingida, la voluntat de molts ha fet renéixer aquest sentiment de pertinença i aquest sentit de comunitat que ens ha portat a posar la llengua catalana en un nivell de prestigi i de producció notoris. Exemples com la recuperació dels Jocs Florals, el moviment de La Renaixença, les Bases de Manresa, la Mancomunitat de Catalunya, la República Catalana de Macià i Companys i/o la Nova Cançó i els Setge Jutges són fonamentals per entendre el nostre paper en la història. Som el que som perquè molts han cregut i defensat la nació catalana i, alguns d’ells, fins a la mort.
El nostre passat ens fa entendre que ens devem als que ens han precedit, a tots aquells que tenien clars els objectius que perseguien però que ja no estan amb nosaltres. Alhora, aquesta mirada històrica ens fa ser conscient que -més tard o més d’hora- algun dia nosaltres també deixarem de ser-hi i ens fa preguntar-nos què haurem deixat als que venen darrere. Podem arronsar-nos i deixar-los lligats dins d’un estat espanyol que ens espolia, que malbarata i que menysprea la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra cultura o, per al contrari, podem donar sentit a la història i deixar-los una República Catalana per assegurar-los un futur millor.
És hora d’assumir compromisos i tenir clars els objectius pels que lluitem. Avui, queden exactament 70 dies per les eleccions municipals que seran la primera volta de les eleccions nacionals catalanes del 27 de setembre. La història la construïm nosaltres amb les nostres accions, cal doncs ser-ne conscients per assumir els reptes i els compromisos que ens faran avançar com a país i com a poble. Tothom és necessari i tothom és imprescindible en la construcció de la República Catalana. A partir del 24 de maig necessitem una majoria d’alcaldes i consistoris independentistes i necessitem la implicació de tots i totes per fer-ho possible.
