21
des.
2014

Els Museus de Sitges es destapen després del llarg període d’obres

La notícia de l’obertura dels Museus de Sitges era molt esperada després de tants anys d’obres de rehabilitacó dels edificis, de polèmiques veïnals amb el projecte i de renovació i adaptació a les exigències pròpies d’un museu del segle XXI. El passat 14 de juny ja vam tenir una jornada de portes obertes que ens va mostrar els edificis del Cau Ferrat, Can Rocamora i Maricel connectats per dins i preparats per allotjar una de les col·leccions artístiques més importants del nostre país. En aquell aleshores, les pròpies parets ja mostraven neguit i ànsia per tornar a ser el que eren, un temple d’art i d’artistes.

Avui ja podem veure en ells aquell esperit de retrobament amb l’essència d’artista que cadascú té a dins seu, en aquell copsar el Cau Ferrat com a temple modernista, com a espai de trobada i d’intercanvi d’inquietuds i vigurositats incomprensibles, com a espai d’encontre amb un mateix mentre queda embadalit i bocabadat per la diversitat de peces en ell allotjades. L’afany pel col·leccionisme de ceràmica, vidre o ferro forjat que ens fan preguntar el per què de tot plegat i el sentit en nosaltres mateixos. L’espai enlluerna l’espectador i l’anima a formar part de la comunitat d’artistes que vaguen per donar sentit al món que els envolta.

Museus de SitgesLa visita és un relat d’història de l’art que es remunta a l’edat mitjana amb peces del Romànic i posteriorment del Gòtic fins a arribar a les segona meitat del segle XX. És un constant diàleg entre el mar i les obres que es mostren on el visitant no pot quedar-hi absent i es veu obligat a participar-hi, a preguntar-se què hi veu en cada peça i a cercar l’època o el moviment artístic amb que més es sent identificat. I aleshores, havent-lo trobat, és quan s’adona del que és, del que pretén ser i del que serà tard o d’hora. Hom forma part d’aquest itinerari i d’aquest diàleg inacabat que val la pena descobrir.

Els museus de Sitges amb la mostra de la seva col·lecció evidencien que són un referent nacional museístic indiscutible, que són una parada obligada per a tots aquells amants de l’art i per a tots aquells artistes que busquen retrobar-se. Us animo doncs a ser artistes, a retrobar-vos i a aprofitar les jornades de portes obertes que seran fins al 4 de gener (25 i 26 de desembre i 1 de gener tancat) en horari de 10 del matí a 5 de la tarda. També aprofito per felicitar i donar l’enhorabona a tot el personal del Consorci de Patrimoni de Sitges que ha treballat de valent per fer possible aquesta reobertura i, molt especialment, a la directora-gerent del Consorci perquè no era quelcom fàcil.

Altres articles interessants

El Museu d’Art Contemporani. Testimoni d’una època: 1960-1963
El llegat dels indians com a tret identificatiu del Garraf
Un audiovisual que explica com es va muntar el Museu del Cau Ferrat
El Vendrell reobre la casa museu del dramaturg Àngel Guimerà

Deixa un comentari